日本語の先生と学校あります！！！- Ja tinc profe i escola de japonès!!!

土曜日亨ｷﾇｸﾞｽﾌﾞﾙｯｸ学校に日本語の第一課をあいしまして。新しい学校と先生はいます。先生の名前はみやさぎあつしさんです。尼野さん、古い先生が日本へかえりました。新しい学校と先生はいいです。

(Avui dissabte he tingut la primera classe de japonès a l’escola Kingsbrook.Tinc nou profe. El profe es diu Atsushi Mirayagi L’Amano, l’antic profe, se’n va entornar al Japó. La nova escola i profe estan bé.)

El que hi ha entre parèntesi és el que he més o menys -i suposo q amb bastants errors- escrit en japo.

El tema és que la nova acadèmia està guai, i el nou profe també. És un estil diferent que l’Amano. Farem classe els dissabtes tres hores seguides, alguns dies al matí, alguns a la tarda, segons l’horari de la Tònia, que treballa en una farmàcia i hi ha dissabtes que li toca treballar als matins.

La gràcia del tema és q al Kingsbrook ens han fet una miniclasse per nosatres tres (Jaime, Tònia i jo), que ja anàvem junts amb l’Amano, de manera que podrem seguir plegats i pel mateix lloc on ens vam quedar.

Torno a estar molt il.lusionat. Aquí semblen molt més formals i ja em van dir que ens garanteixen les classes, de manera que si un profge falla, ens en posen un altre.

Kingsbrook no ens surt cara, comparant acadèmies, i com que no pagues per mesos o trimestres sinó que compres paquets d’hores, després te les pots manegar com vulguis.

Projectes interns v.2.0 beta

El meu blog comença una nova etapa. Entre les novetats d'aquesta nova versió hi ha un canvi d'allotjador: Passo de Blogspot a Wordpress.

Wordpress em donará molta més flexibilitat i llibertat. Em sento bastant constrenyit a Blogspot a l’hora de fer canvis, afegir imatges o fotos, linkar, etc.

Encara he de descobrir totes les possibilitats de Wordpress, però pinta molt millor.

Durant un temps la v.1 a Blogspot i la v.2 (beta) a Wordpress correran en paral.lel. Suposo que quan la v.2 deixi d’estar en beta serà quan deixaré d’alimentar Blogspot i redirigiré tothom cap a l'URL nova.

De totes maneres, jo de vosaltres ja canviaria els vostres enllaços cap a:

projectesinterns.wordpress.com.

La felicitat és un estat mental.

El noi del Poble Sec

Ahir va ser un dia genial. Em vaig llevar a les 11h, vaig portar la Mafi a pasturar mentres jo seia en un banc d'un parc de Montjuïc prenent el sol i llegint el Time Out, vaig tornar a casa, vaig fer dissabte, em vaig fer el dinar, vaig anar a gimnàs (on vaig fer una mica de peses, una steps i un bany de vapor), vaig tornar a casa, vaig sopar mirant The Closer, vaig anar-me'n al llit a llegir i vaig apagar el llum cap a les 01.30h.

No vaig fer res d'especial, però va ser un dia genial. Un dia estupendo. Un dia feliç i en què tot era perfecte.

I un dia en què em vaig adonar -una vegada més- que m'encanta el meu barri i que té molt d'encant. Té molts problemes, però és un barri estupendo i amb molta vidilla. El Poble Sec em dóna bones vibracions. Em fa sentir en pau.

No tardis, Jack

Avui m'he llevat amb aquesta cançó al cap. Cada dia em llevo amb una, i avui és aquesta:

NO TARDIS JACK.
Ja són molt lluny, els jorns de la nostra amistat,
els vells companys, van deixar, els camps de cotò, mim
i van marxar al país del gran repós.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

Perqué plorar, si el meu cor está content?
Perqué sofrir si ells no poden tornar?
Ja fa molt temps van emprendre un llarg camí.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A on van marxar, els amics tan estimats?
i els seus petits, que dormien dolçament?
Feliços són, ben aviat jo estaré amb ells.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A banda que és una cançó preciosa, com la de La Vall del Riu Vermell, que me les cantava ma mare de petit i m'encantaven (la meva infantesa va estar marcada per aquestes cançons, les de la Trinca i d'altres com the Moonlight Shadow. Un dia faré una entrada sobre el tema).

I pels que tenim un passat, he trobat una web fantàstica, Kumbaworld, :-) on hi ha lletres de totes aquelles cançons que cantàvem amb la guitarra quan anàvem grenyuts, i començàvem a fumar, beure i sortir...

FREEDOM MEANS RESPONSIBILITY

Freedom is the right to live as you wish.
If you wish to free yourself from enslavement,
you must choose freedom and the responsibility it entails.
There's a price for every freedom,
something to be given up for every liberty.
It's up to you to weigh the price you must pay
for each of your freedoms.
And everything you want has a price.
Freedom is the opportunity to make decisions.
It's the capacity to take a hand in your own development.
Freedom is the right to choose.
It's the right to create for yourself the alternatives of choice.
No one is free who is not master of himself.
You are free to do whatever you like.
You need only face the consequences of your actions.

The Daily Guru

Un pla per a Yoigo

Fascinant. Al blog de l'Enrique Dans, un dels gurús espanyols de les noves tecnos, he trobat una referència a un il.luminat, com s'autodefineix, que ha fet un pla comercial per a Yoigo. I com que el vol presentar a la companyia, l'està publicant en un blog. És una passada i té molt de sentit, en el que diu. Analitza el sector, el mercat, en què falla la competència, punts forts i febles tant de les altres operadores com de Yoigo...

I en fer-ho en format blog, és súper amè de llegir.

Això és la nova economia, la nova societat: el valor ja no rau en amagar, sinó en compartir. I els blogs són l'arma perfecte. A propòsit: com q tinc ganes de ser global, estic donant-li voltes des de fa temps a treure una versió de Projectes Interns per al públic global. Seria més 'streamlined', sense entrades tipus "Rebaixes" i en català, castellà i en anglès. La idea és que Projectes Interns, tal com està ara, quedaria com a blog container i en català, i hi hauria "Projectes Interns 2" amb menys contingut però més focalitzat i en trilíngüe...

El tema és que si ho faig, perxò, he d'aprendre a situar-me en els buscadors, etc. Perquè ja que m'hi mato, que em trobin!

Encara ho he de madurar...

Rebaixes

Això del blog va com va. Hi ha dies q em dóna per comentaris més transcendentals, i dies, com avui, q em dóna per explicar què em vaig comprar ahir a les rebaixes. Perquè ahir me'n vaig nar de rebaixes!!! Oléeee Sclar que síiiii!!!

I és q aquest any, com que sóc un hipotecat novell estava bastant conservador amb les meves despeses i quasi no m'havia comprat res de roba. De manera que ahir, primer dia de rebaixes, vaig aprofitar el migdia i la tarda per anar-me a comprar coses q ja tenia clitxades (i d'altres q no...)

- Anorak verd militar brillant gruixut del Zara. El volia negre petroli i brillant, però només en trobava per més de 250€, i el meu pressupost era més limitat. tot i que verd militar és molt maco i... per només 40€!!

- Jersei amb coll V d'angora del Zara. Compra per impuls de 49,95€ un cop rebaixat

- Mitjons marrons de quadres escocesos. També compra per impuls de 2, 95€ amb rebaixa inclosa. Tinc falera pels quadres escocesos en els mitjons.

- Samarreta màniga llarga Adolfo Domínguez grisa amb dibuixos platejats per 29€ un cop rebaixada. Híper impuls: vaig entrar al l'A.D. per mirar-me els abrics, pq són bons i no cars, però no en vaig trobar cap que m'acabés de fer el pes (els q m'agradaven pre-rebaixes ja no hi eren). I com q l'Adolf Diuméngez val molt la pena per rebaixes (a vegades tenen coses més barates q el Zara), doncs vaig mirar més coses. Ergo, aquesta samarreta.

- Sabates Camper híperxules rottlo botins de... xarol negre!!! A la frontera entre classy i hortera. I hípercòmodes: ara entenc la falera Ireno-Alexil!!!! compra premeditada de feia molt de temps, pq va ser amor a primera vista, però 155€ no me'ls volia gastar. La solució? 100€ x rebaixes.

- Pantalons llargs negres per la classe d'steps del Decathlon. A vegades l'aire condicionat està tan alt que, quan entres a la sala, fins que no comences a suar, tens fred. Són còmodes, macos i, per sort, no tan fashion com els de Fama (mare de Déu!!!). Valien 22,50 i estaven rebaixats a 15,45€. Compra semipremeditada: me'ls havia mirat feia un mes, però vaig decidr que no em feien falta... fins que han arribat les rebaixes i em vaig ficar en mode "comprador rebaixil compulsiu" i al Decathlon falta gent.

Prometo penjar fotos del q m'he comprat...

Manuel Castells: "El poder tiene miedo de Internet"

Linko a una entrevista a l'imprescindible Manuel Castells ("La era de la información: economía, sociedad y cultura"), entrevistat avui a El País tal com he vist al blog NetoRatón 2.0

"Alrededor de 2040, EEUU será una potencia de segundo o tercer nivel"

A Menéame he vist aquest blog, Historiantes, que recull una entrevista en castellà a Morris Berman, autor del llibre "Dark Ages America", que pronostica la ciaguda irremeiable dels EUA.

Molt interessant de llegir.

Ja fa 5-6 anys n'havia llegit un altre, aquest cop d'un francès, titulat alguna cosa com "El fin del imperio", que també pronosticava el mateix. De fet, una de les coses que pronosticava com a indicador del procés era la caiguda en picat del valor del dòlar, cosa que està passant.

Sabadellencs

Sóc un sabadellenc barceloní del Poble Sec. És una definició personal que m'agrada. Perquè m'agrada molt el barri on visc, em sento molt barceloní (és casa meva i el millor lloc del món per viure), però també em sento molt sabadellenc, tant per origen com culturalment. De manera que l'anècdota següent l'explico amb molt d'orgull.

Ahir vaig anar a una reunió per un tema espiritual. Vam quedar a l'estació de FGC de Sarrià, pq es feia a prop d'allà. Hi vam anar plegats tres persones. Jo, un noi que coneixia i que ja sabia que era de Sabadell, i un altre noi. Em va preguntar que d'on era i li vaig dir que de Barcelona. No va dir res més, i jo no li vaig preguntar d'on era ell.

Al tornar de la reunió, li vaig preguntar:
-Anem tots tres cap als Ferrocarrils?- jo els havia d'agafar en direcció Pl Catalunya per fer correspondència amb la L3 fins a Paral.lel.
-Nosaltres dos [ell i el noi que jo ja sabia que era sabadellenc] segur
-Ah, que també ets de Sabadell, tu?-li vaig preguntar jo
-Sí. I tu cap a on vas?
-Cap al Poble Sec
-No em situo gaire a Barna... -típica resposta d'un sabadellenc, per altra banda
Sense voler-me passar mitja hora explicant-li on vivia, vaig sortir per la tangent:
-De fet, jo també sóc originàriament de Sabadell. El que passa que fa 6 anys que visc a Barcelona, des que em vaig independitzar.
El paio va saltar:
-Ja deia jo que feies pinta de Sabadell! Se't veia massa bona persona! A Sabadell hi ha molt bona gent, molt bon rotllo. Hi ha molt bones vibracions. A Barna la gent és més seca, va més a la seva, no està tan desperta.

Jo em vaig quedar flipant, a la vegada que el meu xovinisme sabadellenc s'inflava i s'inflava i pensava "és que els de Sabadell som collonuts!"

També vaig pensar que era una anècdota que mereixia estar al meu blog

"Qualsevol veritat passa per 3 fases. Primer és ridiculitzada. Segon, rep una violenta oposició. Tercer, és acceptada com a òbvia"
Arthur Schopenhauer

Més sobre la confiança: Everything is possible if you believe

Que fort!!

Acabo de posar un post sobre la confiança i com aquest serà el meu leit motiv per al 2008, i rebo aquest email del Daily Guru (servei denviament gratuït de missatges per a l'autocreixement):

EVERYTHING IS POSSIBLE IF YOU BELIEVE

There are no real barriers to your success.
You must simply overcome any doubts you have about your ability.
Your self image prescribes the limits for your accomplishments.
It prescribes the area of what is possible for you.

Don't be afraid of living.
Believe that life is worth
living and you will create that fact around you.
If you see yourself as
prosperous, you will be.
If you see yourself as broke, that is exactly what you will be.

You will never succeed until you believe you can succeed.
You can be who you want to be.

Confiança

Fa un poc més d'un any vaig llegir que una manera de canalitzar l'energia cap a un propòsit és condensar-lo en una paraula. L'autor deia que cada any el "titulava" amb una paraula, que seria com l'eslògan que regiria aquell any.

Ho vaig posar en pràctica l'any passat, que va ser l'any de "Florir", com clarament ha estat.

El 2008 és l'any de "Confiar".

Demana, confia i se't donarà.

Tots som Déus creant la realitat que nosaltres volem per a nosaltres mateixos.

Projectes xl 2008

Alguns dels projectes del 2007 els he complert i d'altres no. Dels que he complert, el més sonat ha estat comprar-me un pis. Ja el tinc, el comparteixo amb dos conills i dues tortugues i unes obres de l'ascensor inacabables, i m'hi sento molt a gust.

Dels que no he complert,
- Estudiar física: estic matriculat de la Uned, però he desistit. No tinc el temps ni les ganes d'estudiar tantes mates. De moment prefereixo seguir aprenent física quàntica amb llibres de divulgació i experimentant-la personalment (és el que vaig fer al retir Vipassana, p. ex)
- Estudiar finances. No ho descarto per al futur. Primer he de tenir el temps i les peles. Mentrestant, seguiré il.lustrant-me estil DIY.

En global, crec que el balanç no està malament. Per tant, què em proposo per al 2008?

- Anar al Japó i Austràlia a l'estiu. La idea és anar a veure el Tim, la Melissa i el Harry a Austràlia, aprofitar per veure el país i, a l'anada o la tornada, fer escala a Tòquio.

- Comprar-me una Wii (quan surti amb el perifèric Wii Fit)

- Aquest any pico fort: Guanyar una suma respectable de diners. No la poso aquí. Aquest és un blog per a tots els públics. Els meus objectius econòmics els tinc escrits en privat. Només sé que ho puc aconseguir si ho vull. Sé el que vull, sé que puc. Només em falta confiar.

- Si tot va bé i en segueixo tenint ganes (és un gran "si"), comprar-em un Smart de 2a mà. El cotxe ideal per la ciutat.

- Ser un ésser de llum. Aquest 2008 serà un any molt important per a mi en el camp espiritual. Estic a punt de fer un salt molt important. No sé exactament cap a on o cap a què, però suposarà un "salt quàntic" de primer ordre. Vull experimentar que som energia tornada materia, que som Déu, que estem més enllà de l'espai i del temps, que creem la nostra realitat, que som creadors. El 2008 és un any clau.

- Ser capaç de mantenir converses en japonès i llegir llibres i manga bàsics.

Bon any nou!!!

Molt bon any nou a tothom!

Aquest any serà espectacular de debò, ho pressento.