Els principals reptes són contra un mateix
M'he adonat que tots els desafiaments importants, totes les barreres que et trobes, són contra tu mateix, contra el teu caràcter, contra idees teves, contra preconcepcions.
Molts cops t'enfades amb algú, et preocupes per alguna cosa, et smebla q alguna cosa és impossible o difícil de fer...
... i resulta que ets tu qui té el problema: t'has enfadat pel teu ego ferit? ets tu qui s'està autoimposant límits? ets qtu qui té una visió limitada, esviaixada de la realitat?
Hi ha alguna d'aquestes cites famoses, no sé si del Churchill (q en té moltes) o d'algun escriptor, o d'alguna figura clàssica q diu justament això. Q els principals reptes són contra un mateix.
I és totalment cert.
I a mesura q te n'adones, millores com a persona i avances a la vida. I t'apareixen nous reptes. En el fons és un joc súper divertit!
Molts cops t'enfades amb algú, et preocupes per alguna cosa, et smebla q alguna cosa és impossible o difícil de fer...
... i resulta que ets tu qui té el problema: t'has enfadat pel teu ego ferit? ets tu qui s'està autoimposant límits? ets qtu qui té una visió limitada, esviaixada de la realitat?
Hi ha alguna d'aquestes cites famoses, no sé si del Churchill (q en té moltes) o d'algun escriptor, o d'alguna figura clàssica q diu justament això. Q els principals reptes són contra un mateix.
I és totalment cert.
I a mesura q te n'adones, millores com a persona i avances a la vida. I t'apareixen nous reptes. En el fons és un joc súper divertit!
posted by Oski at 13:16
2 Comments:
Bravo! Certament, tens tota la raó. Precisament en l'actualitat m'estic adonant d'això mateix. I em sembla que es prou important pero bé, també em sembla que es prou dificil de contrarrestar perqué son coses que tenim molt arrelades en el nostre carácter i el nostre actuar pero difícil no vol dir pas impossible oi? Crec que tots hauriem de treballar en la tolerancia i el cultiu de l'amor i la comprensió envers els demés (i quan dic els demés vull dir tothom, absolutament tothom). Vull dir que aquest tipus de reaccions no tenen res de constructiu, potser hauriem d'intentar aprofitar el temps intentant comprendre els motius de la gent, posar-nos al seu lloc.
Apart que aquests sentiments son totalment destructius : per nosaltres, pels demés,per l'amistat, per les nostres relacions, etc... Pensem que no només passa amb les relacions personals, també passa amb les relacions polítiques, etc... Potser hauriem de comensar a fer-ho a petita escala si volem canviar el món ( tal com es a dalt, es a baix. I a la inversa!!!).
T'he de deixar el llibre que vaig comprar d'en Mike George. Parla precissament sobre aquest tema: de com ens afecta en el nostre dia a dia com ens veiem a nosaltres i com ens veuen la resta en funció del que pensem de nosaltres mateixos. Un lio, no?
La nostra concepció de nosaltres mateixos fa que ens limitem. Si pensem que no som capaços de fer alguna cosa, adivina: no en serem capaços. Això lliga amb el Pensament Positiu (t'enrecordes?)
Ara que l'he acabat continuo amb el de Tus zonas erróneas. Gran llibre!! perquè punyeta no em va donar per llegir-me'l abans???
Quan l'acabi també t'el passo!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home