Time Out BCN

Ahir a l'entrada del gim repartien flyers del nou Time Out Barcelona. Arriba el 10 de gener i sortirà cada dijous. Veig clarament q es menjarà la Guia del Ocio, pq està ja una mica antiquada. Però serà interessant veure com competeix amb el Què Fem de la Vanguardia...

El Coco ja és a casa

(Si no són imatges de gaire qualitat, és pq les he fet amb el mòbil)

Ja he anat a buscar el Coco al veterinari. L'operació ha anat bé. Encara no està fi del tot, està massa tranquil i té els ullets enllagrimats i un pèl vermells, i està espantat. Però ja és a casa. Tot i que l'Anna, la veterinària, m'ha dit que ja el puc posar amb la Mafalda, m'esperaré a demà, a veure avui com passa la nit.

Sobretot he de vigilar que mengi i que defequi. El problema principal dels conills, es veu, és que deixxen de menjar. M'ha dit que, si veig que no menja, que li compri potitos de verdures a la farmàcia i que n'hi dongui amb una xeringa (sense agulla, eh!) per obligar-lo a menjar.

Perxò avui vull estar a l'aguait.

També m'ha recpetat unes pastilles antiinflamatòries, que n'hi he de donar mitja al dia durant 10 dies, i li he de comprar a la farmàcia un antibiòtic, pq no se li infecti la ferida. Però he decidit que no l'hi donaré: li faré reiki dos cops al dia en comptes. Li hauria d'anar molt millor.

El millor amic invisible

L'amic invisible d'aquest any ha estat molt especial.

Ha estat el millor des que ho venim celebrant amb els amics de Sabadell.

Tot i que teníem el límit posat en 6€, el regal de la Rosa realment no té preu.

Moltes gràcies, Rosa!

Sobre l'ús del gaèlic a les escoles irlandeses

Hi ah zones d'Irlanda on encara es parla irlandès. En alguns instituts, tota l'educació es fa en irlandès. però hi ha grups de pares que s'hi oposen. Vegeu la notícia de la BBC d'avui.

Els arguments d'un i altre bàndol sonen prou familiars:
- Cal promoure l'ús de l'irlandès a les escoles si volem preservar-lo
- L'anglès, com a llengua global, s'està empassant la tira d'idiomes minoritaris. Cal protegir l'irlandès si no volem que passi el mateix.

Vs.

- Volem una bona educació per als nostres fills, i no saben irlandès. Volem que tinguin el dret a aprendre en anglès.
- Està bé que es promogui l'irlandès, però no que ens l'imposin als angloparlants

La situació a Irlanda no és la mateixa que a Catalunya, perquè
- L'irlandès és molt menys parlat que el català i només fa servir en el dia a dia en algunes zones rurals residuals
- Els irlandesos no senten l'anglès com una llengua imposada, com alguns catalans poden sentir el castellà (amb la prohibició del català abans i durant el Franquisme, etc)
- Irlanda és un estat sobirà que pot triar què fer a nivell lingüístic sense injerències forànies. No hi ha partits polítics que juguin a "la guerra lingüística".
- Irlanda és un estat petit i molt ric, i sap que, si bé la seva història celta no es pot explicar sense la seva llengua pròpia, el seu benestar actual depèn en gran mesura de la seva capacitat de ser un país global. I això passa, irremeïablement, per l'anglès.

En fi, si algú vol opinar, sempre és interessant veure debats familiars en un altre context...

Castració

Al matí he portat al Coco al veterinari perquè me'l castrin. Pobrissó!!!

Necessitava interacció conillil, i com que amb un altre mascle no podia ser, al final en comptes de l'Amadeu conviurà amb la Mafalda (germana de l'Amadeu). Però esclar, entre que és petita, té un mes i mig només, i que no es poden estar tot el dia follant com a conills, l'única solució era emmansir-lo castrant-lo.

Em fa molta pena, però així podran estar els dos junts, en pau i harmonia.

Espero que no pateixi. Jo estic patint per ell. L'he portat al veterinari a les nou del mati i m'han dit q em trucarien quan estiguessin de l'operació a mg matí. Són al una i encara no m'han trucat. Espero que no li hagi passat res!

El veterinari m'ha dit q no era res, només un petit tall i li buidaven els genitals i jas està. Que estaria anestesiat i no li passaria res. Però jo què sé... Estic inquiet...

Avui al vespre estaré amb ell per fer-li companyia i ajudar-lo en el postoperatori.

Confiança

Què passaria si poguessis ser tot el que volguessis, fer tot el que volguessis, viure tot el que volguessis, experimentar tot el que volguessis, traspassar totes les barreres que volguessis, ser tan feliç com volguessis si per aconseguir-ho únicament haguessis de confiar que és possible?

Per què no confiar que ets, tens, pots, fas molt més del que pots tocar i veure a primera vista?

Per què no arriscar-te a confiar?

Ho pots tot. Només cal confiar-hi plenament i sense reserves.

Estic viu!

Estic viu!

Diumenge vaig sortir del retir de meditació Vipassana. Ha estat molt intens i molt dur, molt més del que m'esperava.

Ara vaig ràpid i no m'entretinc a explicar-ho. Ja ho faré en algun altre post.

Miguel Bosé

És un personatge que sempre he admirat, perquè sempre ha fet el que li ha donat la gana, sense disculpar-se ni demanar permís i sempre amb el cap ben alt.

Com que avui volia (vull) anar a dormir d'hora, en comptes de veure un DVD, m'he dedicat a fer zàping mentre sopava. I he acabat veient un especial Miguel Bosé a TVE.

I Amante Bandido és tot un himne.

Algunes fotos del pis

Així és com està quedant el piset ara que ja hi ha tots els llums. M'està quedant tan maco! Gràcies a tots pels vostres granets de sorra!!!!

En silenci durant 12 dies

El blog romandrà en silenci fins al dia 16. Seran els mateixos dies que jo romandré en silenci i aïllat del món: sense mòbil, sense llibres ni revistes ni diaris, sense tele, sense parlar amb ningú.

Demà me'n vaig a un curs de 10 dies complerts (més i d'entrada i e de sortida) de meditació Vipassana. L'associació que ho munta té una casa al Montseny, a Santa Maria de Palautordera.

Seran 10 dies de meditació non stop des de les 04h q et lleves fins a les 10 q te'n vas a dormir, amb només pauses per esmorzar, dinar i sopar, i alguna altra per estirar les cames una horeta pel bosc que envolta la casa.

Per què hi aniré?

No ho sé. Perquè crec que és el que em toca. Perquè vull. Perquè aquest any 2007 és l'any que floreixo i això és part del meu florir.

Perquè vull créixer, progressar, transcendir.

Perquè vull entrar més en contacte amb mi mateix, amb el meu Jo universal i diví.

En resum, perquè estic en un punt que sento que és el que he de fer. (La frase és 'it just feels right', xò no sé com traduir-la sense q perdi significat.)

Ja us explicaré.

Estaré aïllat i amb el mòbil apagat. Per a emergències (únicament per a emergències), us poso l'adreça i telèfon de la casa:

Dhamma Neru

Els Bruguers

Apartat Postal 29

Santa Maria de Palautordera

08460 Barcelona

Tel: 93 848 26 95

Barcelona es converteix en una ciutat de solters joves

És el meu cas. Tret del 20 Minutos d'avui:

- Un 68% del jovent que canvia de casa es queda a
la capital, davant el 55% dels emparellats.
- Tenen la feina més a prop i
una major oferta cultural.

"Barcelona és ara una ciutat més jove,
soltera, professional i amb més població amb estudis universitaris. I és
consqüència de les migracions".

És la principal conclusió de la recentment premiada
tesi doctoral Canvis residencials i moviments migratoris, del doctor en
Demografia per la UAB Antonio López, a la qual ha tingut accés 20 minutos.

La capital és triada pels solters perquè troben
més fàcilment un habitatge de lloguer i petit, la modalitat preferida.

A més, entre els 25 i els 34 anys, un 68% dels
solters es queda a la ciutat quan canvia de residència, davant el 55% dels
casats.

I entre els moviments de les mateixes edats a
les set comarques de la regió metropolitana, un 15% dels solters es muda a
Barcelona, davant del 8% dels casats.

Barcelona recluta els més formats: el 70% dels
universitaris s’hi queda, davant el 55% dels que tenen estudis obligatoris o
mitjans. Perquè el sou és major? "No sempre. La feina és més a prop, tenen un
estil de vida urbà, l’oferta cultural és major...", raona
López.

Professionals

També romanen més a Barcelona les parelles amb
ocupacions professionals (73%) que els operaris (59%).

El que canvia és el pes percentual dels joves
respecte al total (no tant la xifra absoluta), perquè Barcelona ha anat perdent
població durant les darreres dècades, fins al 2001 Entre els que marxen, les
parelles joves s’estableixen preferentment a 10-20 km de la capital.

Un 85% accedeix a la propietat, davant el 55% a
Barcelona. I el pis és més gran (90 metres quadrats davant els 75 metres
quadrats).

La tendència
s’accentua

La tesi doctoral, premiada pel Consell de Treball (CTSEC), es basa en
dades del darrer cens (2001). L’autor de Canvis residencials i moviments
migratoris considera que l’entrada de joves i solters a Barcelona "és igual o
s’ha accentuat encara més".

Ara s’afegeixen variables, com la immigració:
"S’haurà de veure què fan perquè molts comencen a marxar fora de la
capital".

És el segon any que viu a
barcelona

Miquel Canal Arquitecte, 26 anys

"Aquí tinc la feina, la nòvia i els amics de la
facultat·

Procedent de Mataró i llicenciat en
Arquitectura, Miquel comparteix pis de lloguer amb dues noies a
Gràcia.

"Tinc la feina a prop. Em vaig emancipar als
24. Barcelona m’atreu perquè la meva núvia també viu aquí. Els amics que vaig
fer a la Facultat també", explica.

També hi troba més oferta cultural, "sobretot,
teatres". Miquel, però, no pensa estar-s’hi tota la vida: "En el futur,
m’establiré fora de Barcelona".

Per fi un capítol bo de Porca Misèria

El d'avui, "Un bon consell" ha estat el primer capítol bo d'aquesta temporada de Porca Misèria.

Per cert, el Pere (Joel Joan) ja em ratlla. No aporta res d'interessant.

I un cop més, el Roger Coma (Roger a la sèrie), es demostra un actoràs de colló de mico. Brutal.