Sabadellencs

Sóc un sabadellenc barceloní del Poble Sec. És una definició personal que m'agrada. Perquè m'agrada molt el barri on visc, em sento molt barceloní (és casa meva i el millor lloc del món per viure), però també em sento molt sabadellenc, tant per origen com culturalment. De manera que l'anècdota següent l'explico amb molt d'orgull.

Ahir vaig anar a una reunió per un tema espiritual. Vam quedar a l'estació de FGC de Sarrià, pq es feia a prop d'allà. Hi vam anar plegats tres persones. Jo, un noi que coneixia i que ja sabia que era de Sabadell, i un altre noi. Em va preguntar que d'on era i li vaig dir que de Barcelona. No va dir res més, i jo no li vaig preguntar d'on era ell.

Al tornar de la reunió, li vaig preguntar:
-Anem tots tres cap als Ferrocarrils?- jo els havia d'agafar en direcció Pl Catalunya per fer correspondència amb la L3 fins a Paral.lel.
-Nosaltres dos [ell i el noi que jo ja sabia que era sabadellenc] segur
-Ah, que també ets de Sabadell, tu?-li vaig preguntar jo
-Sí. I tu cap a on vas?
-Cap al Poble Sec
-No em situo gaire a Barna... -típica resposta d'un sabadellenc, per altra banda
Sense voler-me passar mitja hora explicant-li on vivia, vaig sortir per la tangent:
-De fet, jo també sóc originàriament de Sabadell. El que passa que fa 6 anys que visc a Barcelona, des que em vaig independitzar.
El paio va saltar:
-Ja deia jo que feies pinta de Sabadell! Se't veia massa bona persona! A Sabadell hi ha molt bona gent, molt bon rotllo. Hi ha molt bones vibracions. A Barna la gent és més seca, va més a la seva, no està tan desperta.

Jo em vaig quedar flipant, a la vegada que el meu xovinisme sabadellenc s'inflava i s'inflava i pensava "és que els de Sabadell som collonuts!"

També vaig pensar que era una anècdota que mereixia estar al meu blog