En concert

Ahir vaig anar als Enfants, on l'Adri, el nostre informàtic júnior i crack de la guitarra elèctrica, tocava amb el seu grup de revival del Criddens. Ells es diuen Winnie and The Poor Boys i toquen cançons d'aquest grup, que a mi només em sonava d'algun disc vell que els meus apres tenien per casa al costat del Simon i Garfunkel i Pink Floyd.

Però resulta que coneixia la majoria de les cançons que van tocar! Per exemple, la del fantàstic anunci de Port Aventura ("have you ever seen the rain..."), o la del rowing on the ri-iver (que no es diuaixí, sinó No-sé-què Mary). Aquesta jo la coneixia de la Tina Turner, però resulta que és original seva.

Els Criddens són rock canyero americà, i ells -el grup de l'Adri- toquen les seves cançons pq els agrada però per poder muntar concerts a bars musicals, pubs, etc. Ell ho defineix com el seu "grup comercial". Després té muntada també una altra banda en que fan heavy.

M'ho vaig passar súper bé.

Veient-lo actuar em vaig adonar que l'Adri és un paio feliç. Acabarà la carera al juny i té una bona feina esperant-lo (TotemGuard, of course), on s'ho passa bé i és ben valorat (ell dixit), va feliç per la vida, té pocs problemes, té la seva nòvia i els seus col.legues per sortir de esta, té la seva música per donar-li vida. I és un paio súper agradable i agraït.

Penso que és una persona que tot li anirà bé. No perquè sigui molt ambiciós -no crec q ho sigui- sinó perquè el que fa ho fa bé i cau bé. I ell s'ho pren tot bé, amb tranquil.litat i un somriure.

Per altra banda, mentre els escoltava i ballava al ritme de la música, em vn venir al cap les paraules de la subdirectora d'Ikea Espanya. La van entrevistar a un dels meus programes favorits de la tele, Valor Afegit, del 33. Va explicar que Ikea té posats els seus plans d'expansió en Espanya, on prentenen obrir 30 botigues més en els propers 10 anys. La idea és que tothom tingui un Ikea a menys de 45 minuts de casa (serà comanar al Zara, quasi!). Va explicar que van començar apostant per Espanya perquè és un país que accepta molt bé el canvi, en procés constant de transformació social i amb un gran creixement econòmic. Va dir que Espanya és un dels països més lliures (quant a llibertats personals) del món, i que això s'està reflectint en patrons familiars i vitals en canvi continu.

Molt interessant com s'ha passat del franquisme a la llibertat. Suposo que durant el franquisme es van cubar les condicions perquè la gent cregués en la llibertat i no li fes por viure-la. Vull dir les condicions en termes de canvis socials, de mentalitats, de pensament, etc.

(Per exemple, que la meva àvia catòlica practicant critiqui els capellans i recolzi les mares solteres, l'avortament i els matrimonis gais és simptomàtic del que vull dir.)

I veient l'Adri tocar vaig pensar que nosaltres, els joves, som la millor generació que mai hi ha hagut. Ens han educat, tenim una bona formació, en general, malgrat el que ensenyin per la tele, tenim valors ètics sòlids, i sabem que el món és nostre.

Res no és un problema. que vols treballar del que sigui?, doncs vale; que a més vols tocar en un grup?, doncs perfecte; que vols viatjar un any sencer? estupendo!

Crec que vivim en un moment, al menys en la nostra societat, d'expansió de les llibertats, i que la nostra és la primera generació que se'n beneficia. Els nsotres pares i avis van ser els que van currar fort i patir durant anys perquè això fos possible.