Estrès motivador

Aquest cap de setmana ha estat genial. M'ho he passat tan bé! I això que no he fet res!!! Portava tota la setmana passada híper cansat. Per mi q notava el canvi de temps, pq estava com els conillets de Duracell, però els dolents, els q es gasten al cap de 2 segons. Només tenia ganes de badallar i dormir. Divendres vaig poder dormir 10 hores i vas er híper reparador. I em sembla q el canvi d'hora també m'ha anat molt bé. Avui em sento súper energitzat!!!!

Es podria dir q ha estat el cap de setmana de japonès: Classe de japo dissabte tarda; diumenge netejar el pis i cuinar (venien el meu pare i la seva dona a dinar); a més també diumenge matí estudiar japonès; diumenge tarda estudiar japonès; diumenge vespre classe de japonès: una hora i mitja per recuperar la classe de la setm anterior q no vam fer (l'hora i mitja restant la recuperarem dimenge vinent).

El japonès m'estressa, pq són molts conceptes nous, estructures gramaticals híper diferents (no complicades, només diferents), paraules zero similars a les d'arrel llatina o germànica i aprendre'm 2 alfabets/sil.labaris i començar amb alguns kanjis (ideogrames). Però mola que t'hi cagues. Disfruto com un mona.

I avui m'han arribat (per fi) els llibres de les dues assignatures q m'he matriculat de física a la Uned. Són 4 totxacos q t'hi cagues, plensa de conceptes i símbols matemátics q no sé què volen dir i només de veure'ls ja m'he marejat. Però bueno, ja és massa tard per fer-m'hi enrere i al mal temps bona cara, o sigui que ara m'he de planificar per començar a estudiar.

I aquí ve més motiu d'estrès, pq esclar, entre la feina, el gimnàs, el japonès, estudiar física, tenir una vida social rica i satisfactòria i atendre la meva família (pares, avis, tortugues i conill), no sé com m'ho manegaré. No sé com ni d'on trauré el temps. Bueno, sí q ho sé: la tele quedarà híper reduïda a 2-3 programes interessants a la setmana.

Però m'he de planificar bé per poder aprofitar el meu temps amb eficiència. Ho he de fer tot i a més tenir temps per no fer res, q em conec i sé que si no em deixo temsp per llegir, fer el mandra el llit o fer el vago, m'agobiaré.

Total, que torno a tenir aquell punt d'estrès que m'aclapara, m'exhaureix i a la vegada em motiva, em fa sentir viu i em diverteix.

Renfe

Estic més enllà de la indignació. I això que no m'afecta directament el caos dels trens. Només diré que crec que tot el que a Catalunya depèn del govern de l'Estat funciona malament.

Els uns, amb el llavi garrativat, no inverteixen ni un duro en Catalunya. Els altres, molts somriures però pessima gestió.

Tot plegat em fot fàstic.

Quin fart de riure

La nova joguina made in China que Mattel ha hagut de retirar del mercat:

El regal de la pau interior

Un client m'ha passat aquest enllaç. Val la pena: http://www.anandaespanol.org/flash/

Windows

Al blog del Deambulando hi he vist aquest fantàstic recull de totes les pantalles d'inici de totes les versions de Windows.

El meu primer va ser el Windows v.3.11. Vist des d'ara es veu cutrillo cutrillo

El rei de l'escudella amb carn d'olla

Que sóc fantàstic i estupendo ja ho sabia. Que sóc el rei en multitud de coses també. Però ahir vaig descobrir que, després d'un intent fallit, també sóc el rei de l'escudella amb carn d'olla.

I tot gràcies al Mercadona, l'olla pressió i la Maria Rosa.

Fa una setmana vaig tenir ganes de fer-me carn d'olla. Al Mercadona venen safates ja preparades amb carn. per casa tenia naps, pastanagues, carabassa i alguna altra verdura. Vaig decidir posar-ho tot junt a l'olla pressió i deixar-ho bullir.

No tenia ni idea de quant de temps s'hi podia estar, però recordava el típic comentari de me àvia per Nadal quan posava el plat d'escudella de galets a taula de "buf quina feinada, va estar-se tot ahir al foc". I vaig pensar que, com q a l'olla pressió tot necessita un terç del temps q en una olla convencional, doncs ho vaig deixar bullint durant 3 hores.

Quan ho vaig destapar, l'aigua s'havia evaporat tota, feia una olor a recremat que tumbava, la carn i les verdures s'havien com desfet i només quedava un suc color xocolata.

Merda! Ho vaig haver de llençar i tirar ambientador per tota la casa per fer desaparèixer l'olor nauseabunda.

El diumenge passat vaig nar a dinar a casa el meu pare, i la M Rosa em va dir q ella en una olla normal ho té bullint 2-3 hores. Que, a l'olla pressió, creia que hauria de bullir entre mitja hora i una hora.

Ahir vaig tornar al Mercadona amb la idea que aquest cop sí, aquest cop em sortiria una escudella de collons.

Vaig comprar la safata de porexpan amb carn, ossos de pernil que ja venen envasats al buit x fer la carn d'olla, i una safata amb les verdures: pastanagues, porros, naps, xirivies, etc.

Ho vaig fotre a l'olla pressió i ho vaig deixar bullir durant 40 minuts.

M'ha quedat taaaan booo!!!!

I és tan fàcil i ràpid de fer!!!

I en tens per uns quants àpats!!!

És estupendo!!!

Perill al volant

Ahir i abans d'ahir vaig conduir. Vam anar amb l'Adri per una reunió a Logroño i vam haver de llogar un cotxe, ja q La Rioja està fatal comunicat. El tema és que a l'anada jo vaig conduir des del lloguer de cotxes fins a Saragossa (2/3 de camí) i a la tornada des de Fraga fins al lloguer de cotxes.

Els trams d'autopista van ser xupats. Era el rei de la carretera, avançava camions i cotxes tortuga, etc. No us esgarrifeu, conduïa amb molta prudència, entre 120-135 km/h, també deixava que els bòlids Merceds, Audis i Porsches (que n'hi ha un fotimer!!! Mare de Déu, quants Porsche Cayenne!!) m'avancessin.

Ara, un altre tema era per BCN. Esclar, en agafar el C4 al concessionari, feia com 3 anys q no conduïa un cotxe amb canvi de marxes. I era el 1r cop q conduïa un cotxe de gasolina i amb canvi de marxes. per tant, el joc de peus fatal. L'embrague fatal. Se'm va calar 30.000 vegades. Però bueno, me'n vaig ensortir (l'Adri ho va passar una mica malament, pobre).

Però la tornada sí q va ser un infern. Una suor freda m'anegava. Vam entrar en hora punta (18.30) i el concessionari estava a Muntaner-Consell de Cent. Quin estrés. Entre semàfors, motos, busos, ambulàncies, vianants, càrregues-descàrregues, bicis, etc i q el cotxe se'm seguia calant de tant en tant, vaig passar nervis. Més q per mi (en el fons em divertia), per l'Adri i per la resta de cotxes...

Però bueno, en resum no va ser una mala experiència. I si bé conduir no m'apassiona, si cal fer-ho, ara ja tinc confiança que puc.

Que se'm cali el cotxe és circumstancial. quan hagi conduït més cotxes ja tindré més flexibilitat en el joc embrague-gas i ja no se'm calarà. És ho q ja.

Japonès a sac

Tinc moltes coses a dir, així q aniré una per una.

He començat a estudiar japonès. És els dissabtes de 15.30 a 18.30 a l'acadèmia Amano (en què l'únic profe és el Sr. Suji Amano). És apassionant i estressant a l'hora (la qual cosa, tal com a mi m'agrada, ja li afegeix un component més de diversió). Vaig començar una setmana tard i a l'hora de matricular-me l'Amano en va dir "sus compañeros han empezado semana pasada, le voy a poner deberes para que se ponga nivel de ellos". I, en el més pur estil d'educació japonesa :-) em va fotre tres o quatre fulls per davant i per darrere de feina a fer. M'hi vaig passar més de tres hores! I això abans de ni anar a classe!

Tot era caligrafia, com quan estaves a parvulari i aprenies a fer les es o les os. Doncs el mateix, però per als 50 caràcters de l'alfabet hiragana.

Aquí una aclaració: en japonès treballen amb 3 alfabets (+ caràcters romans per marques, noms comercials, etc):
- Kanji: no és un alfabet pròpiament dit, és un conjunt d'ideogrames (com els xinesos). N'hi ha 2.000.
- Hiragana: silabari (cada sílaba té un símbol diferent).
- Katakana: silabari (versió simplificada del hiragana) emprat per a paraules d'origen estranger.

En una mateixa frase et trobaràs els tres tipus de símbols diferents.

El kanji és l'últim que s'aprèn.

El tema és q jo em pensava q començaríem step by step, primer aprenent les paraules escrites en "occidental" i més endavant, quan ja tinguéssim soltura parlant i tal, aniríem aprenent-les en l'escriptura japonesa. Però no. Des del començament ja vas a sac i tot ja ens ho ensenya escrit en hira o katakana. Esclar, el meu nivell d'estrés va ser important, però va ser molt divertit.

En una classe (la meva 1a i la 2a dels meus altres 3 comapnys de classe) vam fer els números, el menjar, les hores, com demanar quant valen les coses i, d'esquitllada, estructures gramaticals simples: com identificar el subjecte, l'ordre dels elements a la frase, etc.

Clarament, crec q aquest primer nivell acabarem amb molts més coneixemtns del q m'esperava. Segons els Sr. Amano, el japo és súper simple (deixat l'escriptura de banda, q serà com tot, aprendre-la i jastà), ja que hi ha menys sons q en castellà i els verbs no es conjuguen, etc.

Ja veurem.

Dia de la Hispanitat: Cal??

Demà se celebra el Dia de la Hispanitat.

Cal celebrar el dia de la colonització i genocidi de tot un continent? Cal?

(Per qui digui que "no, és que se celebren els lligams comuns amb Hispanoamèrica" que es fixi en l'acte central de la festivitat: una desfilada militar pel centre de Madrid)

Per què l'Estat espanyol, tot i el que s'ha modernitzat en els últims 30 anys, segueix tenint aquesta vessant 'txusca', torera, cridanera, impetuosa i irrespectuosa amb les altres cultures no-castellanes [de Castella] de l'Estat? Només aconsegueixen que fotre fàstic i que cada vegada més gent, d'una manera o d'una altra, optem per passar.

Per què no fer, per exemple, el "Dia de les nacions espanyoles", en què desfilin castellans, bascos, catalans, gallecs, andalusos, etc en germanor?

Dry martini

Divendres nit al nostre nou bar de còctels preferit a la Rda Uni, el Milano, l'Àlex es va demanar un dry martini. No sé per què, tots ens pensàvem q el dry martini era ginebra + vodka, perxò no vam entendre que a la llista de dry martinis, poguessis triar amb quin gin o amb quin vodka el volies.

Però buscant a la Wikipèdia, porta ginebra i vermut blanc o vodka i vermut blanc: el de ginebre és l'original, però el de vodka és el q més s'ha popularitzat en els últims temps. Magnífic article: http://en.wikipedia.org/wiki/Dry_Martini

Per riure una estona amb el Cuní i la Rahola de Polònia

Des de l'entrevista als nazis de Plataforma X Caalunya, li han pedut el respecte al Cuní i a l'estimadíssima Pilar Rahola

(Gràcies Àlex!)

De mòbils i steps

El cap de setmana vaig anar a una convenció d'steps. Va ser des de les 10 del matí de dissabte fins a les 19 fent steps, aeròbic (només un, pq no em mola ni se'm dóna tan bé, x falta de pràctica) i dance (tb només un, i a sobre l'equivocat: la classe que ens vam saltar per dinar va estar molt bé; en canvi la q vam fer a la tarda va ser una mèrde common un piano).

Havíem pagat només pel dissabte, però la Paski i el David, q tenien entrada gratis pq els ho pagava el Dir, tenien entrada per tots els dies, però resulta que diuemnge treballaven. Per identificar-te i saber què havies pagat, et donaven pulseres de colors, com les dels concerts, q se suposa q són impossibles de treure's sense trencar-se. Però el q vam fer és se la van tallar amb cura i ens la van donar. Diumenge ens la vam aguantar amb cel.lo i ens vam colar. Ningú no controlava, i estic segur que, fins i tot sense el bracalet, haguéssim colat, pq les nostres cares ja li sonaven a tothom. Diumenge era fins al migdia, i vam fer només 2 classes, 2 steps.

En total, doncs entre dissabte i diumenge al matí vaig fer 6 steps, 1 aeròbic i un dance. Nostà mal!

Lo fort del cas és q no vaig quedar gens cansat. Diuemgne vaig fer dues hores de migdiada, però després a la nit no em vaig poder adormir fins a les 03.30 com a mínim.

Però ni dilluns ni avui no estava gens petat. Sóc un toro!!!

I és flipant, pq al dir, amb les classes tan revolucionades, no puc fer-ne ni una sense parar-me per recuperar l'alè. En canvi aquí, I'm a superstar!!!

El q sí q vaig quedar afectat ahir va ser de l'estómac. Veureu, jo sóc molt,molt regular, rotllo Coronado, però 4 cops al dia sens falta. I esclar, haver-me d'estar tot dissabte sense anar de ventre (no és q m'ho aguantés, sinó q el cos, en moments d'exercici extrem, reprimeix els senyals), doncs quan em vaig relaxar, diguéssim q vaig haver de recueprar el temps perdut. Dilluns a les 10 del matí ja havia visitat el Sr. Roca 4 vegades.

I avui -canvio de tema- m'acaba d'arribar el meu súper Nokia N70 nou. Xulo. De color negre. I Nokia!!!!