Movistar fácil

El trobo tan bo aquest anunci!!!!

Cada vegada que el veig mhi parteixo el cul!!!!

Simplement fantàstic.

The Velcro Walkers

Ahir per fi vam poder veure als que caminen amb velcro per no caure del sostre!

El Tim i la Melissa estan iguals! Cansats del viatge, però estupendos! Llàstima que no vam poder conèixer el Harry pq ja dormia!

La Laura va tirar ahir les primeres fotos. Les podeu veure totes a Flickr: http://www.flickr.com/photos/projectesinterns/

Els vam donar regals a ells (una semarreta per a cadascun, pare, mare i fill). Un regal d'aniversari per l'Àlex i... sorpresa sorpresa, un per a mi!!!!

Completament inesperat!!! Regal de pis nou!!! Quina il.lu!!! Un póster súper xulo emmarcat de Lost in Translation. Quedarà impressionant al menjador.

Moltes gràcies a tots, de debò!!!! :-D

Fotos París

La resta de fotos de la Sara, penjades a Flickr: http://www.flickr.com/photos/projectesinterns/

No us ho perdeu!

Ja sóc un home Dir

Al final, vaig caure en la tentació. Xof! De quatre grapes!

Vam anar div tarda al Dir Diagonal a provar-lo i és espectacular. L'aire condicionat funciona, les dutxes estan nets, et donen tovalloles, les classes són espectaculars. Un monitor mediocre del dir és com un de molt bo de l'Ubae.

I la piscina! No tinc paraules.

Al final m'hi he apuntat per 69€/mes, q és una promo q hi havia tot i q la noia q primer ens en va informar s'ho va callar, la guarra! Vàlida per accés il.limitat fins a final d'any. Posteriroment, teòricament, el preu serà el normal de 91€,però ja veurem què faig, pq segur q hi haurà noves ofertes o modalitats.

En seré soci a partir de l'u de setembre.

I canviant de tema, estic en procés de començar a publicar fotos a Flickr. Serà més fàcil penjar-les-hi i facilitarà que tothom les pogueu veure. perquè penjar-les en el blog és molt limitat. I'll keep you posted.

Sleepless in Barcelona

Mecàgum la puta!

A les cinc de la matinada encara estava despert. I tot per culpa de la puta cançó Pure Morning (veure posts anteriors) de Placebo. La cançó m'encanta, però la tenia ficada al cap i me la podia treure del cap.

A friend in need's a friend indeed
A friend with weed is better
A friend with breasts and all the rest
A friend that's dressed in leather

A friend in need's a friend indeed
A friend who'll tease is better
Our thoughts compressed
Which makes us blessed
And makes for stormy weather

A friend in need's a friend indeed
My Japanese is better
And when she's pressed she will undress
And then she's boxing clever

A friend in need's a friend indeed
A friend who bleeds is better
My friend confessed
She passed the test
And we will never sever

Day's dawning, skins crawling
Pure morning

Avui estic mort. Al final m'he llevat a les 10 i he arribat a l'ofi a les 11, però em trobo amb mal de cap, les olleres me les he d'aguantar amb crosses i tinc l'estómac regirat.

I a sobre, a partir de les 8 els paletes han començat a taladrar, pq ahir van començar les obres de l'ascensor. Ara, canela fina: m'he ficat els taps i no he sentit res més.

Quan arribi a casa, si tinc temps, migdiada. I a les 18h hem quedat per anar al Dir Diagonal amb la invitació q ens van donar. La idea és estar-nos-hi com fins a les 22 o les 23.

Ara, havíem d'anar a sopar després, però em sembla q me n'aniré a gastar llençols. (O no: ja em conec, i si aconsegueixo fer 1h o dues de migdiada...)

I una altra de boníssima de Placebo. Que, per cert, tenen quelcom d'inquietant q em recorda a Garbage.

I aquesta és l'altra de Placebo que em van dir ahir. És de la BSO de Cruel Intentions, q per cert és brutal. Totes les cançons són boníssimes. La Meritxell, q la tenen a casa, me la passarà.

Check it out-- http://www.imdb.com/title/tt0139134/soundtrack

Placebo

Des que ahir (dijous) l'Ana, mentre dinàvem pizzes per celebrar l'aniversari del Clay (37 anyets), em va parlar de Placebo, que no me'ls puc treure del cap.

Segons l'Ana aquesta és la cançó més coneguda. Brutal. M'encanta

La visita dels que caminen pel sostre amb velcro a les soles

El dia 30 rebrem una visita molt esperada. La visita dels que caminen pel sostre amb velcro enganxat a les soles per no caure. Són els guiris, els aussies, els cangurs, els que caminen cap per avall... com n'hi vulguis dir.

Esclar, com que estan a l'altra banda del planeta, cap per avall, s'han de ficar velcro a les sabates per no caure, pq es perdrien a l'espai sideral. En concret, es veu q a Austràlia i Nova Zelanda les fuites a l'espai són la principal causa de mortalitat, per davant de ser devorat per un cangur gegant (la segona) o morir deshidratat enmig del desert (la tercera). el càncer, diabetis, sida o atac de cor tenen una rellevància molt menor, davant d'aquestes veritables plagues. fins i tot, es veu que el govern australià està planejant ficar una malla que cobreixi tot el seu territori perquè reculli aquells que se'ls desenganxi el velcro i ciaguin (a l'efecte de les xarxes del circ).

E fi, que vénen el Tim i la Melissa. Van etar-se a BCN poc menys de 2 anys i van anar-se'n a Austràlia a procrear a l'octubre farà 3 anys (ho sé pq va ser com 1 o 2 setm després que morís me mare-- com passa el temps! brutal!).

I em fa molta il.lu, pq me'ls estimo molt. No vam poder anar al seu casament fa un any i mig. I a més vindran amb el Harry, el seu fill que a l'octubre farà 2 anys.

S'estaran a BCN del 30/08 al 06/09. Es farà curtíssim i per aprofitar-ho al màxim m'he agafat vacances eprestar amb ells. com q es farà híper curt, serà un incentiu x anar aviat a visitar-los a Austràlia!

Cómo hemos cambiado

Penjo unes quantes fotos de 2003, 2004.

Estàvem avui al matí mirant fotos de Totem i és flipant com hem canviat, sobretot el Clay (a més vell) i jo (he millorat molt! estic molt més guapo ara!!!).

Vacances 2008

És el conte de la lletera, que anava fent-se palles mentals fins que se li va abocar tota la llet pel damunt.

La frase anterior dóna per moltes bromes verdes i dobles lectures, però és la manera de captar la vostra atenció, benvolguts lectors :-)

El tema és que m'estic emocionant. Quan encara no he consumit la totalitat de les vacances d'aquest estiu 2007, ja m'estic fent cabòries (per no repetir l'expressió "palles mentals") sobre les vacances d'estiu del 2008.

La causa en són tres factors:
- tinc zero feina i m'avorreixo. Ergo, em dedico a navegar per internet i escriure al blog
- estic emocionat pq vénen els aussies
- estic emocionat pq aquest any sí: faré japonès

I tal com parlàvem ahir dinant amb la Irene i la Sebas, si no anem a Austràlia l'any que ve, ja no hi anirem (tots junts). Però em molaria molt anar també a Japó, ni que sigui uns dies a Tòquio. I per tant, he pensat les vacances següents:

Volar BCN-Tòquio. Estar-nos allà 5 dies- una setmana.
Volar Tòquio-Sydney. Estar-nos a Austràlia 2-3 setmanes.
Tornar a BCN.

He estat mirant a Rumbo (l'únic portal de viatges que et deixa mirar itineraris múltiples) i el cost de BCN-Tòquio-Sydney-BCN agafat ara epr al setembre és d'uns 2400€. Una pasta. Suposo que agafat for next year i amb més time in advanced, podria sortir un pèl més econòmic.

Lo guai seria anar-hi tota la colla (de BCN, al menys) junts. Però dependrà de diversos factors:
- Disponibilitat de vacances, que poguem coincidir
- Disponibilitat econòmica
- Disponibilitat del Sr i Sra Niblett (trobo horrible i masclista dir-los així, però és "u" que hi ha) per acollir-nos o estar per nosaltres

Però bueno, per fer volar coloms...

Possible canvi de gimnàs

La Pasky ens deixa. Se'n va de l'UBAE Aiguajoc. de fet ja no tornarà més. Després de vacacnes ja començarà directament al DIR Tres Torres fent classes de ioga, estiraments i així.

Una gran pèrdua! Ja no hi haurà més classes d'steps!!

Per tant, em trobo (ens trobem-- Sara, Sandra, Eladi i Òscar, els 4 frikis dels steps) en una disjuntiva. Què fer?

Per una banda, l'Aiguajoc és cutre amb ganes, la resta de monitors són mediocres perno dir res pitjor, no obren diumenge tarda, i els vestidors tothora fan pudor i estan bruts. Que a les 23h et trobis algun pèl enganxat a les rajoles de la dutxa encara, però que t'ho trobis a les 08 del matí no té perdó de Déu.

Estic pensant de canviar-me a un DIR. Ahir vam anar a mirar Dir Gràcia i Dir Diagonal.

Dir Gràcia està bé, està millor que l'Aiguajoc, està tot net, les instal.lacions les estan renovant constantment (hi ha moltes coses canviades respecte a quan jo hi anava ara fa 4-5 anys), et donen tovallola i sabó, etc. Sembla que hi ha moltes activitats dirigides.

I Ara hi ha una promo q el mes et surt per 49€ fins al desembre. Al desembre, si volgués continuar amb la modalitat d'entrar-hi a qualsevol hora, passaria a valdre 71€. És pasta

I el Dir Diagonal és espectacular. Em vaig quedar sense paraules. Sembla nou de trinca, la sala de peses és enooooorme, té com 5 sales d'activitats dirigides, hi fan tot tipus de coses. Per exemple, 4 tipus de ioga, hatha ioga i kundalini ioga entre elles. Hi fan steps contínuament, tot està ben cuidat, net. I la piscina! La piscina és gegant!!!!!! És com una piscina olípica + zona d'esbarjo + gespa + zona de xorros a presió. Impressionant.

El preu per entrar-hi a qulsevol hora són 90€/ mes. I està lluny de casa.

He de fer cálculs i llista de pros i contres.

Per una banda, l'Aiguajoc és cutre, mediocre i fa pudor i no està gaire net. I els Dir estan impecables, sempre hi ha algú netejant els vestidors a tothora, sigui l'hora que sigui, et donen tovallola i sabó, cuiden el material, et fan programes d'entrenament gratuïts, i fan moltes més activitats i amb monitors més bons (la prova: la Pasky se'n va als Dir i els fatals es quedden a l'Ubae). Ah, i els Dir obren els diumenges i festius tarda, que vulguis que no és un gran què.

Pero per l'altra... el dir és una pasta, i més si vull fer japo i física també aquest any. Per no dir que tant el Dir Diagonal com el Dir Gràcia em queden súper lluny de casa (però a prop de la feina).

Total, que no sé què fer. Ara com ara, q encara estic impressionat amb el Dir Diagonal, si veig que hi puc anar bé en bicing, potser m'apunto al Dir Diagonal, que té obert... fins a les 00h entre setmana!!!!! Fantàstic!

Per tant, m'esperaré a tenir el cap clar i fer càlculs de despeses mensuals, i de què puc gastar menys per, a canvi, anar al Dir Diagonal. Per exemple, comprar certes coses a l'Lidl o al Dia (per més q em repategi) en comptes del Mercawoman, gastar menys mòbil, ara q tinc fix a cost zero...

Saps què em sembla? Que m'esperaré un mes o dos a fer el canvi. Si puc fer japo a l'EO de Drassanes, com a compensació m'apuntaré al Dir Diagonal. Si no... ja veurem.

Però de moment, ahir ens van donar invitacins per anar-hi. O sigui q passarem tot divendres tarda, vespre i nit al Dir Diagonal fent ús de la sala de peses, nant a classes, etc (n'hi ha una d'"steps radical" q ha de ser la bomba!!!!).

Bicing

Tot i ser agost, segueix no anant bé. I últimament -precisament perquè deu ser agost i tot déu deu estar de vacances- les bicis acusen falta de manteniment: a l'última setmana ja me n'he trobat 3 amb el canvi de marxes q no va bé, i una amb el fre del darrere espatllat. Cutre amb ganes! I segueixen faltant bicis i havent de fer cua al plegar per agafar-ne una.

Fatal.

Però per aportar un punt de vista més assenyat i no tan encès i emprenyat com al meu (i amb el qual estic plenament d'acord, nogensmenys) una opinió d'El País d'avui (si El Periódico també aconseguís criticar el bicing, seria que alguna cosa molt molt greu deu passar amb el bipartit municipal!): http://www.elpais.com/articulo/cataluna/abuelos/bicing/elpepuespcat/20070822elpcat_15/Tes

Pos això: Barcelona curta de mires i apocada. I així ens va: mentre a Madrid estan que se surten amb metro, aeroport, infraestructures i d'altres millores, aquí res no funciona i estem a les fosques.

Amazon.eu

Hi ha Amazon als EUA, Canadà, Japó i, a Europa, a UK/ Irlanda, Alemanya i França. Sempre m'havia preguntat per què Amazon no venia a més llocs d'Europa. De fet, ja m'imaginava muntant-los un súper pla de negoci, amb oseu central a Luxemburg o Irlanda, oficines a Irlanda, magatzems a Alemanya, França i Espanya i web en anglès, alemany, francès, espanyol, italià,e tc per vendre a tot el emrat europeu. Ho veia súper fàcil, amb el mercat únic: una sola seu, una sola web, amb tots els llibres editats a Europa llistats, i accessible amb diferents idiomes.

No entenia per què no ho feien.

Els acords editorials i de distribució serien més complexos que als EUA, però no impossibles, i a canvi, per una mica més d'esforç, un mercat immens.

Necessito Amazon, pq molts llibres i DVDs que vui no els trobo. La Fnac està molt bé per passar-hi l'estona, però tenen poca cosa. A Amazon ho trobes tot. al final, acabo comprant a Amazon.com i que m'ho enviïn. I normalment, em surt més barat, tramesa inclosa, que si ho coprés a qualsevol llibreria de BCN.

Doncs bé, acabo d'assabentar-me de per què això que jo veig tan simple, no pot fer-se. I la raó és que els putos polítics, altra vegada, creuen que la gent som subnormals i es veuen amb el dret moral d'intervenir en les nostres vides pel bé de la societat (mecàgum collons!!!)

Llegiu: http://www.forousa.net/blog/cotidiania/el-precio-de-la-cultura-en-espana/

No hi podria estar més d'acord. En contra de l'exposat, se solen esgrimir arguments com el comentari de "Bandini" en aquest mateix blog:

Os voy a contar el porqué de esta ley y porque no es una ley “capitalista
salvaje” como decís, si no más bien al contrario.
Mis padres tienen una
editorial pequeña. Muy pequeña. Y se ganan la vida con ello. La tirada media de
cada libro es de 3000 ejemplares, con lo cual cada libro sale a unos 3-4€. Ponen
el precio de venta a 15€. La distribuidora tienda se queda el 50%, y ellos el
otro 50%. Con este 50% que se quedan tienen que pagar al autor (10%), a los
diseñadores, maquetadores, imprenta, transporte, almacén, presentaciones y
viajes, local y demás gastos. Tienen que vender unos 800 libros de cada edición
para recuperar el dinero invertido en cada libro, más o menos. Y no es tan fácil
para una editorial pequeña. Esta ley protege a las pequeñas librerías, a las
pequeñas editoriales y, sobre todo, a los autores y a la cultura. ¿Porqué?
Porque si las editoriales no pudiesen fijar el precio mínimo no “arriesgarían”
con autores noveles, con ensayos minoritarios o con libros especializados
porque, simplemente, no les saldría a cuenta. Y, entonces, todo se llenaría de
literatura OT.
Siento la parrafada. Un saludo!

Però resulta que el que diu no és cert: a tot arreu del món on el preu del llibre és lliure, hi segeuixen havent editorials grans i petites, dedicades a bestsèl.lers i que arrisquin, que facin novel.les i que facin art i poesia.

Intervenir en el mercat mitjançant un preu fix només vol dir posar pals a les rodes al desenvolupament del mateix mercat.

Em sembla com si tot es fes al revés: es protegeix a les elèctriques (apagada? on? culpa meva no ha estat!!), els serveis públics van fatal, els partits polítics només estan interessats en desacreditar-se però això sí, per protegir el llibre, en fixem el preu!

I AL CIUTADÀ QUI EL PROTEGEIX???????

Com hagués dit me mare, "el dia que vinguin els meus, que es preparin!"

Propòsits

Esclar que sí! Post-estiu, toca enumerar propòsits pel nou curs (i.e 09/2007-06/2008)! Som-hi doncs!

- Seguir aprofundint en la meva formació en finances i economia. M'encanta!
- Fer francès. amb l'Ester vam quedar que a partir de la reentrée aprendríem francès. el tema és q a París em vaig adonar q el francès és très facile. Al final, més o menys els entenia i m'hi podia comunicar com els indis. I a casa tinc uns llibres d'autoaprenentatge de francès de me mare. Seran una mica '70s, però faran el fet
- Fer japonès. Clarament.
- Començar a estudiar física
- Tenir una certa solvència econòmica. Traduït, seria més o menys doblar el meu sou net actual.
- Ah, i acabar de tenir el piset en condicions: falten llums, tauletes de nit, tauleta d'estar, penjar pósters, etc

Ja hi torno a ser

Avui és el meu primer dia després de vacances. Avui torno a treballar. La veritat és q en tenia ganes. Les vacances m'han encantat, però m'encanta la meva vida SEMPRE, fins i tot quan treballo. I m'ho passo molt bé treballant. O sigui que jo, cap queixa.

Sí, he de posar fotos de les vacances a La Palma, de les vacances a París (quin fart de caminar!!! vaig acabar amb el peu dret lesionat i tot de tan caminar!!). Però les fotos encara no les tinc.

De manera q aprofitaré per fer una breu menció a la crisi bursàtil de les dues últimes setmanes, q he trobat apassionant. A l'estar de vacances no l'he pogut seguir com hagués volgut, de manera que divendres em vaig comprar l'Economist, q li dedica 3 pagines i l'editorial i he anat llegint aquest capde tot el q he pogut.

Potser, perxò, l'explicació més senzilla l'he trobat a un blog de la BBC: http://www.bbc.co.uk/blogs/thereporters/robertpeston/2007/08/liars_loans.html

És significatiu q la crisi hagi sorgit al mercat interbancari, no a la borsa normal i corrent (accins, bóns, futurs, matèries primeres, etc), la qual cosa demostra una pèrdua de confiança d'uns bancs amb d'altres.

I tot perquè els americans foten subnormalades i la resta del món els seguim la corrent el més acríticament possible. Tot es redueix q als EUA concedeixen hipoteques sense comprobar si el q tu afirmes que tens o guanyes és correcte. Suposem q jo em vull comprar un dúplex a Pg de Gràcia de 5M€. I afirmo q cobro 250.000€/ any. I el banc, en comptes de verificar-ho (algo tan simple com demanar-me la nómina!) i enriure-se'n de mi a la cara, va i em concedeix l'hipoteca!!

Doncs això és el q passa als EUA. I llavors la gent no pot fer front a les mensualitats. Lògic!

I l'entitat financera què fa? Agafa el deute hipotecari, en fa bocinets, ho barreja amb altres bóns i mandangues, i ho re-ven com si fossin bóns, obligacions, o coses similars. I bancs de tot el món ho compren.

Tot funciona bé fins que hi ha la sospita que massa nord-americans no podran fer front a les seves hipoteques. Llavors s'estén el pànic i la gent deixa de voler aquestes figures financeres que inclouen bocinets d'hipoteques. Si ningú no ho vol, al no haver-hi demanda, no hi ha preu. I d'un dia per l'altre, milers de milions d'euros a bancs de tot el món passen a valdre zero.

Xungo que t'hi cagues.

I tot rau en concedir hipoteques sense comprovar si el tomador hi podrà fer front o no.

Sembla mentida. Ja fa temps que quan vaig sentir parlar de les sub-prime mortgages (aquestes hipoteques concedides a qui no les podrà pagar) vaig pensar "estan bojos aquests americans". Et voilà!

Però com sempre, allò que els EUA toquen, ho empastifen.

Esclar que la resta de món ens deixem empastifar!

De bojos, de bojos!!!

De vacances

Nens, que me'n vaig de vacances. Primer, del 03-09/08 a La Palma, a les Canàries (em sembla q és l'única illa de l'arxipèlag que no s'ha cremat encara :-P ). Avec ma sorella, mon papa et sa femme. He de pagar hipoteca i cal estalviar, aquest any, de manera que... vacances familiars iupiiiiii!!!!!!

En tinc ganes, perxò, eh, q consti! Hem llogat una casa rural a la illa i ens ho passarem molt bé. per alguna cosa n'hi deuen dir l'"Isla bonita" (per cert, que la cançó de la Madonna anava per Eivissa!). Farem excursions per l'illa, veure poblets, el Parc de les Calderas del Taburiente, etc. I també molt de pànxing a la platja: solet, ficar-nos morenos i banyar-nos. A l'Atlàntic, q deurà estar fred q t'hi cagues, ma non ti preocupare. Després de banyar-nos al Bàltic a Suècia, això serà pa sucat amb oli.

I del 10-14/09 a París amb la Sara i l'Ester. Serà un altre rotllo completament diferent. Turisme urbà. Jo a París ja hi he estat dos cops, però de fi de curs de 3r de BUP i amb la family, de manera q aq cop serà molt diferent! Estem en un hotelet a prop de la Gare de St. Lazare i el plan és veure-ho tot. Jo lo típic (rotllo pujar a la Torre Eiffel) no és q em motivi gaire. A mi em ve de gust:
- El museu d'Orsay
- Un parc elevat q hi ha sobre una antiga via de tren
- Anar a la banlieu on fa dos anys cremaven cotxes
- El museu Pompidou
- el barri del Marais: d'antic barri jueu a una mena de Born (Born, born, born to be alive)
- La biblioteca Mitterrand

Lo guai serà q anirem amb bici per la ciutat. París acaba d'estrenar una mena de bicing (n'hi diuen Velib), més ben dimensionat i amb més abundància d'estacions i de bicicletes. Té l'avantatge per als turistes q, a diferència q a BCN, pots subscriure-t'hi per un dia o 5 dies, si vols, no cal per tot l'any. I és el q farem. I ens mourem per la ciutat en bici. Ole q bé!

De dia, fer el guiri. I de nit, també però diferent. Anar a sopar, a prendre algo, de festa... O sigui, q acabarem sopant, prenent algo i de festa als llocs de París on només hi van els guiris, pq tothom anirem amb les mateixes guies turístiques. Com a BCN.

Però bueno, ens ho passarem bé.

Per tant, xicotets i xicotetes que em llegiu, molt em temo que com a mínm fins a la tournée de vacances (that is el 15) no hi haurà cap altre post.

Ce'st la vie!