Divorci

Sempre m'ha atret fer safareig i enterar-me'n de les xafarderies que corren. Fa uns anys seguia les revistes del cor, sobretot gràcies al bon subministrament de casa els meus avis. Una de les parts més sucoses són sempre els divorcis: qui ha deixat a qui, com, si li ha fet banyes, com s'ho faran amb la canalla, etc.

Per això segueixo amb atenció les entregues setmanals del 'culebrón' de la temporada, el procés de divorci belga.

Semblaven un matrimoni be avingut, però el Sr. Flandes i la Sra. Valònia ja tenien separació de béns des de fa molt de temps, amb només quatre coses en comú (justícia, sanitat i poc més). Només aparentaven conviure per salvar les aparences. Segons sembla, el seu va ser un matrimoni per conveniència, per acontentar i calmar diferents famílies nobles. Però amb el temps, els cònguges s'han anat distanciant cada cop més. El Sr. Flandes era de família humil, però amb el temps li han anat bé les coses i està cansat que la seva dona, una antiga noia de família bona vinguda a menys, li gasti tots els diners del seu compte corrent i la seva visa.

Però la Sra. Valònia, acostumada a manar a casa i a fer valdre la seva veu, es troba frustrada i falta d'amor, i no entén perquè el seu marit vol trencar uns vots sagrats que tots dos van jurar que serien per sempre. Si encara la deixés per a una altra... però el pitjor és que sap que no n'hi ha cap altra!

Fins ara les baralles sempre les havien resolt gràcies als pares (Balduí i Fabiola, i Albert II i Paula) -que aconseguien mantenir l'harmonia matrimonial- i la única filla del matrimoni.

De fet, la filla encara la principal raó per la qual marit i muller no firmen els papers i es divorcien d'una vegada. En temps de custòdia compartida es fa més difícil decidir amb qui viuran: El pare, el Sr. Flandes, al.lega que la nena (a qui per nom van posar Brussel.les en record de no sé quina parenta llunyana) sempre ha viscut amb ell i que ell l'ha cuidat més; la mare, per contra, diu que la nena ha sortit clavadeta a ella, que ara renega del pare i que a més parla en francès, com la mare.

En el fons, el quid de la qüestió rau en què la nena els ha sortit llesta: va fitxar ja fa temps per una multinacional i ha anat escalant posicions fins a ocupar-ne la direcció. Ni el Sr. Flandes ni la Sra. Valònia volen deixar-se escapar la filla, un bon partit! A més, saben que potser serà qui els cuidi quan es facin grans.

Però la nena té la seva pròpia opinió i no vol que els pares se separin. Viu amb el Sr. Flandes i parla com la Sra. Valònia, ha viatjat i és multicultural, dirigeix una multinacional, però no permet que els pares firmin el divorci.

Fins ara els ha aconseguit mantenir junts, però les baralles domèstiques cada cop pugen més de to.

Però el que ara tots els veïns de l'escala es pregunten és si aconseguirà mantenir els seus pares units durant gaire més temps, ja que mentre el Sr. Flandes amenaça de finiquitar la relació d'una vegada per totes, la Sra. Balònia comença a jugar la carta de la "mujer despechada" i ferida, a buscar-se un bon advocat matrimonialista i lluitar per la custòdia de la Brussel.les.

Per a més info: http://www.guardian.co.uk/international/story/0,,2170606,00.html

(A part de trobar apassionant el civisme amb què els belgues porten la seva crisi política i nacional, el seu cas el considero un exemple de com dur a terme un divorci ibèric de mutu acord si les coses segueixen empitjorant a la convivència espanyola)

"...no ens caldrà deixar la nostra felicitat en mans d'uns dies de vacances..."

Avui enllaço amb un post de la Myt q m'ha encantat, pq precisament, abans de llegir-me'l, aquest matí estava pensant en aquest tema: com és que desaprofitem tant la nostra vida, quan hi ha tant a fer i gaudir! Com és que ens aconformem amb la mediocritat quan som la llum en estat pur? Com és que ens limitem a sobreviure quan som la felicitat?

http://mytxina.blogspot.com/2007/09/vacances.html#links

Malaltó

Em passa sempre. Així que passo masses dies dormint poc o fent sobreesforços (atenció, coses que jo consideri sobreesforços), em ve un baixon i em poso semi malalt. Em noto cansat, encaparrat i amb mucositats.

Que és just el que em va passar aquest divendres. Anar al gimnàs nou m'està suposant posar-me les piles, pq les classes d'steps són molt més intenses i encara no els he pillat el ritme, i per a mi suposa una lluita. Portava un parell de setmanes dormint 5-5.30h cada nit i sense fer migdiada. I masses sopars i vida social.

Total, que divendres em vaig fotre a clapar a les 21.30 i no emvaig llevar fins a les 09.30 de dissabte. I ja estava quasi perfecte. Vaig estar tot el dia per casa fent bondat i ahir diumenge ja estava com nou.

(Per cert, dissabte vam sortir amb la Sebas a sopar a un japo bufet lliure a Aribau 112 q era una passada; i dsp vam nar a una cocteleria a Rda Universitat, amb cambers amb jaquetes blanques i sofàs de vellut vermell increïble on feien uns còctels boníssims!)

La frase del dia d'avui:

"L'amor és més que un simple estat d'enamorament. L'amor és una filosofia
de vida"

(Extret d'un d'aquests powerpoints que circulen i que es diu 'Un buen café con mi amigo 1'. Gràcies Griselda!)

La frase del dia:

"Actuar en espera d'aprovació externa és menysprear la teva
essència."

(M.Àngels Mestre, ex-fibromiàlgica, a La Contra de La Vanguardia d'avui 28/09/2007)

Roger Mas - Ni una sola paraula (Paulina Rubio Cover)

Boníssima versió en català de la cançó de la Paulina!!!

(Merci Irene)

Conill

Ja m'ha passat un parell de vegades: la carn de conill és potser la que més m'agrada, però quan vaig al súper, n'agafo una safata i veig un conill posat allà, sobre el porexpan, m'imagino q és el Coco i no en puc comprar.

És com si veiés el coco sense pèls, tallat a trossets. Uix!!

Sento com si fos canibalisme.

M'acabarà passant el mateix amb tota la carn i acabaré fotent-me únicament porteïna de soja?

Espero que no!!! Però suposo que és un tema d'empatia. Em passaria el mateix si hagués de comprar tortugues per dinar... Així que deixes de mirar-te aquest aliment com un tros de carn i passes a veure'l com un ésser sensible i amb sentiments, ja no en pots menjar.

Però per si de cas, per començar-m'hi a acostumar, al retir de Vipassana del desembre em passaré 10 dies alimentant-me vegetarià. Quin horror!!!

L'economia espanyola

Com sempre, publico els posts de dos en dos. Un article q he llegit a El Economista: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/274194/01/70/Espana-juega-en-la-Champions-League-de-las-economias-segun-Zapatero.html

Pos això, q estem estupèndament (ho crec de debò). Únics punts negatius:
- Pujada tipus d'interès (però pot ser q dintre de poc tornin a baixar? seria una alegria pels hipotecats!)
- Sous comparativament baixos. És un tema que vivim heretat de quan teníem un 20% d'atur (sobre una població activa del 40%, quan ara hi ha un 8% d'atur sobre una població activa de just per sobre del 60%) i que l'entrada da mà d'obra barata immigrada als escalafons més baixos de l'economia no ha solucionat. Però possiblement gràcies a tot això l'economia ha crescut tant i s'han creat tants llocs de treball. Igualment, crec q és un tema que, al ser purament d'oferta i demanda, quan comenci a estabilitzar-se l'entrada d'immigrants (la de naixements ja fa temps que s'ha estabilitzat), i sembla que ja anem en camí, el tema s'anirà arreglant paulatinament. Jo crec que tardarà uns 8 anys.

M'estan fotent canya!

Osti noi! Ahir vaig anar al meu nou gimnàs predilecte, el Dir Diagonal a fer una hora de rutina de peses i després vaig fer la sessió d'steps de les 20h. Vaig acabar baldat!!! I pitjor encara, avui estic que no puc amb la meva ànima (esclar que el fet q apagués el llum a les 2h potser hi té alguna cosa a veure, pq avui Diada Nacional, jo sóc dels pocs que currem per aixecar el país mentre la resta de canteules dormiu o aneu a la platja!).

Si bé la monitora no s'explicava gaire bé, s'ha de dir q el nivell era molt alt. Una córeo com les de la Pasky, però passadíssima de revolucions. Pel que veig, això és una constant al Dir: córeos no-fàcils, però les cançons les revolucionen moltíssim. I acabes el doble de petat.

Ho trobo bé. Això vol dir q em recuperaré de la vagància estival súper ràpid i em posaré súper a to!!! En un mes-mes i mig, quan ja aguanti el nivell d'aquestes classes i sigui capaç de fer-ne dues de seguides i tot, estaré súper en forma, pq la idea és combinar:

- rutina de peses per muscular una miqueta i fibrar-me (3 dies/ setm)

- córrer ~20 mins a 12-12,5 km/h (aquest és l'objectiu per final d'any, 2 cops/setm)

- natació: ser capaç x final d'any de fer 10 piscines de 25 m sense parar per descansar (2 cops/ setm). Ara estic en un estat lamentable i només en sóc capaç de fer 2

- steps (2 cops/setm + convencions, etc)

- ioga (1-2 cops/setm)

Em fotré fet un toro!!!!

L'envelliment no existeix

Ja porto alguns posts reflexionant-hi, ho reconec, però és que últimament, quan bastants amics meus ja estan celebrant el seu 30è aniversari, comences a sentir comentaris com "quan era jove", "ui, això és l'edat", "començo a perdre la memòria", etc.

Dits en broma, però bastant indicatius de tota una mentalitat.

I jo crec, sincerament, que l'envelliment no existeix.

No entraré en que decidim quan, on i com morir -cosa que crec sincerament, a l'igual que triem quan on i com néixer- perquè ara aquest no és exactament el tema.

Del que vull parlar en aquest post és que l'envelliment és psicològic, mental i emocional. Crec que si ets feliç, et cuides i t'estimes, no només no envelleixes, sinó que millores amb els anys. Jo mateix en sóc la prova: modestament, estic molt més guapo ara que als 18 o als 23 anys, epr dir dues edats. I estaré millor als 40 que ara.

La Laura Sebastián també em va reconèixer que ella creu que, en el seu cas, també és cert. De fet em va fer el comentari "és que si augmentes l'autoestima se't veu millor".

I una prova ben clara: el Magazine de la Vanguardia d'ahir 09/11/07. L'article central era sobre The Police, que tornen a fer una gira mundial. A la portada hi sortia una foto dels seus tres integrants en l'actualitat. A les pàgines interiors hi sortien fotos dels 80s.

A l'Sting (nascut, segons la Wikipèdia, el 02/10/1951), per exemple, se'l veu molt, moooolt millor ara amb 56 que quan en tenia 20-i-pico. De fet, es faria difícil dir quants anys té. Tant podries dir que 30, com q 60. Se'l veu feliç, radiant, savi i somrient. I jove!!

En definitiva. Com tantes coses, crec que el nostre aspecte exterior és un reflex del nostre aspecte interior. Si ens sentim joves i vitals i portem una vida plena i feliç, don't worry, que estaràs jove i vital mentre ho vulguis.

Podeu veure a què em refereixo: http://www.magazinedigital.com/reportaje.php?cnt_id=868

Vipassana

L'últim dia meu a l'Ubae Aiguajoc va ser per a mi fantàstic. M'hi vaig trobar per casualitat a la Laura Rodríguez, quan feia molt de temps que no ens vèiem. Em va estar explicant la seva vida, les vacances i em va parlar de Vipassana. És una tècnica meditativa amb milers d'anys d'antiguitat i que, per practicar-la bé, cal fer un retir de 10 dies durant els quals no pots parlar mb ningú, ni emporar-te cap llibre, mòbil, etc.

M'en va estar parlant i vaig mirar blogs i comentaris per internet i he decidit fer-ho.

Segurament ho faré aprofitant el pont de la Prostitució al desembre (del 05/12 - 16/12). Hi ha un centre de meditació vipassana al Montseny i ja m'hi he inscrit: http://www.neru.dhamma.org/

Durant aquests deu dies de meditar non-stop l'objectiu és entrar en contacte amb tu mateix, acallar la teva ment i deixar que aflori el teu ser interior: qui ets, què vols, desfer-te de pors i ira (hahahahaha qui llegeixi el meu blog anterior del "català emprenyat" s'adonarà que falta em fa!), connectar amb el teu ésser veritable, la pau i la felicitat.

Ja us explicaré!

Català emprenyat

Fa un mes i mig aproximadament en una de les meves lectures dominicals de La Vanguardia, vaig llegir, en alguna de les columnes d'opinió, que des de l'Estat no hi havia cap interès a reformar -agilitzar- l'administració de justícia, coneguda per la seva lentitud i ineficàcia perquè més de la meitat de les demandes a dirimir eren de ciutadans contra l'Adminstració Pública en qualsevol dels seus nivells.

En aquell moment ho vaig trobar increïble, però avui, mentre intentava anar en bici(ng) per la ciutat sense que em passés cap desgàcia, hi he estat pensant. I possiblement sigui veritat, aquesta dada. He fet llista mental de, si fos fàcil i ràpid, contra qui em demandaria:
- L'Ajuntament de Barcelona pel pèssim servei de Bicing. Les dues últimes: els mapes d'estacions de Bicing que hi ha penjades a la web o enganxats a les mateixes estacions, no són certs. En teoria, n'hi hauria d'haver 3 a Sants, quan en realitat n'hi ha zero. I dues a Francesc Macià. I també n'hi ha zero.
Per no dir que ahir, tornant a casa pel carril bici de Tarradellas, se'm va punxar la roda del davant (així, de sobte, fent "pufffff"). Vaig perdre el control de la bici i, si el cotxe que venia darrere meu no arriba a frenar a temps, moro atropellat. Per sort tot es va acabar amb una esgarrapada al turmell dret, ja que per sort vaig poder maniobrar amb agilitat i no vaig arribar a caure a la calçada. Però un xic més i m'atropellen, ja que la punxada fa fer que la bici se sortís del carril bici.
- La Guàrdia Urbana: ahir a les dues de la matinada estava llegint al menjador amb la porta del balcó oberta. Algun veí d'algun bloc de davant devia estar fent alguna festa, perquè se sentia música a tot drap i gent cridant. Vaig trucar al 112, que em van transferir amb la Guàrdia Urbana. Em van demanar les meves dades i que els expliqués què passava i que ara enviarien una unitat. Encara els espero.
- Renfe: no cal dir perquè
- Aena: El Prat fot puta pena. Avui llegia una entrevista al Victor Morlán, secretari d'Estat d'Infraestructures, com deia, en resum, que ells eren fantàstics i qeu ho estaven fent tot bé. A la vegada, a La Vang, hi havia un article sobre un llibre que ha de sortir del Germà Bel, professor de la UPC especialista en gestió aeroportuària i ex parlamentari sociata. Deixava a caldo la gestió d'Aena. Venia a dir que els aeroports espanyols no es descentralitzaven (tal com cal per fer-ne una gestió més eficient, i com es fa a tot el món) perquè hi ha tot d'interessos del funcionariat del ministeri i d'Aena que no ho permeten, perquè si no se'ls aaba la bicoca de seguir la seva vida paràsita.
- L'Ajuntament per la pèssima gestió de moltíssimes coses, entre elles els gimnassos públics de concessió privada Ubae. Ja ho he explicat en algun altre blog, però el tema és que ara que m'he canviat a un gimnàs privat, n'estic enamorat. Fan millors horaris, tenen millors instal.lacions i està tot més net. I no són tan més cars (de fet, tret el que jo vaig i algun altre, el gimassos Dir estan tral.là tral.lera amb els dels Ubae). Els monitors són molt millors (i més ben pagats!!!), fan més activitats, etc. De fet, la meva única queixa és que no hi ahgi cap Dir a prop de casa!

Com amb tantes coses, sembla que l'Administració Pública vagi més en contra que en benefici dels ciutadans. Hi ha massa interessos creats, massa politiqueig, massa política amb clau de partits (i no de ciutadans, que som qui paguem) i massa política interna. Hi ha massa rigidesa i massa poca flexibilitat.

De les Administracions Públiques només sé que em no faig més que pagar: em treuen una bona part del meu sou; per cada cosa que compro pago IVA; hi ha tots els impostos especials sobre carburants, licors, tabac, etc; l'empresa paga una morterada cada mes en cotitzacions socials, etc. Per no parlar d'IBI, impostos de societats, IAE, etc.

I què rebo a canvi? Cues a les autopistes; infraestructres deficients i pèssimament gestionades per gestors incompetents i orgullosos; menyspreu pel fet de ser català; menyspreu per exigir un bon servei; imposicions d'horaris comercials, etc (perquè si em passo la setmana treballant no puc anar a comprar el diumenge?). La sanitat pública està saturada. I quan vulgui tenir fills, els hauré de portar a escoles concertades perquè no hi ha prou places públiques.

Per tant, i en resum, tinc clares dues coses:
- Quan tingui pasta (que en tindré), em faré un muntatge per no pagar ni un cèntim de més del que cregui just a l'Estat. Està ple d'assessors i empreses dedicades a muntar estructures financeres perfectamet legals i que acaben produint, com a resultat, que no paguis impostos. O és que us penseu que els rics paguen la meitat dels seus ingressos en impostos??
- Com no canviï tot molt, passaré de votar o votaré en clau de "català emprenyat". L'Ajuntament a prendre vent; la Gene me la bufa i a les generals votaré ERC.