Estrès motivador

Aquest cap de setmana ha estat genial. M'ho he passat tan bé! I això que no he fet res!!! Portava tota la setmana passada híper cansat. Per mi q notava el canvi de temps, pq estava com els conillets de Duracell, però els dolents, els q es gasten al cap de 2 segons. Només tenia ganes de badallar i dormir. Divendres vaig poder dormir 10 hores i vas er híper reparador. I em sembla q el canvi d'hora també m'ha anat molt bé. Avui em sento súper energitzat!!!!

Es podria dir q ha estat el cap de setmana de japonès: Classe de japo dissabte tarda; diumenge netejar el pis i cuinar (venien el meu pare i la seva dona a dinar); a més també diumenge matí estudiar japonès; diumenge tarda estudiar japonès; diumenge vespre classe de japonès: una hora i mitja per recuperar la classe de la setm anterior q no vam fer (l'hora i mitja restant la recuperarem dimenge vinent).

El japonès m'estressa, pq són molts conceptes nous, estructures gramaticals híper diferents (no complicades, només diferents), paraules zero similars a les d'arrel llatina o germànica i aprendre'm 2 alfabets/sil.labaris i començar amb alguns kanjis (ideogrames). Però mola que t'hi cagues. Disfruto com un mona.

I avui m'han arribat (per fi) els llibres de les dues assignatures q m'he matriculat de física a la Uned. Són 4 totxacos q t'hi cagues, plensa de conceptes i símbols matemátics q no sé què volen dir i només de veure'ls ja m'he marejat. Però bueno, ja és massa tard per fer-m'hi enrere i al mal temps bona cara, o sigui que ara m'he de planificar per començar a estudiar.

I aquí ve més motiu d'estrès, pq esclar, entre la feina, el gimnàs, el japonès, estudiar física, tenir una vida social rica i satisfactòria i atendre la meva família (pares, avis, tortugues i conill), no sé com m'ho manegaré. No sé com ni d'on trauré el temps. Bueno, sí q ho sé: la tele quedarà híper reduïda a 2-3 programes interessants a la setmana.

Però m'he de planificar bé per poder aprofitar el meu temps amb eficiència. Ho he de fer tot i a més tenir temps per no fer res, q em conec i sé que si no em deixo temsp per llegir, fer el mandra el llit o fer el vago, m'agobiaré.

Total, que torno a tenir aquell punt d'estrès que m'aclapara, m'exhaureix i a la vegada em motiva, em fa sentir viu i em diverteix.