dimarts, de maig 29, 2007

Prima nocte

El dret de prima nocte era el que el senyor feudal s'arrogava per tirar-se la núvia en la primera nit de casats dels seus vasalls.

En el meu cas, però, em vinc a referir a la prima nocte que he passat al meu piset.

Per sopar ahir em vaig fer una amanida (sense amanir pq els del Mercadona m'han de portar l'oli i el vinagre dissabte) i pollastre a la planxa. El problema va venir a l'hora de fregar plats, pq no sé com s'engega el calentador i ho vaig haver de fer amb aigua freda, que sempre costen més de fer nets.

Vaig sopar al terra, pq encara no tinc ni taula, ni cadires ni sofà davant de la tele apagada, pq avui he d'anar a comprar el cable d'extensió d'antena. Després de fregar plats, men vaig anar a dormir en el meu llit nou i súper fantàstic de làtex 100% natural. Hi he dormit TAN còmode!!!! Un passada, espectacular!!!!

Em vaig adormir sentint la remor de l'edifici. Cada edifici, té la seva particular: cadenes que es tiren, griyols, remor de teles de fons, etc.

I a les sis de la matinada m'ha despertat el soroll dels ocellets! Al pati de llums, al pis de sota hi ha el niu d'uns ocells negres (no em pregunteu quina raça són: si no hi entenc de cotxe, menys encara d'ocells!!). Ha piulat durant 5 minuts i dsprés han parat. Recordo adormir-me pensant en el llenguatge dels ocells, i que ealment parlen i que té un significat, que estaria bé poder-lo desxifrar...

Quan m'he despertat i llevat definitivament, es feia raro, com quan estàs d'hotel, que no saps ben bé on són les coses, no tens els processos automatitzats.

M'he rentat, vestit i begut aigua, i cap a Totem. He calculat qua tardo porta a porta i són 21 minuts. Un minut o així més q des del carrer Olivera. Suposo que és perquè tot i que és una parada de metro menys, la distància de casa al metro és més llarga.

En fi...

Deures per avui:
- Veure si esbrino com engegar el calentador
- Comprar el connector d'antena
- Comprar cortina dutxa.

Per cert, les tortugues semblen estar molt contentes a fora al balcó. Semblen aclimatar-se molt bé al canvi. Ara, quan les mudi a un loft més gros i amb filtre d'autoneteja de l'aigua serà la hòstia! :-)

Seguiré informant

2 Comments:

Blogger Irene said...

que guai i que romàntic això que t'hagin despertat els ocellets... ara, l'amanida sense amanir no té perdó! enhorabona!!mi

11:09  
Blogger Lala said...

Hola,

T'estava preguntant quan he pensat que no hauries deixat passar l'ocasió d'explicar-lo al blog.

Per cert, i no és per posar-me intelectualoide, però creia que aquest dret dels senyors feudals es deia "derecho de pernada" (ver Braveheart...)

M'alegro molt per tu. Quin bon rotllo els ocellets!!! Jo sé el que és i quan dormo a Barcelona ho noto.

Ara només queda la inauguració, eh!! després de la pujada d'escales a munt i avall + el "nevering" a alguns ens ho deus...

Un besote!

13:34  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home