Conill
Ja m'ha passat un parell de vegades: la carn de conill és potser la que més m'agrada, però quan vaig al súper, n'agafo una safata i veig un conill posat allà, sobre el porexpan, m'imagino q és el Coco i no en puc comprar.
És com si veiés el coco sense pèls, tallat a trossets. Uix!!
Sento com si fos canibalisme.
M'acabarà passant el mateix amb tota la carn i acabaré fotent-me únicament porteïna de soja?
Espero que no!!! Però suposo que és un tema d'empatia. Em passaria el mateix si hagués de comprar tortugues per dinar... Així que deixes de mirar-te aquest aliment com un tros de carn i passes a veure'l com un ésser sensible i amb sentiments, ja no en pots menjar.
Però per si de cas, per començar-m'hi a acostumar, al retir de Vipassana del desembre em passaré 10 dies alimentant-me vegetarià. Quin horror!!!
És com si veiés el coco sense pèls, tallat a trossets. Uix!!
Sento com si fos canibalisme.
M'acabarà passant el mateix amb tota la carn i acabaré fotent-me únicament porteïna de soja?
Espero que no!!! Però suposo que és un tema d'empatia. Em passaria el mateix si hagués de comprar tortugues per dinar... Així que deixes de mirar-te aquest aliment com un tros de carn i passes a veure'l com un ésser sensible i amb sentiments, ja no en pots menjar.
Però per si de cas, per començar-m'hi a acostumar, al retir de Vipassana del desembre em passaré 10 dies alimentant-me vegetarià. Quin horror!!!
posted by Oski at 11:33
2 Comments:
jo continuo pensant que en Roger supera la Paulina, segurament perquè no t'esperes gens que et surti amb això!
veig que m'he equivocat de post... en qualsevol cas, visca en Roger Mas i m'encanta el conill, sobretot el que fa la meva mare! (ho sento, Coco)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home