El noi del Poble Sec
Ahir va ser un dia genial. Em vaig llevar a les 11h, vaig portar la Mafi a pasturar mentres jo seia en un banc d'un parc de Montjuïc prenent el sol i llegint el Time Out, vaig tornar a casa, vaig fer dissabte, em vaig fer el dinar, vaig anar a gimnàs (on vaig fer una mica de peses, una steps i un bany de vapor), vaig tornar a casa, vaig sopar mirant The Closer, vaig anar-me'n al llit a llegir i vaig apagar el llum cap a les 01.30h.
No vaig fer res d'especial, però va ser un dia genial. Un dia estupendo. Un dia feliç i en què tot era perfecte.
I un dia en què em vaig adonar -una vegada més- que m'encanta el meu barri i que té molt d'encant. Té molts problemes, però és un barri estupendo i amb molta vidilla. El Poble Sec em dóna bones vibracions. Em fa sentir en pau.
No vaig fer res d'especial, però va ser un dia genial. Un dia estupendo. Un dia feliç i en què tot era perfecte.
I un dia en què em vaig adonar -una vegada més- que m'encanta el meu barri i que té molt d'encant. Té molts problemes, però és un barri estupendo i amb molta vidilla. El Poble Sec em dóna bones vibracions. Em fa sentir en pau.
1 Comments:
Ei ei ei! que li vols robar el títol a en Serrat?????? M'agrada que t'agradi el teu barri, perquè recordo que la primera impressió no va ser tan bona. Visca el Poble Sec!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home