Japonès a sac

Tinc moltes coses a dir, així q aniré una per una.

He començat a estudiar japonès. És els dissabtes de 15.30 a 18.30 a l'acadèmia Amano (en què l'únic profe és el Sr. Suji Amano). És apassionant i estressant a l'hora (la qual cosa, tal com a mi m'agrada, ja li afegeix un component més de diversió). Vaig començar una setmana tard i a l'hora de matricular-me l'Amano en va dir "sus compañeros han empezado semana pasada, le voy a poner deberes para que se ponga nivel de ellos". I, en el més pur estil d'educació japonesa :-) em va fotre tres o quatre fulls per davant i per darrere de feina a fer. M'hi vaig passar més de tres hores! I això abans de ni anar a classe!

Tot era caligrafia, com quan estaves a parvulari i aprenies a fer les es o les os. Doncs el mateix, però per als 50 caràcters de l'alfabet hiragana.

Aquí una aclaració: en japonès treballen amb 3 alfabets (+ caràcters romans per marques, noms comercials, etc):
- Kanji: no és un alfabet pròpiament dit, és un conjunt d'ideogrames (com els xinesos). N'hi ha 2.000.
- Hiragana: silabari (cada sílaba té un símbol diferent).
- Katakana: silabari (versió simplificada del hiragana) emprat per a paraules d'origen estranger.

En una mateixa frase et trobaràs els tres tipus de símbols diferents.

El kanji és l'últim que s'aprèn.

El tema és q jo em pensava q començaríem step by step, primer aprenent les paraules escrites en "occidental" i més endavant, quan ja tinguéssim soltura parlant i tal, aniríem aprenent-les en l'escriptura japonesa. Però no. Des del començament ja vas a sac i tot ja ens ho ensenya escrit en hira o katakana. Esclar, el meu nivell d'estrés va ser important, però va ser molt divertit.

En una classe (la meva 1a i la 2a dels meus altres 3 comapnys de classe) vam fer els números, el menjar, les hores, com demanar quant valen les coses i, d'esquitllada, estructures gramaticals simples: com identificar el subjecte, l'ordre dels elements a la frase, etc.

Clarament, crec q aquest primer nivell acabarem amb molts més coneixemtns del q m'esperava. Segons els Sr. Amano, el japo és súper simple (deixat l'escriptura de banda, q serà com tot, aprendre-la i jastà), ja que hi ha menys sons q en castellà i els verbs no es conjuguen, etc.

Ja veurem.