dilluns, de febrer 26, 2007

Oficina nova

Ja estem a l'oficina nova: Diagonal, 508, 3-4, 08006, BCN.

Avui ha sigut el primer dia que ja hi treballem, després d'estar tota la setmana de mudances: divendres 16 vam fer la primera fase de mudances, portant-hi tot lo no essencial, i aquest diassabte (24/02) la resta de coses. Ahir diumenge vam estar amb el Clay i la Meritxell tot el dia buidant caixes, muntant taules, ordenant coses, i el dissabte el Joan s'havia passat tot el dia muntant la xarxa perquè dilluns poguéssim començar ja a treballar.

L'oficina és preciosa, i tenim tant d'espai! És un canvi a millor increïble. Ara som cinc, i d'aquí a poc 6. Hi cabem perfectament 11-12 persones, sense estar apretats ni res.

I quan tinguem la chill-out room arregalda, amb sofàs i una catifa i estanteries i l'equip de música serà estupendo!

De moment, perxò fa fred. Al ser un pis antic, la calefacció està mal dimensionada i a la sala gran on treballem només hi ha 2 radiadorets raquítics, q amb prou feines compensen l'escalfor q s'en va pels sostres alts i els finestrals.

Esclar que el gran què és l'internet i el telèfon: després de 2 mesos de tràmits, encara no sabem quan vindrà Colt a instal.lar-nos l'adsl de 2M simètric ni quan Telefònica ens instal.larà les línies.

Pel que fa colt, sembla ser q vindran aquesta setmana.

Pel que fa Telefònica, ni idea, perquè a l'oficina antiga estàvem amb Alpi (que funcionen fatal, by the way) i aprofitant el canvi, vam decidir passar-nos a Telefònica, que encara que costi de creure, va millor. El problema és que se'ls ha ajuntat un canvi de companyia + una portabilitat de línies (perquè volem seguir tenint els mateixos números a la nova oficina) i això, esclar, els ha col.lapsat.

De moment anem apassant amb un adsls d'aquest de 20M amb kit autoinstal.lable cutre per usuari domèstic que vam agafar com a mesura de seguretat, de backup, per si queia el Colt. I amb una línia de telèfon nova que vam demanar q Telefònica ens instal.lés. Amb tot això han anat ràpids. Els problema és quan han de fer canvis de companyia, portabilitats i coses així, que saps quan comences el procés, però mai quan acabaràs.

Ara com ara tenim a l'oficina antiga un contestadoret amb un missatge que diu q per problemes amb Telefònica q truquin al 93 416 00 38 (q és el telèfon q tenim de moment). però el contracte amb l'ofi vella se'ns acaba dimecres... I llavors ja veurem què fem.

El dia que en aquest país les infraestructures funcionin, serà la fi del món, no ho podrem suportar: tanta perfecció ens superarà: telèfons, internet, trens, rodalies, aeroport, metro, transport públic... Tot va com va. I sort que som una de les parts més riques del país que més creix de la UE i q és la 8ena potència econòmica mundial!!

Bé, comentaris queixosos a banda, la veritat és q estic molt content amb el canvi d'oficina!!! És una millora increïble!!

Tot haurà sigut un susto...

Avui he parlat amb l'advocat del venedor del pis. M'ha dit que estan disposats a retirar la clàusula 6, q era la q em feia responsable de qualsevol demanda que li pugués interposar una immobiliària al venedor (veure mail anterior).

Ara m'han de passar la versió corregida del contracte d'arres. si tot està correcte i tal com m'han dit per telèfon, firmem dimecres. Us en mantenidré informats.

El tema és q jo ja em veia que hauria d'acabar parlant amb la immobiliària i pagant més car x comprar-ho a través seu perquè el venedor s'havia escagarrinat i es negava a treure aquesta clàusula.

Així doncs, sembla ser que tot ha quedat en un susto. Ja veurem, perquè d'aquí a dimecres poden passar moltes coses... I no diguis pis fins que sigui comprat i ben firmat, com es podria dir.

divendres, de febrer 23, 2007

DesesPISant-me

Mira, ara amteix estic que no sé si compraré el pis. Com poden canviar les coses d'un dia a l'altre!

Hir a la tarda em van trucar de la immobiliària amb qui teòricament l'havia de comprar per dir-me que què pensava fer i jo [CAGADA!!!!!!!!!] els vaig dir q el comrparia directament al propietari [CAGADAAAAA!!!]. I el tio va començar a cridar i amenaçar-me que aniríem als tribunals perquè ells reclamarien la seva part i les seves comissions. que jo havia signat el control de visita i que per tant, podien demostrar que el pis els l'hagués hagut de comprar a ells.

Jo els vaig dir que no m'amenacessin, que si em portaven als tribunals perdrien, perquè jo com a consumidor tinc dret a veure el pis amb qui vulgui, i que aquest l'havia vist amb ells, amb una altra immobiliària i a idealista.com. Per tant, està clar que no tenen cap tipus d'exclusivitat iq eu jo, com a consumidor, tinc dret a mirar, comparar, i acabar comprant amb qui em sembli. Faltaria més!

L'immobiliari va canviar el to i em va dir q no m'ho deia per mi, q ho deia pel propietari, i que si me'l venia directament ells ho podrien veure anant al registre de la propietat i q li reclamarien les seves comissions, perquè ells tenien les claus del pis i podien acreditar que jo l'havia vist amb ells.

Li vaig dir q aquí jo ja no hi entrava i que això li diguessin al propietari.

Em van tornar a trucar al cap de 2 minuts per dir-me que si hi estava interessat, q me'l venien per 41MPTA. Li vaig dir que ja m'ho pensaria.

Acte seguit em va trucar el propietari i em va dir que no els ho hagués hagut de dir, que li comprava directament [sorry!!!! això em passa per ser de massa bona fe] però q ell no havia firmat res, que la immobiliària sabia que ell tenia l'anunci a Idealista, perquè ell mai no els havia amagat res, i que per tant podíem prosseguir amb la venda si jo volia.

Tot això passa enmig del procés de negociació del contracte d'arres. El propietari, a través del seu advocat, hi ha ficat una clàusula que copio:

" SEXTO.- El comprador exime de toda responsabilidad al vendedor por cualquier reclamación que pudiera efectuar cualquier Agencia Inmobiliaria o intermediario a través de los cuales el comprador pudiera haber tenido conocimiento o acceso a la vivienda objeto del presente contrato, haciéndose, en su caso, directamente responsable de dicha reclamación."

Òbviament aquesta clàusula jo no la penso firmar, i l'advocat de l'altra part m'ha dit q ell li ha recomanat al seu client q l'inclogués. Si no la treuen no penso firmar, per tant no penso comprar-los el pis en aquestes condicions. En principi hem quedat dilluns al despatx de l'advocat per parlar, però només si accepten excloure aquesta clàusula. Si no, no hi ha res a fer.

L'única opció que quedaria seria tornar a negociar amb la immobiliària. Si em baixen el preu a 40.5 i es fan càrrec de totes les derrames, encara m'hi posaria d'acord, encara que em repateja els collons haver-hi de tornar a tractar.

Més info, dilluns, ja des de l'ofi nova

Lliçons de la setmana

Aquesta setmana ha estat un desastre, a l'oficina. Va caure el servidor de fitxers i ens vam quedar 4 dies -fins avui divendres- sense poder fer res de res: no teníem ni accés a documents de cap tipus, no podíem facturar, no podíem ni parlar amb clients, pq tota la info de clients és en el CRM intern (es diu TotemCare), q estava guardat al servidor de fitxers. Un desastre! El Joan estava fora, a formació a Madrid i aquí hi havia el pobre Adri (va pringar molt), que va fer una feina brillant, però va fer el que va poder, tenint en compte q és el becari i hi és només 4 hores.

Ah, i a la vegada, el compte enrere per a mudança d'oficina havia començat, la qual cosa feia créixer la tensió.

I jo, a la vegada negociant contracte d'arres (que m'està tornant boig-- ho explicaré al post següent). Ahir, un cop tot estava tornant a la normalitat, vaig enviar el mail següent al Clay i la Meritxell:

"Com sabeu, crec que tot passa sempre per algun motiu, i que de tot sempre se'n pot aprendre alguna cosa.

Aquesta setmana ha servit per:
- Aprendre a tenir paciència
- Aprendre a confiar (confiar q tot acabarà bé; confiar q l'Adri i el JT ho podran arreglar; confiar q malgrat q no podem parlar amb ningú i estem apropant-nos al final d'un mes mediocre, aq serà un gran any)
- Valorar la importància dels sistemes i servidors de l'empresa (encara q no els veiem, no podem funcionar sense. Com l'aigua corrent o l'electricitat)
- Donar-nos temps per la mudança... un break abans de la tempesta"

En defensa de la mare de 67 anys

Ahir mentre esperava q els del Mercadona em portessin la compra, vaig aprofitar per berenar, mirar la tele i netejar el menjador. Tot alhora. Per què fer només una cosa si en pots fer 3? Qui diu que els nois només podem fer una cosa a la vegada, eh?

I vaig enganxar el programa del polígraf de la tarda d'Antena 3, on hi havia com a convidada sotmesa al polígraf la senyora de 67 anys que acaba de ser mare, convertint-se en la mare més vella del món.

Evidentment, era allà perquè li fa falta pasta, igual que va concedir res més donar a llum una entrevista al sensacionalista The Sun.

Em sembla q es diu Carmen, o Carmela, o algo semblant.

El tema és que la majoria de contertulis/ frikis comentaristes que tenen en el programa se li van llançar a la jugular per ser mare tan gran, pq es moriria aviat, pq era una inconscient, pq era antinatura, etc.

Fa unes 3 setmanes, dinant a casa els meus avis, me àvia tmabé va fotre el crit al cel que no s'haurien de permetre aquestes coses.

Deixant de banda incongruències que puguin haver-hi en la seva història per amagar, possiblement, les peripècies al.legals que va haver de fer per prenyar-se (amagar l'edat, etc), vull trencar una llança en favor seu.

Molts dels que estem avui vius arribarem als 100 anys bé de salut física i mental. Els 100 seran els nous 60. Per tant, si se li impedeix ser mare a una dona pel simple fet que morirà aviat, potser s'hauria d'estendre la llei a tothom q està en risc de morir aviat i tot i així és pare: obesos (pels atacs de cor i al diabetis), fumadors (càncer de pulmó), gent amb possibles malalties hereditàries, conductors de risc (si comets masses infraccions, et retiren 4 punts i el dret a ser pare; si en comets masses més, 6 punts i la pàtria potestat sobre els fills que ja tinguis). No acabaríem mai i seríem encara més semblants a una societat Germà Gran. (The Big Brother is watching you!)

Si s'hi està en contra pel simple fet que és antinatura o poc usual, doncs tant per tant que es prohibeixin totes les tècniques reproductives i fecundatives (totes són antinatura, no?), l'ús dels anticonceptius (el condó o la píndola tampoc són naturals, oi?) i els parts assistits (fora cesssària! fora anestèsia! fora revisions mèdiques a les mares!). em sembla que poc del que fem avui en dia en qualsevol àmbit de la vida és "natural"

Si s'hi està en contra perquè pot deixar els fills desamparats massa joves (dona jubilada que s'ha hagut de vendre casa seva per pagar-se la fecundació), doncs radicalment que es prohibeixi la maternitat als pobres: O demostres -mitjançant declaració de la renda- que tens béns suficients per portar el teu fill a la universitat sense problemes o t'obliguen a avortar, per exemple. ui no, que els avortaments no són naturals! Doncs que donin el teu fill en adopció. O més natural encara: que el deixin al mig del bosc fins que es mori.

En resum, la societat canvia constantment i cada cop apareixen més possibilitats per fer de tot. Com en d'altres coses, en el fons, l'únic que acabarà quedant per dirimir si una acció està ben fet o no, és l'ètica: I si aquesta senyora s'estima els seus fills i ella és feliç, qui es pot permetre de tirar la primera pedra?

Comentari a banda: Té 67 anys però està molt jove i la trobo molt guapa! amb 10-20 anys menys devia ser una trencacors!!!

dimarts, de febrer 20, 2007

Si tot va bé ja tinc pis

Si tot va bé ja tinc pis. Demà fem la paga i senyal (1500€), que em donarà temps per fer tassar el pis i, si tot va bé (aquesta sembla ser l'expressió preferida d'aquest post), després farem ja el contracte d'arres (serà un 5% del preu del pis). I si tot va bé (:-) ) em donran l'hipoteca. Tot plegat, compto q tardi un mes i mig. O sigui que, tenint en compte que potser Setmana Santa tocarà el voraviu, compto mudar-m'hi a principis o mitjans d'abril.

Ràpid.

Faig una explicació ràpida de quin pis em compro:

Porto des del novembre veient pisos. el q incialment va començar mirant per mirar es va tornar, quasi sense adonar-me'n, en una recerca intensiva de pis. N'he vist 4-5 de mitjana per setmana. En total, si el meu excel no m'enganya, n'he vist 27. I tots al Poble Sec, de màxim 40MPTA (240.000€), de 45m2 mínim, i entre 2ns i 4ts reals d'alçada (x aquest preu no tens dret a ascensor i passo de pujar 6 pisos a peu). El pis que em quedo és, amb diferència el millor. No ens enganyem, no és perfecte, perxò (ara bé quan algú diu "oh, però és que el pis perfecte no existeix" I un colló! Si tingués 2M€ tindria tants pisos perfectes per triar que no me'ls acabaria!).

És un tercer real, de 59m2 segons el Cadastre (de fiabilitat relativa), 2 habitacions, una de matrimoni i una de petita, un menjador molt gran i molt lluminós, amb un petit balconet. És molt lluminós pq els edificis de davant són més baixos i mai podran contruir més amunt.

Està completament arreglat, té parquet. El rebedor és gran, i suposo q, per no tenir-lo com a espai buit (sempre m'ha semblat q els rebedors eren espai malaguanyat), m'hi caben estanteries per llibres i la taula per l'ordinador. Serà suposo rebedor-estudi. I el quarto petit serà x armaris, planxar i algun plegatín per convidats.

La façana està rehabilitada. De fet, trobo q és molt maca. L'escala està rehabilitada, els baixants 8o sigui, les canyeries) tb estan nous, i tb van canviar-ne fa poc tota la instal.lació elèctrica.

Està ja pagat per ficar-hi ascensor, que l'hauran de posar en principi al setembre. O sigui q serà un pis amb ascensor!

La cuina està bé. És petita, els mobles semblen vuitanteros, però està en bones condicions. El Problema (en majúscules) del pis és el bany. Fa potser 1mX1,5m. És mini. Hi cap just un plat de dutxa tamany Pinipón, una pica petita i el cagòdrom. Caldrà reformar-lo, però serà una reforma rara, pq m'hauré de menjar espai de cuina. No crec q ho faci d'entrada, suposo q ho faré l'any q ve. Aq any, entre hipoteca i mobles ja en tindré més q prou!!!

El curiós és q és un dels primers pisos que vaig veure, però se me n'anava de preu (42MPTA), i el bany era molt petit. Ja me n'havia oblidat completament quan una altra immobiliària me'l va tornar a enseyar. I llavors sí q em va encantar! No és q dos mesos després hagi crescut, però sí q ha millorat la meva perspectiva del mercat immobiliari barceloní i de què donen de si 40 milions de peles.

He de dir que el tema m'ha sortit rodó. Crec q això demostra q aq havia de ser el pis per a mi. quan ja l'havia anat a veure 2 cops amb aq 2a immobiliària, el 2n amb el meu pare (i els va encantar!) i ja estava a punt de firmar la paga i senyal amb la immobilària i negociar preu, la Laura Rodríguez em va dir q l'havia vist a idealista.com i q allà el venien no per 42 quilos, sinó per 40. Me'n va passar el link i sí sí, era el mateix pis, q el propietari venia directament!

Ahir m'hi vaig reunir i ens vam posar d'acord: 39,5MPTA. Estupendo!

I ja tinc el meu pare working for me (així m'agrada!) mirant-me hipoteques (s'ho passa pipa!) i negociant amb bancs. És perfecte: m'ho fan tot!!! :-D Creu q podré trobar una hipoteca en bones condicions sense problemes.

Ja us explicaré, això serà motiu d'un altre post.

Coordenades del pis:
- Adreça (apunteu!): C/ Tapioles, 57, 1-2, 08004, BCN
- Mapa

En podeu veure fotos aquí, tot i q he de dir q no li fan justícia, és més maco!!

dimarts, de febrer 13, 2007

Els principals reptes són contra un mateix

M'he adonat que tots els desafiaments importants, totes les barreres que et trobes, són contra tu mateix, contra el teu caràcter, contra idees teves, contra preconcepcions.

Molts cops t'enfades amb algú, et preocupes per alguna cosa, et smebla q alguna cosa és impossible o difícil de fer...
... i resulta que ets tu qui té el problema: t'has enfadat pel teu ego ferit? ets tu qui s'està autoimposant límits? ets qtu qui té una visió limitada, esviaixada de la realitat?

Hi ha alguna d'aquestes cites famoses, no sé si del Churchill (q en té moltes) o d'algun escriptor, o d'alguna figura clàssica q diu justament això. Q els principals reptes són contra un mateix.

I és totalment cert.

I a mesura q te n'adones, millores com a persona i avances a la vida. I t'apareixen nous reptes. En el fons és un joc súper divertit!

divendres, de febrer 09, 2007

Cansament

Porto 3 o 4 dies ficant-me al llit a les 12 i quedant-me com un tronc ipsofacto. La qual cosa em ratlla pq no em dóna temps de llegir quasi gens.

Porto una setmana, més o menys, absolutament ocupada. De fet, ara estic absolutament fet caldo, però encara que sembli negatiu, és una millora, pq estic aprenent a fer un ús racional del meu temps.

M'he fer una nova planificació de les hores de la setmana per intentar fer tot allò important dels diferents aspectes de la meva vida sense sensació que hagués pogut fer més, sense malgastar el temps, però sense agobiar-me. I he de dir q em va bé.

Per exemple, a la feina el meu dia era un descontrol. volia fer moltes coses, però al final n'acabava fent menys de les que volia i a sobre amb la sensació de perdre el temps o de no saber prioritzar. Em vaig marcar quines són les millors hores del dia per fer trucades comercials (franja de 11.30-13.30 de dt-dv i franja de 16-17.30 de dl-dj). Això ja m'ha donat una perspectiva nova del dia. Perquè volia dir que podia concentrar totes les trucades amb clients en aquestes franges (de manera que en podia fer més pq sabia q AQUESTES són les hores propícies per parlar) i, a la vegada, m'alliberava la resta de dia d'intents fallits de parlar amb gent etc. O sigui, q acabava tenint més temps per dedicar a altres coses!

No és fantàstic??!!

El problema és que estem a Totem en un punt amb MOLTA feina, molts projectes en marxa, i amés s'ajunta el tema de la mudança d'oficina i que estem planejant tota la nova part de màrqueting. Fins ara aquesta havia sigut sempre una part completament descuidada, per falta de recursos, d'interès i pq no era prioritari.

Aq any ja no. Si volem seguir creixent, és l'aspecte on hem de començar a invertir. Donar a conèixer Totem! Fer-nos una marca, arribar al nostre target principal... I de fet, d'idees en teim moltes! El problema és d'execució, però per això agafarem una persona de màrqueting que s'encarregui de dur-les a la pràctica. La pobra pencarà de valent, pq tenim moltes idees i tota la feina està per fer, però per a qui li agradi pot ser un repte i una diversió, precisament per aquests motius!

I a banda, per la part personal, tinc el tema de buscar pis... Aquesta setmana n'he vist 4 o 5 més (de fet, cada setmana n'acabo veient el mateix nombre aprox). I m'he adonat que el pool de pisos de <240.000€ del Poble Sec és bastant limitat, pq ja en començo a veure bastants de repetits. Esclar que també les meves especificacions narrowen down bastant la selecció total, però millor així.

I anar a veure pisos em cansa.

Dimecres que ve vaig amb mon père et sa femme a veure'n dos més: Un que ja he vist jo dos cops, q és un 2n pis, de ~60m2, 3 hab, bany i cuina gros, balcó. Problemes: em sembla q té poca llum; el bany i la cuina són seixanteros, però molt ben conservats, però el bany està dividit en dos: en una habitació hi ha banywera, pica i videt, i en una altra una pica mini i la tassa! Esclar, s'hauria d'ajuntar tot. I de passada, reformar la cuina. I una de les tres habitacions s'hauria de tirar a terra per fer el menjador més gran. Aq val 39,9MPTA

L'altre és un tercer, ab ascensor pagat (súper bé!!!!) amb molta llum, dues habitacions i la finca està impecable. L'únic problema és que el bany és de butxaca: deu fer 1m x 1,5m: just per un plat de dutxa ínfim, un mini pica i la tassa del vàter. Del pis no cal tocar-ne res, pq està perfecte i el menjador és gran. Preu 42MPTA però ja m'ha dit l'immobiliari q "és negociable", o sigui q segurament me'l podria acabar qeudant per 40.

En fi, ja veurem...

Ah, i per acabar la setmana cansat demà ajudem a l'Àlex i l'Irene en la seva mudança. (Osti quines ganes de tenir el meu pis!!!). Me n'alegro molt per ells. Espero q siguin feliços en el pis nou!

I diumenge al matí he d'anar-li a ensenyar a la dona de fer feines què ha de netejar de l'oficina nova. M'hauré de llevar d'hora, pq hem quedat a la porta a les 11.30!!! Qui em manava de fer-me càrrec d'això!!! Mecàsum!!! Li hagués hagut d'encolomar al Clay o la Meritxell!! (és conya).

Us aniré informant

dimarts, de febrer 06, 2007

JO SÓC LA FORÇA
JO SÓC ENERGIA

Necessitat de control

Aquesta és una pauta de pensament recurrent:

Em sento que valc menys, q sé menys, q sóc menys o de menys utilitat --> necesitat de controlar (per compensar)

But one thing I've noticed-- as I let go, I feel my self grows, the more I let go, the more I grow, the more secure I feel, and ultimately the less I need to control.

dijous, de febrer 01, 2007

Lideratge

Dijous passat dia 25/01/2007 vaig anar a una conferència sobre lideratge al Caixafòrum. L'organitzava Augere Foundation, fundació per promoure el lideratge, i Brahma Kumaris. L'orador era Mike George.

El títol, "Liderar con pasión, poder y principios"

A continuació copio el q van ser les meves notes de l'acte:

We are in an age of exponential change, mainly because of the development of technology, which makes communication go faster and has changed the way we work and manage people. There is a power shift from positional power (= dictatorship) to relational power.

Leadership v. Management
- Based on relations - Tasks
- Attitude - Position (what's in your business card)
(leader when others decide to follow you)
- Leads by example - Makes people do. Tries to control

You have to develop 4 levels of leadership

1st level: SELF AWARENESS
What I think, what I feel, why I think or feel the way I do, my emotional state, what causes it. What makes me think like that.
---> SELF-RESPONSABILITY: I'm the only responsible for what I think or feel, for why I react the way I do (not the Government, the weather, the others, etc)

e.g. If you feel angry about sth, you have to take responsibility for it, bc in the end anger is you creation.

2nd level: AWARENESS OF THE OTHER
Empathise, care, what the other person likes, what makes the other person tick --> if I don't care, they won't trust me, and they won't follow me, which is the whole point of leadership

3rd level: AROUND THE ORGANIZATION
What is going on around the organization. The organization as a whole. All different people, departments, etc are interconnected, what goes on in one place, will affect the rest. Interconnection.
Instead of MBA, MBWA (Management By Walking Around) --> creates relations --> know your people; info gets to you

4th level: GLOBAL AWARENESS.
Again everything is interconnected globally. Gotta watch global trends, events, etc

Leadership based on this 4 dimensions requires a new intelligence.

- Rational Intelligence (IQ)
- Intuition I. (II)
- Emotional I. (EQ)
- Spiritual I. (SQ)

In school we were taught to rationalize, think, calculate, memorize-- it's all IQ. But thinking is just too slow and exhausting. It has to give way to another intelligence based on intuition (don't know why, but it just feels right) --> relax --> stop yourself from thinking --> listen to that voice that talks to you --> your own wisdom.

There's too much noise in our heads, to much thinking. We're thinking about the future or the past, NOT the present. If we would, we'd hear our own wisdom.

Another intelligence is Emotional Intelligence-- Being aware of other people's emotions and controlling you own.

And a 4th type is Spiritual Intelligence-- that which creates meaning in your life. We all want, need, desire a meaningful life, but how to do it?

All this intelligence types can be used, so how do you define 'intelligence'? = Use what I know in the right way, in the right place, at the right time.

I create my own emotions. I have to take responsibility for my emotions, because they sabotage my relations, especially in the workplace (<-- emotional intelligence) e.g. somebody says something to you. You interpret that as an offense and overreact in anger. The other person will either be angry back at you, just walk away from you, or will create a wall to protect against you. You won't be able to reach that person, or relation with that person in a meaningful way. It sabotaged your relations. We all seek 3 things: - Love in our relations - Peace in our hearts - Happiness in our lives ===> we all seek that. It motivates everything. But most of us are not aware of that, or that love, peace and happiness lay in us.

We all want recognition from our peers, from our boss; we want the others to be pleased w us (if they are, we'll feel OK) = we want the others to love us ---> ignorance, not awareness that LOVE IS WHAT I AM!
Giving love = great leader

So how does love emerge in a relation?

Instead of trying to control others, INFLUENCE others by caring, listening, understanding, accepting, appreciating --> this is all the energy of love in action, this are all manifestations of love. --> here is where our personal power comes from.

In the basis, the foundation of this love-giving is being at peace with yourself.
- Do I know/ feel my own peacefulness?
- Can I feel at peace at will?
===> Peace is the foundation of PERSONAL POWER (NO anxiety, nervousness, stress)---> Peace is the basis of relational power = influencing others --> this is the basis of leadership!!!



PASSION = enthusiasm.

Passion energizes the self; it's consistent and stable.

NO 'have to' (=live your life reluctantly) but 'want to'

'Want to' = PURPOSE --> Direction of life --> Commitment to yourself --> Focus --> Motivation ===> Direct link btwn purpose and motivation --> Deepest motivator is a sense of purpose

Exercise: Finish the sentence "My purpose in life is..."

2 sorts of Life Purposes:
a) Of Survival b) Of Service
Take Give
Fear Love
Competition Cooperation (= how can I help you do your job? Servant leader)
Attached Let Go
Resistance Accept
Impatient Patient
Self Balance Self- Others

Entertainment= To avoid facing the question "What's my purpose?", "What am I doing with my life?"

People have 3 different sorts of lives:
Life Happiness Work
a- Pleasurable life-- Lots of ups and downs. V unstable-- Just a job. Life starts after work and weekends
b- The Good life-- More stable-- Make o.self a career. Good house, car, education for children, etc
c- Meaningful life-- Stable! Inside-out happiness; self-generated!-- Contribution--> Vocation--> I know my strengths, talents and qualities of character, and use them in the service of others.

3 Motivators:
a- Sense of purpose
b- Meaningfulness
c- Creativity: Your deepest joy is when you do sth. creative. You become whole-hearted to that what you are creating. You give yourself to the process. You are having fun!

A leader knows and helps people know their motivations so they come out intrinsically (from inside out), not extrinsically

e.g. In a totally run-down school in a Glasgow area w lots of poverty and social problems, a new, young teacher comes in. Her class is full of v young kids from destructured families, etc. She starts teaching them, but they completely misbehave, don't listen, starts fights, etc. After 2 weeks of this going on, she feels completely helpless and frustrated. Feeling defeated, she sits down on her chair and in tears, out of sheer desperation, asks them 'but why are you here anyway? What do you expect to learn? What do you want from your lives?' And surprisingly enough, they start responding. They are being teased, motivated. So she decides to keep like that and day after day, asks them more questions, and they start behaving, liking it... and learning. Two weeks later, she has a meeting with the parents, who are basically like their children, but grown up. So she does the same, keeps asking questions. And the parents, too, respond to her.

Once kids are motivated, they start wanting to learn, bc they are having FUN!

Motivation is drawn out instead of forced in!


How do we focus our energy, our life? With a sense of purpose, which is guided by principles, which come from values, which com from truth (= that which never changes, that which is eternal)

e.g. If you give trust and respect in a relationship, you'll be given back trust and respect.

e.g. A Miami prison which had the country's biggest violence and break-away rates. Its new director has all his staff attend a 4-week customer service course and tells them 'ok now, you have to treat your inmates as if they were your customers'. Two years later, new statistics come out and this jail now has the lowest violence and break-away rates.

If you give respect and trust, this is what you'll receive. Therefore, a truth would be "what you give, you receive"; principle: respect; purpose: to serve

Sometimes organizations suffer from clash of values.

e.g. A fast food chain whose purpose is to serve great burgers. Some of its execs were saying 'we need to tell them what's in the burgers, our customers need to know', while some others said 'don't! be ambiguous!'. It affected its behaviour, public images and ultimately, sales.

We need to clarify the values that shape the behaviour!

We are all leaders (there's s.body watching you all the time)


QUESTIONS FROM THE ATTENDANTS:
1- How can I increase my self-awareness?

By daily visualization, meditation, or contemplation, etc.

Our mind is too full of thoughts.

Don't escape into action. Press the pause button

And finally look for people whom to share, talk, etc at this level, at a meaningful level.

2- Could you tell us about the 'detached observer'?

'If I had to recommend one, single skill, it'd be the art of detachment'

Stress is always related to being attached to s.thing (internal attachment) --> it generates lots of thinking > NOISE, peacelessness, v tiring!, tension, no space for anything new.

We need to let things go.

Two ways to detach o.self from s.thing [he holds a marker in his hand]-- when you are attached you grab, hold on to this marker [fist closed with fingers down]. You can let go, detach like this [as he opens his hand, the marker falls]

or you can let go like this [he turns his fist around so fingers are upside now. Then he opens up his hand] -- I let go, but the marker is still on my hand. I still have it, but I'm no longer attached. Now if s.body wants it, I can say 'take it, it's all yours'. And I make room for new, better things to come.

3- Meditation practice
Jo sóc la força.
Jo soc energia

Jo sóc Déu. Jo sóc perfecte

Jo sóc Déu.
Si sóc Déu, sóc perfecte.
Si sóc Déu, no he de fer res per ser/ estar millor. Perquè jo ja sóc perfecte.