Ja hi torno a ser

Avui és el meu primer dia després de vacances. Avui torno a treballar. La veritat és q en tenia ganes. Les vacances m'han encantat, però m'encanta la meva vida SEMPRE, fins i tot quan treballo. I m'ho passo molt bé treballant. O sigui que jo, cap queixa.

Sí, he de posar fotos de les vacances a La Palma, de les vacances a París (quin fart de caminar!!! vaig acabar amb el peu dret lesionat i tot de tan caminar!!). Però les fotos encara no les tinc.

De manera q aprofitaré per fer una breu menció a la crisi bursàtil de les dues últimes setmanes, q he trobat apassionant. A l'estar de vacances no l'he pogut seguir com hagués volgut, de manera que divendres em vaig comprar l'Economist, q li dedica 3 pagines i l'editorial i he anat llegint aquest capde tot el q he pogut.

Potser, perxò, l'explicació més senzilla l'he trobat a un blog de la BBC: http://www.bbc.co.uk/blogs/thereporters/robertpeston/2007/08/liars_loans.html

És significatiu q la crisi hagi sorgit al mercat interbancari, no a la borsa normal i corrent (accins, bóns, futurs, matèries primeres, etc), la qual cosa demostra una pèrdua de confiança d'uns bancs amb d'altres.

I tot perquè els americans foten subnormalades i la resta del món els seguim la corrent el més acríticament possible. Tot es redueix q als EUA concedeixen hipoteques sense comprobar si el q tu afirmes que tens o guanyes és correcte. Suposem q jo em vull comprar un dúplex a Pg de Gràcia de 5M€. I afirmo q cobro 250.000€/ any. I el banc, en comptes de verificar-ho (algo tan simple com demanar-me la nómina!) i enriure-se'n de mi a la cara, va i em concedeix l'hipoteca!!

Doncs això és el q passa als EUA. I llavors la gent no pot fer front a les mensualitats. Lògic!

I l'entitat financera què fa? Agafa el deute hipotecari, en fa bocinets, ho barreja amb altres bóns i mandangues, i ho re-ven com si fossin bóns, obligacions, o coses similars. I bancs de tot el món ho compren.

Tot funciona bé fins que hi ha la sospita que massa nord-americans no podran fer front a les seves hipoteques. Llavors s'estén el pànic i la gent deixa de voler aquestes figures financeres que inclouen bocinets d'hipoteques. Si ningú no ho vol, al no haver-hi demanda, no hi ha preu. I d'un dia per l'altre, milers de milions d'euros a bancs de tot el món passen a valdre zero.

Xungo que t'hi cagues.

I tot rau en concedir hipoteques sense comprovar si el tomador hi podrà fer front o no.

Sembla mentida. Ja fa temps que quan vaig sentir parlar de les sub-prime mortgages (aquestes hipoteques concedides a qui no les podrà pagar) vaig pensar "estan bojos aquests americans". Et voilà!

Però com sempre, allò que els EUA toquen, ho empastifen.

Esclar que la resta de món ens deixem empastifar!

De bojos, de bojos!!!