Biorritmes

La natura és sàvia. Per més que visquem a la civilització, té uns ritmes que no podem controlar ni modificar del tot, i en sortim més ben parats adaptant-nos-hi.

Fa temps que venia llegint diferents llibres i articles que diuen que dormim massa i malament.

Segons sembla, a les primeres hores de la matinada i a primera hora del matí, quan surt el sol, són dels moments del dia en què estem més "predisposats" a la creativitat, mentalment més actius. Per contra, a d'altres moments de la nit, així com havent dinat, són moments que l'activitat cerebral i corporal minva.

Per tant, forçar-nos a dormir tota la nit rotllo de 12 a 8 d'una tirada està suposadament malament. El que s'hauria de fer, diuen aquestes teories, és dormir menys de nit, una cosa així com dormir de 2 a 6 i després fer una migdiada no gaire llarga, de mitja hora o màxim una hora.

Amb això, tot i domir quantitativament menys, estaríem en canvi més descansats i mentalment més actius i creatius, ja que aprofitaríem per estar desperts les hores que el cos demana estar despert. Adaptaríem els nostres biorritmes als georritmes, si n'hi puc dir així.

De sempre que he dormit màxim set hores a la nit, però de 1.30 a 8.30. Em solia llevar cansat i no estava ben despert fins a les 11.

El que sí que havia descobert ja fa temps és que si feia una becaineta de 20 mins a la tarda, em llevava molt més estupendo i vital i amb més energia, i a la nit tenia menys son. Aquests 20 mins a la tarda "valien tant" com potser una hora a la nit.

Des que m'he mudat a Tapioles 57 el meu principal problema han estat els putos ocells que niuen al pati de llums i que es dediquen a xerrar en veu massa alta des de les 5-5.30 fins a les 6-6.30. Fins ara havien estat la meva tortura particular de cada nit, i els culpava de tot: de les poques ganes de llevar-me, de si estava de malhumor, etc.

Però he tingut una epifania. He decidit que potser ells eren els savis i jo n'havia d'aprendre. Que si es llevaven tant d'hora devia ser per alguna cosa. I he recordat les teories del son abans esmentades i com diverses vegades les havia volgut posar a la pràctica però la son del moment havia pogut més que la meva força de voluntat. Però com que tot passa per algun motiu, potser havia arribat el moment de canviar els meus horaris de son. I les gralles que nien al balcó de sota meu seran les meves mestres.

A més, penso que em suposarà un gran benefici. Quan solc tenir més idees, fins al punt d'estar al llit i posar-me a apuntar-les com un boig a la meva llibreta groga, és abans d'adormir-me... cap a la 1 de la matinada. I cada nit, quan em despertaven les gralles, em costava molt adormir-me... perquè em notava súper despert i amb molta claredat mental.

(Però jo, negant-me a veure l'evident, m'empenyava a voler seguir dormint, la qual cosa només em generava neguit, ansietat i malhumor, provocant-me que em despertés cansat i amb mala llet.)

Començaré a adaptar-me al nou horari mica a mica. Avui m'he llevat a les 7. M'he rentat i vestit, he fet meditació i m'he estat una bona estona muntant mobles de l'Ikea (sí ahir per fi van arribar) fins que ha sigut l'hora de sortir de casa per venir a l'oficina. I avui en comptes de trobar-me cansat i sense ganes de fer res, em noto molt més despert i alerta. Deu ser que vaig pel bon camí?

La idea, perxò, és arribar a llevar-me cap a les 6-6.30, també suposo que variarà estiu i hivern segons l'horari solar, etc. Un cop llevat, meditació i llegir o anar a gimnàs. I després a l'oficina.

El dia l'acabaria igual que ara. sopar, llegir o mirar la tele, etc. L'únic que canviaria seria el matí i, bueno, la tarda, e què institucionalitzaria la migdiada de mitja horeta.

La idea és estar fent de ple aquest horari en més o menys una setmana.

El que no tinc ni idea de què passarà és els capdesetmanes [sí, ho escric junt, i què?]. Però cada cosa al seu temps.