El final s'acosta...

Síiiii el final del túnel ja s'acosta!

En principi, i a falta de confirmació del notari, la setmana que ve vaig a firmar la compra-venda del pis!

Iuhuuuuu Ara q diuen q el mercat es desinfla, per fi seré propietari!!! hahahahaha :-)

Sant Jordi's blockbuster

Sant Giorgio s'acosta i tots hem d'anar pensant en llibres per regalar-nos. En aquest post no ficaré cap llistat de recomanacions, això ho faré dilluns que ve (St Jordi's Day). Paciència.

L'únic q vull dir és q m'estic llegint el q va ser el supervendes [pregunta lingüísitica, aquest tipus de paraules neologismes, com s'haurien d'escriure: supervendes, súper-vendes, súpervendes...?] de St Jordi de l'any passat: La Catedral del Mar (en V.O.). és tot un best-seller: capítols curts, paràgrafs curts, una història trepidant, personatges bons que les passen putes i amb qui t'identifiques... Com el Codi Da Vinci o els Pilars de la Terra, per dir-ne un altre de temàtica similar.

Clarament l'autor ha fet una bona feina en quant a recerca històrica i en quant a obtenció d'una estruicutra literària comercial. és un producte creat per vendre's com a xurros i ho ha aconseguit. Cap demèrit o crítica, eh, perxò: segur que hi ha moltíssims llibres que ho intenten i no aconsegueixen vendres per milions. I personalment prefereixo llegir un llibre-producte que un totxo il.legible. en el fons, llegeixo per passar-m'ho bé!

Ho veus, sempre inicio cada post amb la idea de ser breu i concís, i acabo filosofant. Mecàsum!

Total, que ahir em vaig estar fins a les 2 llegint La Catedral del Mar i com de malament ho passa el pobre Arnau.

No el destacaria com el millor de l'any, però sí q és un llibre ideal per aquells que busquin quelcom fàcil de llegir i que t'atrapi. Un veritable page-turner que, a més, t'explica la BCN i Catalunya del s.XIV!

I un bonus final:
El meu llibre de St Jordi d'aq any serà...
Una guia de París (4 dies de vacances a l'agost, les úniques q faré aq any, ja q estaré pagant hipoteca!!!)

La llum al final del túnel

Hola a tots!

Tal com us havia promès, us poso al dia de les notícies del pis: dilluns o dimarts passat em va venir el tassador del Banco Pastor a mirar-se'm el pis. I ahir ja vam saber els resultats de la tassació: el valorava en 272.000€: 50.000 iedros més que els del Banc Sabadell!! Però que burros: el banc amb qui havia treballat tota la vida em tracten malament, de manera que em perdran com a client. Com molts de vosaltres ja sabreu, el Banc Sabadell ja m'havien tractat malament en d'altres ocasions. Per tant, a cagar a la via!!!!

Total, que els del Pastor m'estan tractant molt bé. Les condicions amb què em fan la hipoteca són boníssimes, i resulta que, pagaré uns 100-200€ menys al mes que si m'hagués hipotecat amb el Sabadell.

Perquè veieu com funciona el tema tassació: es veu que inicialment l'havien feta, els del Pastor, per 250.000€ (recordem, el meu preu de compra és de 237.000). I el del banc va i li diu a l'empresa tassadora: `"Però home, apujam'ho, que és un client que m'interessa! Mira, necessito que me la posis x 270.000". I voilà: 272.000€. M'encanta la "objectivitat" aquesta a l'hora de tassar el pis (tota la puta burocràcia absurda que en aquest país fa falta per qualsevol cosa oficial em treu de polleguera!).

Ara d'aquí em farà l'hipoteca pel 90% del valor de tassació, 244.800€. Jo al final hauré de pagar uns 15.000€, pq no em cobreix totes les despeses de notari, etc, però ja m'està bé. El q vull és tenir el pis!

I això que ja m'havia mentalitzat que a males perdria els 12.000€ que havia deixat en el contracte d'arres! (que els diners només són diners, que són els riscs d'entrar en el joc, etc)

En resum: que ara amb una tassació favorable feta, la resta hauria (per fi) d'anar ràpid i tots podreu contents i feliços venir a veure'm el meu piset ben aviat! Oléeee! :-)

En concert

Ahir vaig anar als Enfants, on l'Adri, el nostre informàtic júnior i crack de la guitarra elèctrica, tocava amb el seu grup de revival del Criddens. Ells es diuen Winnie and The Poor Boys i toquen cançons d'aquest grup, que a mi només em sonava d'algun disc vell que els meus apres tenien per casa al costat del Simon i Garfunkel i Pink Floyd.

Però resulta que coneixia la majoria de les cançons que van tocar! Per exemple, la del fantàstic anunci de Port Aventura ("have you ever seen the rain..."), o la del rowing on the ri-iver (que no es diuaixí, sinó No-sé-què Mary). Aquesta jo la coneixia de la Tina Turner, però resulta que és original seva.

Els Criddens són rock canyero americà, i ells -el grup de l'Adri- toquen les seves cançons pq els agrada però per poder muntar concerts a bars musicals, pubs, etc. Ell ho defineix com el seu "grup comercial". Després té muntada també una altra banda en que fan heavy.

M'ho vaig passar súper bé.

Veient-lo actuar em vaig adonar que l'Adri és un paio feliç. Acabarà la carera al juny i té una bona feina esperant-lo (TotemGuard, of course), on s'ho passa bé i és ben valorat (ell dixit), va feliç per la vida, té pocs problemes, té la seva nòvia i els seus col.legues per sortir de esta, té la seva música per donar-li vida. I és un paio súper agradable i agraït.

Penso que és una persona que tot li anirà bé. No perquè sigui molt ambiciós -no crec q ho sigui- sinó perquè el que fa ho fa bé i cau bé. I ell s'ho pren tot bé, amb tranquil.litat i un somriure.

Per altra banda, mentre els escoltava i ballava al ritme de la música, em vn venir al cap les paraules de la subdirectora d'Ikea Espanya. La van entrevistar a un dels meus programes favorits de la tele, Valor Afegit, del 33. Va explicar que Ikea té posats els seus plans d'expansió en Espanya, on prentenen obrir 30 botigues més en els propers 10 anys. La idea és que tothom tingui un Ikea a menys de 45 minuts de casa (serà comanar al Zara, quasi!). Va explicar que van començar apostant per Espanya perquè és un país que accepta molt bé el canvi, en procés constant de transformació social i amb un gran creixement econòmic. Va dir que Espanya és un dels països més lliures (quant a llibertats personals) del món, i que això s'està reflectint en patrons familiars i vitals en canvi continu.

Molt interessant com s'ha passat del franquisme a la llibertat. Suposo que durant el franquisme es van cubar les condicions perquè la gent cregués en la llibertat i no li fes por viure-la. Vull dir les condicions en termes de canvis socials, de mentalitats, de pensament, etc.

(Per exemple, que la meva àvia catòlica practicant critiqui els capellans i recolzi les mares solteres, l'avortament i els matrimonis gais és simptomàtic del que vull dir.)

I veient l'Adri tocar vaig pensar que nosaltres, els joves, som la millor generació que mai hi ha hagut. Ens han educat, tenim una bona formació, en general, malgrat el que ensenyin per la tele, tenim valors ètics sòlids, i sabem que el món és nostre.

Res no és un problema. que vols treballar del que sigui?, doncs vale; que a més vols tocar en un grup?, doncs perfecte; que vols viatjar un any sencer? estupendo!

Crec que vivim en un moment, al menys en la nostra societat, d'expansió de les llibertats, i que la nostra és la primera generació que se'n beneficia. Els nsotres pares i avis van ser els que van currar fort i patir durant anys perquè això fos possible.

Em va el sadomasso

Hola nois!!

M'han arribat les vostres queixes que porto molt de (massa) temps sense afegir cap post. I m'he dit "doncs, mira, va, avui és el dia, que així et desestresses".

Sí. 'Estrés' és la paraula clau últimament.

1-
Estrés pel pis. Quan tot semblava que per fi tot anava encarrilat amb Banc Sabadell, van i me'l tassen per només 227.000€. "Esclar, és que sociedad de Tasación (la tassadora de B.S.) ja ho té, sempre tassen molt baix..." Collons! Doncs tornem-hi. Ara estic mirant amb el BBVA i Banco Pastor. A veure què.

Perquè les arres se m'acaben aquest divendres i tinc al propietari nerviós perquè les hauré d'allargar i se germana (la veritable propietària, pq ell actua en nom seu epr poders) ve de Colòmbia en 2 setmanes per, en teoria, solucionar "unos temillas" amb els diners de la venda. I most likely en dues setmanes encara no hi haurà hagut venda.

Però que això sigui així em tranquil.litza per una altra banda, perquè es veu q el propietari-per-poders, el Diego, va rebre l'altre dia un Burofax de la immobiliària a qui va fer el salt dient-li q si procedia amb la compra-venda directa amb mi, el demandarien als tribunals. I el tio cagat tot i q el seu advocat li ha dit que no hi ha res a témer.

Jo en el seu lloc el que potser hagués fet és dir: mira sats què? Se t'acaben les arres i no has mogut el tema amb el banc? doncs problema teu. Jo no te les renovo. Em quedo amb els 12.000€ i em busco un altre comprador. I fora problemes amb la immobiliària.

Però esclar, no pot fer-ho pq necesita la pasta urgentment. I no pot esperar-se 3-4 mesos més, que és com a mínim el que tardaria amb un altre comprador. O sigui que el tinc enganxat. Això és bo.

2-
Estrés laboral.

La setmana passada i aquesta tinc el Clay i la Meritxell de vacances. Cada any, per aquestes dates, se'n van a veure els pares d'ell a Florida, pq és molt més barat que a l'estiu. El que havien de ser dues setmanes tranquil.les amb Setmana Santa pel mig, és un infern.

La setmana passada m'apareix un súper projecte per al nostre client més important i amb deadline abans de vacances. Volien una cosa especial, i ja vam tardar una setmana només a netndre què ens demanaven. I després fent-li entendre el nostre proveïdor, que ens havia de fer una cosa especial. I després de tenir-me 4 dies en espera, va i s'hi nega. Es tracta d'un projecte d'auditoria de microinformàtica (PCs) per a un client q es muda d'edifici. Ara està dispers en 5 i ho porta tot a 1 sol edifici. I vol saber què hi té als seus 1100 PCs i, a partir d'aquí, que li planifiquem com es faria la migració, etc.

Nosaltres venem software d'inventari informàtic, però és de venda. Jo volia que el nostre proveïdor em vengués aquest software però amb validesa per 1 mes, només. Per ell està trillat de fer, però s'hi ha negat perquè "és entrar en una àrea de negoci que no ens interessa". Bullshit!

Al final, he mirat quant m'hagués costat amb el meu proveïdor habitual, he demanat preus a la competència -que sí que ven inventaris puntuals- i li he passat preus al client sense especificar amb què procedirem. Que d'aquí al juliol podem fer canviar al nostre proveïdor d'opinió, doncs perfecte. Que no? doncs quin remei: farem servir la competència. El que està clar és que al client jo no el perdré. Potser el meu proveïdor si que vol perdre el client que l'any passat li va suposar el 40% de les seves vendes a Espanya??? (No ho crec, o sigui q ja tinc argument. Però parlar amb ells seà feina pel Clay quan torni hahahahah)

A més, tenim la noia nova de màrqueting, i està posant-se al dia i s'ha d'estar per ella. I això ocupa temps.

A més, el Joan se'ns en va (ha trobat la feina de la seva vida; me n'alegro molt per ell!!!), i he de seleccionar un nou director tècnic. Un pal.

En fi, sort que en el fons m'ho passo súper bé, disfruto i m'ho passo pipa. M'estresso i la setmana passada tenia mal sons i em despertava a mitja nit per feina, però a la vegada m'encanta.

Em sembla que és algo rotllo sadomasso. No sé. Potser sí que em va el làtex i que em peguin i em maltractin, m'escridassi i m'escupin a la cara????