No plou, però m'encanta la cançó

Aquesta cançó és fantàstica! Quin bon rotllo! Ara mentre fregava plats, ens hem posat a cantar-la :-)

Noches de bohemia

Deu ser la meva ànima gitana, però aquesta cançó sempre m'ha encantat.

La trobo brutal!!

Em transmet un sentiment!!!

Noches de bohemia

Deu ser la meva ànima gitana, però aquesta cançó sempre m'ha encantat.

La trobo brutal!!

Em transmet un sentiment!!!

日本語の先生と学校あります！！！- Ja tinc profe i escola de japonès!!!

土曜日亨ｷﾇｸﾞｽﾌﾞﾙｯｸ学校に日本語の第一課をあいしまして。新しい学校と先生はいます。先生の名前はみやさぎあつしさんです。尼野さん、古い先生が日本へかえりました。新しい学校と先生はいいです。

(Avui dissabte he tingut la primera classe de japonès a l’escola Kingsbrook.Tinc nou profe. El profe es diu Atsushi Mirayagi L’Amano, l’antic profe, se’n va entornar al Japó. La nova escola i profe estan bé.)

El que hi ha entre parèntesi és el que he més o menys -i suposo q amb bastants errors- escrit en japo.

El tema és que la nova acadèmia està guai, i el nou profe també. És un estil diferent que l’Amano. Farem classe els dissabtes tres hores seguides, alguns dies al matí, alguns a la tarda, segons l’horari de la Tònia, que treballa en una farmàcia i hi ha dissabtes que li toca treballar als matins.

La gràcia del tema és q al Kingsbrook ens han fet una miniclasse per nosatres tres (Jaime, Tònia i jo), que ja anàvem junts amb l’Amano, de manera que podrem seguir plegats i pel mateix lloc on ens vam quedar.

Torno a estar molt il.lusionat. Aquí semblen molt més formals i ja em van dir que ens garanteixen les classes, de manera que si un profge falla, ens en posen un altre.

Kingsbrook no ens surt cara, comparant acadèmies, i com que no pagues per mesos o trimestres sinó que compres paquets d’hores, després te les pots manegar com vulguis.

Projectes interns v.2.0 beta

El meu blog comença una nova etapa. Entre les novetats d'aquesta nova versió hi ha un canvi d'allotjador: Passo de Blogspot a Wordpress.

Wordpress em donará molta més flexibilitat i llibertat. Em sento bastant constrenyit a Blogspot a l’hora de fer canvis, afegir imatges o fotos, linkar, etc.

Encara he de descobrir totes les possibilitats de Wordpress, però pinta molt millor.

Durant un temps la v.1 a Blogspot i la v.2 (beta) a Wordpress correran en paral.lel. Suposo que quan la v.2 deixi d’estar en beta serà quan deixaré d’alimentar Blogspot i redirigiré tothom cap a l'URL nova.

De totes maneres, jo de vosaltres ja canviaria els vostres enllaços cap a:

projectesinterns.wordpress.com.

La felicitat és un estat mental.

El noi del Poble Sec

Ahir va ser un dia genial. Em vaig llevar a les 11h, vaig portar la Mafi a pasturar mentres jo seia en un banc d'un parc de Montjuïc prenent el sol i llegint el Time Out, vaig tornar a casa, vaig fer dissabte, em vaig fer el dinar, vaig anar a gimnàs (on vaig fer una mica de peses, una steps i un bany de vapor), vaig tornar a casa, vaig sopar mirant The Closer, vaig anar-me'n al llit a llegir i vaig apagar el llum cap a les 01.30h.

No vaig fer res d'especial, però va ser un dia genial. Un dia estupendo. Un dia feliç i en què tot era perfecte.

I un dia en què em vaig adonar -una vegada més- que m'encanta el meu barri i que té molt d'encant. Té molts problemes, però és un barri estupendo i amb molta vidilla. El Poble Sec em dóna bones vibracions. Em fa sentir en pau.

No tardis, Jack

Avui m'he llevat amb aquesta cançó al cap. Cada dia em llevo amb una, i avui és aquesta:

NO TARDIS JACK.
Ja són molt lluny, els jorns de la nostra amistat,
els vells companys, van deixar, els camps de cotò, mim
i van marxar al país del gran repós.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

Perqué plorar, si el meu cor está content?
Perqué sofrir si ells no poden tornar?
Ja fa molt temps van emprendre un llarg camí.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A on van marxar, els amics tan estimats?
i els seus petits, que dormien dolçament?
Feliços són, ben aviat jo estaré amb ells.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A banda que és una cançó preciosa, com la de La Vall del Riu Vermell, que me les cantava ma mare de petit i m'encantaven (la meva infantesa va estar marcada per aquestes cançons, les de la Trinca i d'altres com the Moonlight Shadow. Un dia faré una entrada sobre el tema).

I pels que tenim un passat, he trobat una web fantàstica, Kumbaworld, :-) on hi ha lletres de totes aquelles cançons que cantàvem amb la guitarra quan anàvem grenyuts, i començàvem a fumar, beure i sortir...

FREEDOM MEANS RESPONSIBILITY

Freedom is the right to live as you wish.
If you wish to free yourself from enslavement,
you must choose freedom and the responsibility it entails.
There's a price for every freedom,
something to be given up for every liberty.
It's up to you to weigh the price you must pay
for each of your freedoms.
And everything you want has a price.
Freedom is the opportunity to make decisions.
It's the capacity to take a hand in your own development.
Freedom is the right to choose.
It's the right to create for yourself the alternatives of choice.
No one is free who is not master of himself.
You are free to do whatever you like.
You need only face the consequences of your actions.

The Daily Guru

Un pla per a Yoigo

Fascinant. Al blog de l'Enrique Dans, un dels gurús espanyols de les noves tecnos, he trobat una referència a un il.luminat, com s'autodefineix, que ha fet un pla comercial per a Yoigo. I com que el vol presentar a la companyia, l'està publicant en un blog. És una passada i té molt de sentit, en el que diu. Analitza el sector, el mercat, en què falla la competència, punts forts i febles tant de les altres operadores com de Yoigo...

I en fer-ho en format blog, és súper amè de llegir.

Això és la nova economia, la nova societat: el valor ja no rau en amagar, sinó en compartir. I els blogs són l'arma perfecte. A propòsit: com q tinc ganes de ser global, estic donant-li voltes des de fa temps a treure una versió de Projectes Interns per al públic global. Seria més 'streamlined', sense entrades tipus "Rebaixes" i en català, castellà i en anglès. La idea és que Projectes Interns, tal com està ara, quedaria com a blog container i en català, i hi hauria "Projectes Interns 2" amb menys contingut però més focalitzat i en trilíngüe...

El tema és que si ho faig, perxò, he d'aprendre a situar-me en els buscadors, etc. Perquè ja que m'hi mato, que em trobin!

Encara ho he de madurar...

Rebaixes

Això del blog va com va. Hi ha dies q em dóna per comentaris més transcendentals, i dies, com avui, q em dóna per explicar què em vaig comprar ahir a les rebaixes. Perquè ahir me'n vaig nar de rebaixes!!! Oléeee Sclar que síiiii!!!

I és q aquest any, com que sóc un hipotecat novell estava bastant conservador amb les meves despeses i quasi no m'havia comprat res de roba. De manera que ahir, primer dia de rebaixes, vaig aprofitar el migdia i la tarda per anar-me a comprar coses q ja tenia clitxades (i d'altres q no...)

- Anorak verd militar brillant gruixut del Zara. El volia negre petroli i brillant, però només en trobava per més de 250€, i el meu pressupost era més limitat. tot i que verd militar és molt maco i... per només 40€!!

- Jersei amb coll V d'angora del Zara. Compra per impuls de 49,95€ un cop rebaixat

- Mitjons marrons de quadres escocesos. També compra per impuls de 2, 95€ amb rebaixa inclosa. Tinc falera pels quadres escocesos en els mitjons.

- Samarreta màniga llarga Adolfo Domínguez grisa amb dibuixos platejats per 29€ un cop rebaixada. Híper impuls: vaig entrar al l'A.D. per mirar-me els abrics, pq són bons i no cars, però no en vaig trobar cap que m'acabés de fer el pes (els q m'agradaven pre-rebaixes ja no hi eren). I com q l'Adolf Diuméngez val molt la pena per rebaixes (a vegades tenen coses més barates q el Zara), doncs vaig mirar més coses. Ergo, aquesta samarreta.

- Sabates Camper híperxules rottlo botins de... xarol negre!!! A la frontera entre classy i hortera. I hípercòmodes: ara entenc la falera Ireno-Alexil!!!! compra premeditada de feia molt de temps, pq va ser amor a primera vista, però 155€ no me'ls volia gastar. La solució? 100€ x rebaixes.

- Pantalons llargs negres per la classe d'steps del Decathlon. A vegades l'aire condicionat està tan alt que, quan entres a la sala, fins que no comences a suar, tens fred. Són còmodes, macos i, per sort, no tan fashion com els de Fama (mare de Déu!!!). Valien 22,50 i estaven rebaixats a 15,45€. Compra semipremeditada: me'ls havia mirat feia un mes, però vaig decidr que no em feien falta... fins que han arribat les rebaixes i em vaig ficar en mode "comprador rebaixil compulsiu" i al Decathlon falta gent.

Prometo penjar fotos del q m'he comprat...

Manuel Castells: "El poder tiene miedo de Internet"

Linko a una entrevista a l'imprescindible Manuel Castells ("La era de la información: economía, sociedad y cultura"), entrevistat avui a El País tal com he vist al blog NetoRatón 2.0

"Alrededor de 2040, EEUU será una potencia de segundo o tercer nivel"

A Menéame he vist aquest blog, Historiantes, que recull una entrevista en castellà a Morris Berman, autor del llibre "Dark Ages America", que pronostica la ciaguda irremeiable dels EUA.

Molt interessant de llegir.

Ja fa 5-6 anys n'havia llegit un altre, aquest cop d'un francès, titulat alguna cosa com "El fin del imperio", que també pronosticava el mateix. De fet, una de les coses que pronosticava com a indicador del procés era la caiguda en picat del valor del dòlar, cosa que està passant.

Sabadellencs

Sóc un sabadellenc barceloní del Poble Sec. És una definició personal que m'agrada. Perquè m'agrada molt el barri on visc, em sento molt barceloní (és casa meva i el millor lloc del món per viure), però també em sento molt sabadellenc, tant per origen com culturalment. De manera que l'anècdota següent l'explico amb molt d'orgull.

Ahir vaig anar a una reunió per un tema espiritual. Vam quedar a l'estació de FGC de Sarrià, pq es feia a prop d'allà. Hi vam anar plegats tres persones. Jo, un noi que coneixia i que ja sabia que era de Sabadell, i un altre noi. Em va preguntar que d'on era i li vaig dir que de Barcelona. No va dir res més, i jo no li vaig preguntar d'on era ell.

Al tornar de la reunió, li vaig preguntar:
-Anem tots tres cap als Ferrocarrils?- jo els havia d'agafar en direcció Pl Catalunya per fer correspondència amb la L3 fins a Paral.lel.
-Nosaltres dos [ell i el noi que jo ja sabia que era sabadellenc] segur
-Ah, que també ets de Sabadell, tu?-li vaig preguntar jo
-Sí. I tu cap a on vas?
-Cap al Poble Sec
-No em situo gaire a Barna... -típica resposta d'un sabadellenc, per altra banda
Sense voler-me passar mitja hora explicant-li on vivia, vaig sortir per la tangent:
-De fet, jo també sóc originàriament de Sabadell. El que passa que fa 6 anys que visc a Barcelona, des que em vaig independitzar.
El paio va saltar:
-Ja deia jo que feies pinta de Sabadell! Se't veia massa bona persona! A Sabadell hi ha molt bona gent, molt bon rotllo. Hi ha molt bones vibracions. A Barna la gent és més seca, va més a la seva, no està tan desperta.

Jo em vaig quedar flipant, a la vegada que el meu xovinisme sabadellenc s'inflava i s'inflava i pensava "és que els de Sabadell som collonuts!"

També vaig pensar que era una anècdota que mereixia estar al meu blog

"Qualsevol veritat passa per 3 fases. Primer és ridiculitzada. Segon, rep una violenta oposició. Tercer, és acceptada com a òbvia"
Arthur Schopenhauer

Més sobre la confiança: Everything is possible if you believe

Que fort!!

Acabo de posar un post sobre la confiança i com aquest serà el meu leit motiv per al 2008, i rebo aquest email del Daily Guru (servei denviament gratuït de missatges per a l'autocreixement):

EVERYTHING IS POSSIBLE IF YOU BELIEVE

There are no real barriers to your success.
You must simply overcome any doubts you have about your ability.
Your self image prescribes the limits for your accomplishments.
It prescribes the area of what is possible for you.

Don't be afraid of living.
Believe that life is worth
living and you will create that fact around you.
If you see yourself as
prosperous, you will be.
If you see yourself as broke, that is exactly what you will be.

You will never succeed until you believe you can succeed.
You can be who you want to be.

Confiança

Fa un poc més d'un any vaig llegir que una manera de canalitzar l'energia cap a un propòsit és condensar-lo en una paraula. L'autor deia que cada any el "titulava" amb una paraula, que seria com l'eslògan que regiria aquell any.

Ho vaig posar en pràctica l'any passat, que va ser l'any de "Florir", com clarament ha estat.

El 2008 és l'any de "Confiar".

Demana, confia i se't donarà.

Tots som Déus creant la realitat que nosaltres volem per a nosaltres mateixos.

Projectes xl 2008

Alguns dels projectes del 2007 els he complert i d'altres no. Dels que he complert, el més sonat ha estat comprar-me un pis. Ja el tinc, el comparteixo amb dos conills i dues tortugues i unes obres de l'ascensor inacabables, i m'hi sento molt a gust.

Dels que no he complert,
- Estudiar física: estic matriculat de la Uned, però he desistit. No tinc el temps ni les ganes d'estudiar tantes mates. De moment prefereixo seguir aprenent física quàntica amb llibres de divulgació i experimentant-la personalment (és el que vaig fer al retir Vipassana, p. ex)
- Estudiar finances. No ho descarto per al futur. Primer he de tenir el temps i les peles. Mentrestant, seguiré il.lustrant-me estil DIY.

En global, crec que el balanç no està malament. Per tant, què em proposo per al 2008?

- Anar al Japó i Austràlia a l'estiu. La idea és anar a veure el Tim, la Melissa i el Harry a Austràlia, aprofitar per veure el país i, a l'anada o la tornada, fer escala a Tòquio.

- Comprar-me una Wii (quan surti amb el perifèric Wii Fit)

- Aquest any pico fort: Guanyar una suma respectable de diners. No la poso aquí. Aquest és un blog per a tots els públics. Els meus objectius econòmics els tinc escrits en privat. Només sé que ho puc aconseguir si ho vull. Sé el que vull, sé que puc. Només em falta confiar.

- Si tot va bé i en segueixo tenint ganes (és un gran "si"), comprar-em un Smart de 2a mà. El cotxe ideal per la ciutat.

- Ser un ésser de llum. Aquest 2008 serà un any molt important per a mi en el camp espiritual. Estic a punt de fer un salt molt important. No sé exactament cap a on o cap a què, però suposarà un "salt quàntic" de primer ordre. Vull experimentar que som energia tornada materia, que som Déu, que estem més enllà de l'espai i del temps, que creem la nostra realitat, que som creadors. El 2008 és un any clau.

- Ser capaç de mantenir converses en japonès i llegir llibres i manga bàsics.

Bon any nou!!!

Molt bon any nou a tothom!

Aquest any serà espectacular de debò, ho pressento.

Time Out BCN

Ahir a l'entrada del gim repartien flyers del nou Time Out Barcelona. Arriba el 10 de gener i sortirà cada dijous. Veig clarament q es menjarà la Guia del Ocio, pq està ja una mica antiquada. Però serà interessant veure com competeix amb el Què Fem de la Vanguardia...

El Coco ja és a casa

(Si no són imatges de gaire qualitat, és pq les he fet amb el mòbil)

Ja he anat a buscar el Coco al veterinari. L'operació ha anat bé. Encara no està fi del tot, està massa tranquil i té els ullets enllagrimats i un pèl vermells, i està espantat. Però ja és a casa. Tot i que l'Anna, la veterinària, m'ha dit que ja el puc posar amb la Mafalda, m'esperaré a demà, a veure avui com passa la nit.

Sobretot he de vigilar que mengi i que defequi. El problema principal dels conills, es veu, és que deixxen de menjar. M'ha dit que, si veig que no menja, que li compri potitos de verdures a la farmàcia i que n'hi dongui amb una xeringa (sense agulla, eh!) per obligar-lo a menjar.

Perxò avui vull estar a l'aguait.

També m'ha recpetat unes pastilles antiinflamatòries, que n'hi he de donar mitja al dia durant 10 dies, i li he de comprar a la farmàcia un antibiòtic, pq no se li infecti la ferida. Però he decidit que no l'hi donaré: li faré reiki dos cops al dia en comptes. Li hauria d'anar molt millor.

El millor amic invisible

L'amic invisible d'aquest any ha estat molt especial.

Ha estat el millor des que ho venim celebrant amb els amics de Sabadell.

Tot i que teníem el límit posat en 6€, el regal de la Rosa realment no té preu.

Moltes gràcies, Rosa!

Sobre l'ús del gaèlic a les escoles irlandeses

Hi ah zones d'Irlanda on encara es parla irlandès. En alguns instituts, tota l'educació es fa en irlandès. però hi ha grups de pares que s'hi oposen. Vegeu la notícia de la BBC d'avui.

Els arguments d'un i altre bàndol sonen prou familiars:
- Cal promoure l'ús de l'irlandès a les escoles si volem preservar-lo
- L'anglès, com a llengua global, s'està empassant la tira d'idiomes minoritaris. Cal protegir l'irlandès si no volem que passi el mateix.

Vs.

- Volem una bona educació per als nostres fills, i no saben irlandès. Volem que tinguin el dret a aprendre en anglès.
- Està bé que es promogui l'irlandès, però no que ens l'imposin als angloparlants

La situació a Irlanda no és la mateixa que a Catalunya, perquè
- L'irlandès és molt menys parlat que el català i només fa servir en el dia a dia en algunes zones rurals residuals
- Els irlandesos no senten l'anglès com una llengua imposada, com alguns catalans poden sentir el castellà (amb la prohibició del català abans i durant el Franquisme, etc)
- Irlanda és un estat sobirà que pot triar què fer a nivell lingüístic sense injerències forànies. No hi ha partits polítics que juguin a "la guerra lingüística".
- Irlanda és un estat petit i molt ric, i sap que, si bé la seva història celta no es pot explicar sense la seva llengua pròpia, el seu benestar actual depèn en gran mesura de la seva capacitat de ser un país global. I això passa, irremeïablement, per l'anglès.

En fi, si algú vol opinar, sempre és interessant veure debats familiars en un altre context...

Castració

Al matí he portat al Coco al veterinari perquè me'l castrin. Pobrissó!!!

Necessitava interacció conillil, i com que amb un altre mascle no podia ser, al final en comptes de l'Amadeu conviurà amb la Mafalda (germana de l'Amadeu). Però esclar, entre que és petita, té un mes i mig només, i que no es poden estar tot el dia follant com a conills, l'única solució era emmansir-lo castrant-lo.

Em fa molta pena, però així podran estar els dos junts, en pau i harmonia.

Espero que no pateixi. Jo estic patint per ell. L'he portat al veterinari a les nou del mati i m'han dit q em trucarien quan estiguessin de l'operació a mg matí. Són al una i encara no m'han trucat. Espero que no li hagi passat res!

El veterinari m'ha dit q no era res, només un petit tall i li buidaven els genitals i jas està. Que estaria anestesiat i no li passaria res. Però jo què sé... Estic inquiet...

Avui al vespre estaré amb ell per fer-li companyia i ajudar-lo en el postoperatori.

Confiança

Què passaria si poguessis ser tot el que volguessis, fer tot el que volguessis, viure tot el que volguessis, experimentar tot el que volguessis, traspassar totes les barreres que volguessis, ser tan feliç com volguessis si per aconseguir-ho únicament haguessis de confiar que és possible?

Per què no confiar que ets, tens, pots, fas molt més del que pots tocar i veure a primera vista?

Per què no arriscar-te a confiar?

Ho pots tot. Només cal confiar-hi plenament i sense reserves.

Estic viu!

Estic viu!

Diumenge vaig sortir del retir de meditació Vipassana. Ha estat molt intens i molt dur, molt més del que m'esperava.

Ara vaig ràpid i no m'entretinc a explicar-ho. Ja ho faré en algun altre post.

Miguel Bosé

És un personatge que sempre he admirat, perquè sempre ha fet el que li ha donat la gana, sense disculpar-se ni demanar permís i sempre amb el cap ben alt.

Com que avui volia (vull) anar a dormir d'hora, en comptes de veure un DVD, m'he dedicat a fer zàping mentre sopava. I he acabat veient un especial Miguel Bosé a TVE.

I Amante Bandido és tot un himne.

Algunes fotos del pis

Així és com està quedant el piset ara que ja hi ha tots els llums. M'està quedant tan maco! Gràcies a tots pels vostres granets de sorra!!!!

En silenci durant 12 dies

El blog romandrà en silenci fins al dia 16. Seran els mateixos dies que jo romandré en silenci i aïllat del món: sense mòbil, sense llibres ni revistes ni diaris, sense tele, sense parlar amb ningú.

Demà me'n vaig a un curs de 10 dies complerts (més i d'entrada i e de sortida) de meditació Vipassana. L'associació que ho munta té una casa al Montseny, a Santa Maria de Palautordera.

Seran 10 dies de meditació non stop des de les 04h q et lleves fins a les 10 q te'n vas a dormir, amb només pauses per esmorzar, dinar i sopar, i alguna altra per estirar les cames una horeta pel bosc que envolta la casa.

Per què hi aniré?

No ho sé. Perquè crec que és el que em toca. Perquè vull. Perquè aquest any 2007 és l'any que floreixo i això és part del meu florir.

Perquè vull créixer, progressar, transcendir.

Perquè vull entrar més en contacte amb mi mateix, amb el meu Jo universal i diví.

En resum, perquè estic en un punt que sento que és el que he de fer. (La frase és 'it just feels right', xò no sé com traduir-la sense q perdi significat.)

Ja us explicaré.

Estaré aïllat i amb el mòbil apagat. Per a emergències (únicament per a emergències), us poso l'adreça i telèfon de la casa:

Dhamma Neru

Els Bruguers

Apartat Postal 29

Santa Maria de Palautordera

08460 Barcelona

Tel: 93 848 26 95

Barcelona es converteix en una ciutat de solters joves

És el meu cas. Tret del 20 Minutos d'avui:

- Un 68% del jovent que canvia de casa es queda a
la capital, davant el 55% dels emparellats.
- Tenen la feina més a prop i
una major oferta cultural.

"Barcelona és ara una ciutat més jove,
soltera, professional i amb més població amb estudis universitaris. I és
consqüència de les migracions".

És la principal conclusió de la recentment premiada
tesi doctoral Canvis residencials i moviments migratoris, del doctor en
Demografia per la UAB Antonio López, a la qual ha tingut accés 20 minutos.

La capital és triada pels solters perquè troben
més fàcilment un habitatge de lloguer i petit, la modalitat preferida.

A més, entre els 25 i els 34 anys, un 68% dels
solters es queda a la ciutat quan canvia de residència, davant el 55% dels
casats.

I entre els moviments de les mateixes edats a
les set comarques de la regió metropolitana, un 15% dels solters es muda a
Barcelona, davant del 8% dels casats.

Barcelona recluta els més formats: el 70% dels
universitaris s’hi queda, davant el 55% dels que tenen estudis obligatoris o
mitjans. Perquè el sou és major? "No sempre. La feina és més a prop, tenen un
estil de vida urbà, l’oferta cultural és major...", raona
López.

Professionals

També romanen més a Barcelona les parelles amb
ocupacions professionals (73%) que els operaris (59%).

El que canvia és el pes percentual dels joves
respecte al total (no tant la xifra absoluta), perquè Barcelona ha anat perdent
població durant les darreres dècades, fins al 2001 Entre els que marxen, les
parelles joves s’estableixen preferentment a 10-20 km de la capital.

Un 85% accedeix a la propietat, davant el 55% a
Barcelona. I el pis és més gran (90 metres quadrats davant els 75 metres
quadrats).

La tendència
s’accentua

La tesi doctoral, premiada pel Consell de Treball (CTSEC), es basa en
dades del darrer cens (2001). L’autor de Canvis residencials i moviments
migratoris considera que l’entrada de joves i solters a Barcelona "és igual o
s’ha accentuat encara més".

Ara s’afegeixen variables, com la immigració:
"S’haurà de veure què fan perquè molts comencen a marxar fora de la
capital".

És el segon any que viu a
barcelona

Miquel Canal Arquitecte, 26 anys

"Aquí tinc la feina, la nòvia i els amics de la
facultat·

Procedent de Mataró i llicenciat en
Arquitectura, Miquel comparteix pis de lloguer amb dues noies a
Gràcia.

"Tinc la feina a prop. Em vaig emancipar als
24. Barcelona m’atreu perquè la meva núvia també viu aquí. Els amics que vaig
fer a la Facultat també", explica.

També hi troba més oferta cultural, "sobretot,
teatres". Miquel, però, no pensa estar-s’hi tota la vida: "En el futur,
m’establiré fora de Barcelona".

Per fi un capítol bo de Porca Misèria

El d'avui, "Un bon consell" ha estat el primer capítol bo d'aquesta temporada de Porca Misèria.

Per cert, el Pere (Joel Joan) ja em ratlla. No aporta res d'interessant.

I un cop més, el Roger Coma (Roger a la sèrie), es demostra un actoràs de colló de mico. Brutal.

Reiki en acció

Quan semblava que ja m'havia oblidat de tot el reiki après, de mica a mica va reflotant. Ja ho tinc això. Sóc una persona en dos fases. Com amb el carnet de conduir: em trec la teòrica, començo les pràctiques, m'atabalo i me'n canso i, al cap d'uns mesos de no fer res, reprenc les pràctiques i me n'examino.

Doncs el mateix amb el Reiki. Quan la Griselda, la meva fantàstica mestra de reiki i reflexoterapeuta genial em preguntava que quan faria el nivell 3, li deia q no ho sabia, però q volia esdevenir mestre de reiki. I és cert.

Després de mesos de no fer gairebé gens de reiki, diumenge el vaig posar a la pràctica.

Una mica més i em lesiono. Estava al gimnàs fent steps a la tarda (sí, sóc un friki, i què) i la classe estava apunt d'acabar-se, estàvem en fase de repetir la coreografia sense parar a sac pac. Em sortia bé, la disfrutava i anava en plan canyero. En un moment, estava amb els dos peus sobre l'step, havia de passar el pes del cos de la cama dreta a l'esquerra, fer un salt amb l'esquerra i patada a l'aire amb la dreta.

Al fer el salt vaig recolzar malament el peu esquerra sobre l'step: el vaig posar en una cantonada i això va fer que se'm torcés el peu i caigués al terra amb tota la força sobre el turmell esquerra.

Van passar dues coses:
1- Instintivament vaig fer una tombarella enrere. Suposo que el meu cos devia recordar els anys de pràctica del judo i ho devia fer per repartir millor el pes del cos en la caiguda. En judo et matxaquen que és fonamental aprendre a caure bé, repartint l'energia de la caiguda per evitar lessions.
2- El peu i turmell em feien un mal terrible. Em pensava que m'havia trencat el turmell o m'havia fet una estrebada o algo així. No podia caminar.

Vaig sortir (a peu coix i recolzant-me en la Gemma) de la sala i em van anar a buscar gel. En els 3 minuts que van passar, em vaig concentrar i em vaig fer reiki sobre el turmell i el peu. Al cap de res ja podia caminar i apoiar el pes sobre el peu. Podia saltar i tot.

Quan vaig arribar a casa me'n vaig tornar a fer, de reiki. La nit de diumenge el peu em va fer molt de mal, suposo que en començar-se a refredar. I dilluns al matí sortir de casa i anar fisn al metro va ser problemàtic. Però ja va estar. Dilluns al vespre ja m'havia baixat la inflamació, el peu ja no em feia mal i, de fet, vaig estar una hora i mitja caminant com si res.

I tot gràcies al reiki, que em va fer una curació instantània.

Encara no he anat a cap més classe de steps. Ahir no vaig gosar. Però avui potser sí que hi aniré. A les 20 hi ha un multistep híper canyero i m'encanta. No me'l vull perdre.

A nivell comparatiu. Un monitor del gim col.lega meu ahir es va fer el mateix que jo i s'haurà d'estar 3 setmanes de baixa.

Text bíblic

És el que tenen les presses. Per quedar més guai i xupipiruli, el meu post sobre els llums que m'han regalat pel pis el començava emulant la cita bíblica sobre la creació del món.

Però resulta que el que vaig escriure no és correcte. En català, segons la web de la Societat Bíblica, que permet consultar la Bíblia online, no es diu "'faci's la llum.' I la llum es féu" sinó "'Que existeixi la llum.' I la llum va existir".

Sorry about that. Prometo ser més acurat abans de fer-me el graciós :-)

Els dies poden ser blaus?

"Nascut en un dia blau" és el títol de llibre que, traduït al castellà, publica l'editorial Sirio. Per honrar les meves fonts, diré que me n'he assebentat al blog de Microsiervos.

Nacido en un día azul és l'autobiografia de Daniel Tammet, un noi anglès amb síndrome d'Aspergen (últimament se'n parla molt i és com un autisme més suau) i amb sinestèsia (capacitat d'associar als nombres colors, formes i textures).

En podeu llegir el primer capitol en pdf aquí, gentilesa d'Edit. Sirio.

Fascinant.

És un exemple més de les capacitats ignotes del cervell. Qua algú, de naixement, les tingui més desenvolupades que d'altres, crec que no vol dir que no en tinguem.

En el meu cas, no crec que sigui sinestèsic, però sí que és cert que certs nombres i paraules m'evoquen "sensacions": de claredat o foscor, de fondària o d'altitud, per exemple. Solen ser bastant vagues, però em serveixen, quan recordo paraules o termes, per saber si és el que estava buscant o no: si hi ha una paraula que no recordo i algú me'n comença a dir, solc saber si és la que busco o no per la sensació que m'evoca.

També em passa que algunes paraules adquireixen formes, quan les recordo. No solen ser formes definides, perxò.

Ja et dic, no crec que sigui sinestèsic fins a un nivell com el del protagonista d'aquest llibre ni molt menys, però un cert rastre potser tinc.

Un dubte que se'm planteja és: si amb l'educació hagués potenciat aquesta característica, ara la podria tenir més desenvolupada?

El meu nou conillet, l'Amadeu

Us presento el meu nou conillet. Avui n'he vist les primeres fotos i estic molt emocionat (això és rotllo com qui adopta una nena xineta!). El tindré el dia 17, quan torni del meu retir de dues setmanes.

Eh que és maco!!!!!

Parole parole parole

Aquesta canço de la Mina és que m'encanta!

Recepta de tofu

Sí, el tofu és sosso a parir. No té gust. Perxò, com que en vull menjar regularment (és sa, porta moltes proteïnes i zero greixos, ve de la soja i va a meitat de preu q el pollastre, per exemple), he d'aprendre a cuinar-lo.

La Meritxell em va dir que als seus fills els encanta a la planxa amb salsa de soja. Que de fet és el seu menjar preferit. Però esclar, a casa seva són tots vegetarians.

Però ahir per sopar vaig decidir adaptar el plat i em vaig fer varetes de tofu amb salsa de soja, mel i sèsam, que com diu el Dani és molt sa pq porta molt de calci i vitamines B1 i E

Barreges la salsa de soja amb la mel per obtenir una pseudo salsa teriyaki (a la de debò s'hi afegeix sake). Talles el bloc de tofu en varetes i ho deixes marinar en el pseudo teriyaki fins que el tofu se n'ha emmarat i és de color marronós (5-10 mins).

Ho fiques a la planxa i hi llences per damunt llavors de sèsam.

Ho vas girant fins que quedi ben torradet per totes bandes i jastà.

Ja t'ho pots menjar.

La veritat és que va quedar boníssim: cruixent gràcies al sèsam, saladet gràcies al sèsam i la salsa de soja, però a la vegada dolça gràcies a la mel i amb un gust intens gràcies a la salsa de soja. No sé, sembla un caramelet.

Ara, no us penseu, eh! Per compensar tant d'accés de salut de postres em vaig fotre una súper llet amb colacao i un paquet sencer de Marbú Doradas.

La UE propone un mayor recorte en las ayudas directas a los agricultores

Copio noti del 20 Minutos d'avui:

"La Comisión Europea (CE) ha propuesto hoy aumentar los recortes de ayudas
directas para los agricultores -hasta el 13% en 2013- y reducirlas aún más a los
que reciben más de 100.000 euros, para reforzar otras políticas de desarrollo
rural.

El Ejecutivo comunitario ha aprobado su propuesta para reformar la Política Agrícola Común (PAC), en la que plantea incrementar la rebaja de los pagos directos destinados a los agricultores a partir de 2010, de manera que en
2013 decrezcan en el 13%."

I a continuació copio el comentari que hi he postat:

"Claro q sí! Ya basta de subvencionar a una colla de zánganos. Como todo el mundo: si quieren tener beneficios, tendrán que producir!!

Además, es una desvergüenza que estemos hablando de globalización y de ayuda a los países subdesarrollados cuando la principal traba con que se encuentran es que no pueden vender sus productos agrícolas al 1r mundo porque subvencionamos a
nuestros agricultores, que no sólo producen debajo de costes sino que cada año
sobran cantidades ingentes de alimentos que después se venden, más baratos, en
el tercer mundo, hundiendo su economía.

Si de verdad somos globalizados, a competir todos en igualdad de condiciones!"

M'encanta el 20 Minutos perquè pots posar-hi cometnaris passats de to amb tota naturalitat, pq tots són del mateix estil! :-)

Mercat de les Flors

Mira, m'agrada jugar amb el nom d'aquest teatre :-)
- Mercado de las Flores
- Flower Market
- Marché des Fleurs
- Blumenmarkt
- Mercato delle Fiore (italià patillero???)
- Hana no ichiba (crec q seria així, en japo)

En fi, q amb la Gemma ens vam treure el passi de temporada i dissabte vam anar a veure la La La Human Steps. Feien una barreja de dansa clàssica amb contemporani, que qualificaven com "neoclàssica", però q en realitat era molt estàtica i avorrida.

De moment em quedo amb l'Akram Kahn. Allò sí que va ser commovedor i fantàstic!!

Ara fins al febrer, que anem a veure el Nacho Duato, no toca res més.

En acabada la temporada, haurem vist bastanta dansa d'estils ben diferents i podré jutjar què m'agrada i què no.

Faci's la llum

I la llum es féu.

Divendres vepsre i dissabte matí van ser dedicats a la compra de llums per casa. Encara tenia bombetes pertot arreu, i el pare Bienve i la Mª Rosa m'han regalat els llums com a regal de Nadal.

Vam anar a una botiga de Sabadell, al Leroy Merlín i allà entre Rubí i Terrassa, on hi ha la tira de magatzems dedicats a vendre únicament llums.

Dels 6 que havíem de (i vam) comprar, me n'han de donar 2, que tardaran 2 setmanes en subministrar-los. La resta ja estan instal.lats i tot! Dissabte vam dinar d'hora a casa seva i vam baixar a BCN cap`a les 14.30. Vam arribar a casa meva a les 15h i, com que jo a les 15.30 tenia japo, em va donar el temps just de donar-los indicacions de què volia, com i a on (per cert, sóc molt bo dient-li a la gent què ha de fer!) i me'n vaig anar a japo.

En tornar, ja estaven tots col.locadets. Fantàstic!

Queda tan més maco i acollidor, el pis!!!

Avui em sento especialment guapo i elegant.

En sóc sempre, però avui me'n sento especialment, mira.

Increïble

Avui arribo a casa al vespre i em trobo amb dues cartes del banc (Banc Sabadell, per tots que sapigueu l'estima que els tinc). A la primera que obro, m'informen que el banc ha modificat les condicions de pagament de les targetes de crèdit i que ara cobraran més per tenir una tarja, i per aplaçar el pagament (tot revestit, of course, de millora del servei, més flexibilitat, etc).

A l'altra, m'informen que ara hi ha uns nous crèdits consum i que si vols, pots endeutar-te fins a 60.000€ i estar-te 3 mesos sense pagar. Va acompanyat d'una imatge de compres nadalenques ben embolicades. Del que no informa la lletra grossa és que tot plegat va generant interessos, esclar!

Flipo amb els bancs. Com que el negoci de les hipoteuqes els anirà més magre durant un temps, ara han descobert el negoci dels crèdits consum i (encara més) de les comissions i els interessos. Si fins fa poc tot eren facilitats perquè ens hipotequéssim, ara és perquè consumim desenfrenadament.

Com l'anunci de no sé quina caixa que una dona es compra per impuls una joia caríssima que pagarà en 30.000 "còmodes plaços".

Sempre ho he cregut, però com més va el tema, més penso que si no pots comprar-te una cosa, millor no te la compris. Demanar finançament per una joia, els regals de nadal o unes vacances és una barbaritat.

Tret de coses essencials com un habitatge o un cotxe, si no t'ho pots permetre, no ho compris! Tu cada cop estaràs més endeutat i els antipàtics del Banc Sabadell cada cop seran més rics.

Jo sóc

No he de ser ni bo ni dolent. He de ser. La vida és.

Bo o dolent són qualificacions que atorguem nosaltres i que serveixen per limitar-nos el radi d'acció.

La vida és. L'únic objectiu de la vida és ser.

Jo sóc perquè ho he triat. I faig el que faig perquè ho vull, perquè jo creo la meva realitat.

Jo sóc Déu. Jo creo la meva realitat.

Una cosa que jo creo no pot ser ni bona ni dolenta. Perquè és jo, i jo sóc Déu. per tant, el que creo és un acte de Déu, una extensió de Déu. I si Déu és/ sóc totpoderós, no puc ser ni bo ni dolent. Només sóc.

Jo sóc. Aquesta és l'afirmació més poderosa.

Jo sóc, i he decidit ser tal com sóc en aquesta realitat per experimentar, per viure, per sentir, per jugar, per gaudir. Tot el que faig o "em passa", en realitat és una extensió de Déu volent experimentar els seus poders i capacitats. De Déu volent-se/-me experiementar a mi mateix.

Per tant, jo sóc i jo sóc Déu. Jo trio la meva realitat. Tant per tant, més em val gaudir de tot el que experimenti, perquè ho he triat jo!

Jo sóc.

I he decidit viure plenament i amb honestedat. He decidit gaudir de la felicitat. Si jo sóc, tant per tant, val més ser-ho tot!

Consell de savis vs el primo de zumosol

Els del PSOE em foten bastanta ràbia (això no treu q els he votat i potser en el futur ho tornaré a fer), però s'ha de dir que preparant campanyes electorals són els reis.

Fa unes setmanes al Rajoy se li ocurreix negar el canvi climàtic sense saber que negar el canvi climàtic és dolent, està mal fet, és anatema. I més quan li acaben de donar el Nòbel i el príncep d'Astúries a l'Al Gore. (Això no treu q el vídeo famós de l'Al Gore sigui completament acientífic i que hi hagi bastantes proves científiques per posar en dubte els fonaments de les teories del canvi climàtic. Algun dia exposaré el meu punt de vista sobre el tema.)

Però a sobre de negar una cosa en què creu el 90% de la població i que tothom es pensa que és "veritat més que demostrada científicament", ho nega perquè li ha dit el seu cosí.

Hua hua hua hua!!! Els titulars de l'endemà: Rajoy nega el canvi climàtic perquè li ho diu el 'primo de Zumosol'. L'home va quedar ben desacreditat!!!

I ara el PSOE, deixant les setmanes prudencials perquè no sembli que ho fan com a resposta de, sinó per iniciativa pròpia, presenta el seu "consell de savis" que l'ajudarà a preparar el programa electoral.

Dins del consell de savis hi ha diversos premis Nobel i personalitats rellevants en tots els camps: economistes, sociòlegs, defensors dels drets humans, etc.

Com a camapnya d'imatge no té preu: Mentre q el Rajoy s'autodesacredita amb el cosí de Zumosol (brillants els escuqtxos del Polònia), el PSOE guanya credibilitat i seny amb un consell de savis format per premis Nobel.

Brillant, brillant.

És curiós que el PSOE és fatal comunicant la seva acció de govern. Durant els 4 anys de legislatura, tota la iniciativa comunicativa ha estat en mans de la oposició, i semla que no hagin fet res més que molestar. Un exemple és la crisi de Rodalies a BCN: en gran mesura, es deu a un govern i una ministra amb una política comunicativa més que nefasta.

Però en canvi, a l'hora de planificar camapnyes electorals, són els reis.

Al contrari que els peperos.

Ja puc cantar Victòria!!!!

Perquè des d'ahir sóc l'amo de dues estupendes victòries negres de la talla 45.

Però Òscar, com pots haver caigut en aquesta estúpida moda vuitantera i absurda? Doncs perquè tot torna i, en moda, l'estuipdesa és un valor.

Excusa patillera, ho sé, però mira, tinc el meu cantó frívol i el 'total look' amb trenka negra, pitillos negres i victòries negres em quedarà fantàstic!

Hahahaha :-)

A més, he d'aprofitar q aquesta temporada encara valen només 17€. Perquè la temporada vinent, quan tothom ja en vulgui dur, les faran en 30.000 colors i estampats diferents i valdran 70€. I seguiran sent una sola de goma i un tros de lona.

Igual que les Converse, per altr banda.

Per cert, resulta que les Victoria JA les fan en 30.000 colors i estampats diferents: http://www.calzadosvictoria.com/home_js.html

Si s'ho munten bé, serà com les Munich: de vambes de futbol sala de 20€, a súper fashion amb botiga al Born per 100.

Alga - Algae

El plural d'alga, en anglès, és algae, pronunciat "àlguei", però n'hi solen dir, més freqüentment, seeweed (literalment "males herbes de mar"). Tot això, amb el risc de fer-me pedant i que ningú continuï llegint, m'ha vingut al cap ara que em disposava a fer un post sobre el meu progrés culinari.

Tot ve que el meu profe de japo, el Sr. Amano, deu tenir uns 50 anys però no té una puta arruga. La Gemma i una amiga seva em van comentar que era per la dieta japonesa: molta soja i moltes algues. Per tant, m'he fet un habitual del súper oriental que hi ha a Balmes entre Gran Via i Pelai. Tenen productes de tot àsia (sobretot, i per ordre, xinesos, japonesos i indis) i a preus molt normals, no gens car.

Divendres passat hi vaig comprar uns tes boníssims (el pu-erh és de vici, una passada), tofu i algues wakame i kombu.

Aquestes, juntament amb la nori, són els tres tipus d'alga més comuns al japó. Cercant per la wikipèdia (sóc un wikifan), les algues són dels aliments amb més propietats nutritives (ferro, vitamines, minerals, micronutrients de tot tipus, etc, i l'aliment conegut amb l'aport més baix de calories en relació als nutrients. Una meravella de la natura, en fi!

A més, porten molt antioxidants, són bones per la pell i el sistema digestiu, ajuden a una millor digestió del greix i tenen propietats aprimants per qui ho necessiti, augmenten les defenses, etc

I ara em vull acostumar a menjar-ne. Les vull incorporar a la dieta. Tenen un gust curiós (no desagradable): entre salat i llefiscós. És com menjar verdures tipus bleda però llefiscoses.

L'avantatge és que no cal menjar-ne en grans quantitats.

Si ho afegeixes a verdures o llegums, quasi ni es nota. Amb carn o guisats, encara no hi he aprofundit, però no queda dolent, però el gust és més curiós.

I també vaig comprar tofu. Porta moltes proteïnes, però en teoria és més sa que la carn, ara que tampoc no m'ho crec. Realment crec que s'ha de menjar de tot, i com més variat millor. Però el tofu és bo. De fet, no té gaire gust. És entre farinós, gust a mató, i a pit de pollastre.

És gust a proteïna, que és un dels diferents gustos que la nostra llengua percep. Es veu que la major part de "gustos", en realitat són olors que percebem amb le nas quan masteguem els aliments. Per això quan estem encostipats el menjar quasi no té gust.

Els gustos que percebem amb la llengua són dolç, salat, amargant, àcid i unami. L'unami és el gust a proteïna, i és molt més corrent a l'Àsia que a Occident, i va ser identificat al Japó, perxò se'l coneix internacionalment amb aquesta paraula que en japonès vol dir "gustós" o "saborós".

Total, que també em vull acostumar a incorporar el tofu a la meva dieta.

I al súper oriental aquest és molt més barat q enlloc més que hagi vist: un tros de mig quilo valia 1,80€, mentre que a la majoria de dietètiques i tal no baixa dels tres euros i mig.

Cap de setmana: massa a fer i massa poc temps

Necessito anar al gimnàs!!!!

Després de tres dies a Madrid alimentant-me -fatal- a base d'entrepans bolleria industrial i cafès amb llet, necessito verdures i exercici.

(Per cert, demanar begudes a Madrid cada cop em causa problemes:
- Un café con leche descafeinado, por favor
Me'l prepara, me'l serveix i me'n reasseguro:
- Es descafeinado, verdad?
- No, Usted me ha pedido un café con leche
- Sí, descafeinado!
Resulta que el q a BCN és "un café con leche descafeinado (de máquina)" allà és "un descafeinado (de màquina) con leche".

- Y una cocacola light, por favor
- Una coca light, no?
- Sí, esacto)

Per tant, avui, dissabte i diumenge penso anar cada dia al gimnàs.

I dissabte, a més, vull anar a veure Kawaii, el cicle d'exposicions sobre l'art contemporani japonès a la Fundació Miró. La primera exposició del cicle, d'una pintora que en vaig verue fotos dels quadres i em va agradar molt, s'acaba diumenge, o sigui q per força hi he d'anar el capde.

Però és que demà de 9-11 em porten la compra del Mercawoman i a les 15.30 tinc classe de japo (avui al vespre, quan arribi a casa del gym, he de repassar-me els apunts i passar-los a net, és l'única manera d'avançar).

Demà per sopar hem quedat tots els de la colla (que bé, a sopar fora, en tinc moltes ganes!!!).

Estic pensant que podria anar a veure Kawaii diumenge al matí i anar al gym diumenge tarda. Seria més realista i tindira un dissabte menys estressat.

Però és que, en teoria, si vull anar according to schedule, diumenge he d'estudiar 2 temes de física (el 2n d'Anàlisi matemàtic I, sobre els números enters, i el 1r d'Àlgebra, introductori).

En resum, capde sobreocupat, again.

No em queixo. Jo m'ho he buscat!

SIMO, la premsa madrilenya i la qualitat de vida

Ahir vaig arribar de Madrid, després d'haver-me estat des de dilluns al SIMO. Ja és un tòpic que cada any és pitjor, però aquest pitjor que mai. Menys espai, menys expositors, menys visitants i de menor qualitat.

L'any que ve clarament no hi anirem.

Anar a SIMO em permet també fer una radiografia de la societat madrilenya. A la fira ens donen gratis alguns diaris (El País, El Mundo, La razón, i premsa econòmica). La Razón ja ni me la miro, The Country me'l miro més o menys i el World el fullejo.

Suposo que alguna cosa em devia qeudar d'haver estudiat periodisme, però tinc un interès quasi antropològic per analitzar la premsa (i les telenotícies) d'altres llocs. El primer que em sobta sempre de la premsa madrilenya en general és que és molt més agressiva, fins i tot els diaris gratuïts tipus 20 Minutos o Qué són encara pitjors a Madrid.

I el disseny també és com més queco. Però això és general de la ciutat. A nivell estètic sembla haver-se estancat als 50s. Ho perceps al metro (des de la senyalètica fins als cartells d'anuncis), pel carrer, en com vesteix la gent. És subtil, però cert nogensmenys. En general, crec, és un ambient més conservador.

I tornant als diaris, el nou disseny del The Country l'han fet per assemblar-se més al Mundo, trobo: en la tipografia, etc.

Però el més curiós és que sembla que et trobis en un altre país. Agafem la premsa d'ahir. Del que llegia als diaris madrilenys d'ahir -tots ells, independentment de la seva inclinació ideològica- al que vaig pdoer veure després a l'aeroport on vaig estar-me mirant el Periódico i em vaig comprar La Vanguàrdia (de debò, la trobo a faltar), no hi havia cap notícia igual. Semblava que et trobiessis en dos universos paral.lels.

Els rotatius madrilenys parlaven de les crítiques i contracrítiques a les últimes paraules de l'Ansar i re-analitzaven la sentència de l'11-M; els barcelonins destacaven les paraules de Montilla en l'entrega dels premis Blanquerna a Madrid, tema sobre el qual els diaris madrilenys ni caso.

Però en temes mensy de política i més d'interès humà, on la Vang et feia una radiografia a doble pàgina del per què els joves cada cop s'inicien al sexe més d'hora, el Mundo treia, també a doble pàgina, tot de fotos de vestits de núvia -dels anys 50 fins ara- per inspirar totes aquelles a qui els arriba 'el gran dia' (q també deu ser el de perdre la virginitat, però passant per l'altar).

De debò, la secció de religió de la Vang sembla hiper futurista i hiper liberal al costat de qualsevol article dels diaris madrilenys. I hi sumo també el País, que no sé per què, cada cop el trobo més espanyol, més madrileny i, si bé sens dubte és el més obert i plural d'aquesta ciutat, cada cop és menys objectiu.

En fi, que m'alegro de tornar a casa!

Crec que, malgrat que en d'altres aspectes BCN i Madrid són més properes i similars del que ens volen fer creure, em costari viure en una ciutat oficialment i manifestament tan carca.

De fet, en parlàvem l'altre dia amb el Clay. Sempre he pensat que si TotemGuard fracassés i haguéssim de xapar, me n'aniria algun temps a alguna altra ciutat a fotre pasta. A Londres els sous són estratosfèrics (els preus també), però no m'agrada per viure-hi. De les que he vist, triaria per Nova York o París. En els dos casos, si vius a París-ciutat o a Manhattan, tens molta qualitat de vida. A Manhattan els sous també són estratosfèrics, i a París no, però podria treballar de representant o responsable del mercat ibèric d'alguna companyia francesa i cobrar bé.

També m'agrada molt Berlín, però difícilment t'hi pots guanyar molt bé la vida.

En fi, són reflexions teòriques, perquè no passarà. De fet, crec que en un parell d'anys Totem donarà moltes sorpreses.

Estrès motivador

Aquest cap de setmana ha estat genial. M'ho he passat tan bé! I això que no he fet res!!! Portava tota la setmana passada híper cansat. Per mi q notava el canvi de temps, pq estava com els conillets de Duracell, però els dolents, els q es gasten al cap de 2 segons. Només tenia ganes de badallar i dormir. Divendres vaig poder dormir 10 hores i vas er híper reparador. I em sembla q el canvi d'hora també m'ha anat molt bé. Avui em sento súper energitzat!!!!

Es podria dir q ha estat el cap de setmana de japonès: Classe de japo dissabte tarda; diumenge netejar el pis i cuinar (venien el meu pare i la seva dona a dinar); a més també diumenge matí estudiar japonès; diumenge tarda estudiar japonès; diumenge vespre classe de japonès: una hora i mitja per recuperar la classe de la setm anterior q no vam fer (l'hora i mitja restant la recuperarem dimenge vinent).

El japonès m'estressa, pq són molts conceptes nous, estructures gramaticals híper diferents (no complicades, només diferents), paraules zero similars a les d'arrel llatina o germànica i aprendre'm 2 alfabets/sil.labaris i començar amb alguns kanjis (ideogrames). Però mola que t'hi cagues. Disfruto com un mona.

I avui m'han arribat (per fi) els llibres de les dues assignatures q m'he matriculat de física a la Uned. Són 4 totxacos q t'hi cagues, plensa de conceptes i símbols matemátics q no sé què volen dir i només de veure'ls ja m'he marejat. Però bueno, ja és massa tard per fer-m'hi enrere i al mal temps bona cara, o sigui que ara m'he de planificar per començar a estudiar.

I aquí ve més motiu d'estrès, pq esclar, entre la feina, el gimnàs, el japonès, estudiar física, tenir una vida social rica i satisfactòria i atendre la meva família (pares, avis, tortugues i conill), no sé com m'ho manegaré. No sé com ni d'on trauré el temps. Bueno, sí q ho sé: la tele quedarà híper reduïda a 2-3 programes interessants a la setmana.

Però m'he de planificar bé per poder aprofitar el meu temps amb eficiència. Ho he de fer tot i a més tenir temps per no fer res, q em conec i sé que si no em deixo temsp per llegir, fer el mandra el llit o fer el vago, m'agobiaré.

Total, que torno a tenir aquell punt d'estrès que m'aclapara, m'exhaureix i a la vegada em motiva, em fa sentir viu i em diverteix.

Renfe

Estic més enllà de la indignació. I això que no m'afecta directament el caos dels trens. Només diré que crec que tot el que a Catalunya depèn del govern de l'Estat funciona malament.

Els uns, amb el llavi garrativat, no inverteixen ni un duro en Catalunya. Els altres, molts somriures però pessima gestió.

Tot plegat em fot fàstic.

Quin fart de riure

La nova joguina made in China que Mattel ha hagut de retirar del mercat:

El regal de la pau interior

Un client m'ha passat aquest enllaç. Val la pena: http://www.anandaespanol.org/flash/

Windows

Al blog del Deambulando hi he vist aquest fantàstic recull de totes les pantalles d'inici de totes les versions de Windows.

El meu primer va ser el Windows v.3.11. Vist des d'ara es veu cutrillo cutrillo

El rei de l'escudella amb carn d'olla

Que sóc fantàstic i estupendo ja ho sabia. Que sóc el rei en multitud de coses també. Però ahir vaig descobrir que, després d'un intent fallit, també sóc el rei de l'escudella amb carn d'olla.

I tot gràcies al Mercadona, l'olla pressió i la Maria Rosa.

Fa una setmana vaig tenir ganes de fer-me carn d'olla. Al Mercadona venen safates ja preparades amb carn. per casa tenia naps, pastanagues, carabassa i alguna altra verdura. Vaig decidir posar-ho tot junt a l'olla pressió i deixar-ho bullir.

No tenia ni idea de quant de temps s'hi podia estar, però recordava el típic comentari de me àvia per Nadal quan posava el plat d'escudella de galets a taula de "buf quina feinada, va estar-se tot ahir al foc". I vaig pensar que, com q a l'olla pressió tot necessita un terç del temps q en una olla convencional, doncs ho vaig deixar bullint durant 3 hores.

Quan ho vaig destapar, l'aigua s'havia evaporat tota, feia una olor a recremat que tumbava, la carn i les verdures s'havien com desfet i només quedava un suc color xocolata.

Merda! Ho vaig haver de llençar i tirar ambientador per tota la casa per fer desaparèixer l'olor nauseabunda.

El diumenge passat vaig nar a dinar a casa el meu pare, i la M Rosa em va dir q ella en una olla normal ho té bullint 2-3 hores. Que, a l'olla pressió, creia que hauria de bullir entre mitja hora i una hora.

Ahir vaig tornar al Mercadona amb la idea que aquest cop sí, aquest cop em sortiria una escudella de collons.

Vaig comprar la safata de porexpan amb carn, ossos de pernil que ja venen envasats al buit x fer la carn d'olla, i una safata amb les verdures: pastanagues, porros, naps, xirivies, etc.

Ho vaig fotre a l'olla pressió i ho vaig deixar bullir durant 40 minuts.

M'ha quedat taaaan booo!!!!

I és tan fàcil i ràpid de fer!!!

I en tens per uns quants àpats!!!

És estupendo!!!

Perill al volant

Ahir i abans d'ahir vaig conduir. Vam anar amb l'Adri per una reunió a Logroño i vam haver de llogar un cotxe, ja q La Rioja està fatal comunicat. El tema és que a l'anada jo vaig conduir des del lloguer de cotxes fins a Saragossa (2/3 de camí) i a la tornada des de Fraga fins al lloguer de cotxes.

Els trams d'autopista van ser xupats. Era el rei de la carretera, avançava camions i cotxes tortuga, etc. No us esgarrifeu, conduïa amb molta prudència, entre 120-135 km/h, també deixava que els bòlids Merceds, Audis i Porsches (que n'hi ha un fotimer!!! Mare de Déu, quants Porsche Cayenne!!) m'avancessin.

Ara, un altre tema era per BCN. Esclar, en agafar el C4 al concessionari, feia com 3 anys q no conduïa un cotxe amb canvi de marxes. I era el 1r cop q conduïa un cotxe de gasolina i amb canvi de marxes. per tant, el joc de peus fatal. L'embrague fatal. Se'm va calar 30.000 vegades. Però bueno, me'n vaig ensortir (l'Adri ho va passar una mica malament, pobre).

Però la tornada sí q va ser un infern. Una suor freda m'anegava. Vam entrar en hora punta (18.30) i el concessionari estava a Muntaner-Consell de Cent. Quin estrés. Entre semàfors, motos, busos, ambulàncies, vianants, càrregues-descàrregues, bicis, etc i q el cotxe se'm seguia calant de tant en tant, vaig passar nervis. Més q per mi (en el fons em divertia), per l'Adri i per la resta de cotxes...

Però bueno, en resum no va ser una mala experiència. I si bé conduir no m'apassiona, si cal fer-ho, ara ja tinc confiança que puc.

Que se'm cali el cotxe és circumstancial. quan hagi conduït més cotxes ja tindré més flexibilitat en el joc embrague-gas i ja no se'm calarà. És ho q ja.

Japonès a sac

Tinc moltes coses a dir, així q aniré una per una.

He començat a estudiar japonès. És els dissabtes de 15.30 a 18.30 a l'acadèmia Amano (en què l'únic profe és el Sr. Suji Amano). És apassionant i estressant a l'hora (la qual cosa, tal com a mi m'agrada, ja li afegeix un component més de diversió). Vaig començar una setmana tard i a l'hora de matricular-me l'Amano en va dir "sus compañeros han empezado semana pasada, le voy a poner deberes para que se ponga nivel de ellos". I, en el més pur estil d'educació japonesa :-) em va fotre tres o quatre fulls per davant i per darrere de feina a fer. M'hi vaig passar més de tres hores! I això abans de ni anar a classe!

Tot era caligrafia, com quan estaves a parvulari i aprenies a fer les es o les os. Doncs el mateix, però per als 50 caràcters de l'alfabet hiragana.

Aquí una aclaració: en japonès treballen amb 3 alfabets (+ caràcters romans per marques, noms comercials, etc):
- Kanji: no és un alfabet pròpiament dit, és un conjunt d'ideogrames (com els xinesos). N'hi ha 2.000.
- Hiragana: silabari (cada sílaba té un símbol diferent).
- Katakana: silabari (versió simplificada del hiragana) emprat per a paraules d'origen estranger.

En una mateixa frase et trobaràs els tres tipus de símbols diferents.

El kanji és l'últim que s'aprèn.

El tema és q jo em pensava q començaríem step by step, primer aprenent les paraules escrites en "occidental" i més endavant, quan ja tinguéssim soltura parlant i tal, aniríem aprenent-les en l'escriptura japonesa. Però no. Des del començament ja vas a sac i tot ja ens ho ensenya escrit en hira o katakana. Esclar, el meu nivell d'estrés va ser important, però va ser molt divertit.

En una classe (la meva 1a i la 2a dels meus altres 3 comapnys de classe) vam fer els números, el menjar, les hores, com demanar quant valen les coses i, d'esquitllada, estructures gramaticals simples: com identificar el subjecte, l'ordre dels elements a la frase, etc.

Clarament, crec q aquest primer nivell acabarem amb molts més coneixemtns del q m'esperava. Segons els Sr. Amano, el japo és súper simple (deixat l'escriptura de banda, q serà com tot, aprendre-la i jastà), ja que hi ha menys sons q en castellà i els verbs no es conjuguen, etc.

Ja veurem.

Dia de la Hispanitat: Cal??

Demà se celebra el Dia de la Hispanitat.

Cal celebrar el dia de la colonització i genocidi de tot un continent? Cal?

(Per qui digui que "no, és que se celebren els lligams comuns amb Hispanoamèrica" que es fixi en l'acte central de la festivitat: una desfilada militar pel centre de Madrid)

Per què l'Estat espanyol, tot i el que s'ha modernitzat en els últims 30 anys, segueix tenint aquesta vessant 'txusca', torera, cridanera, impetuosa i irrespectuosa amb les altres cultures no-castellanes [de Castella] de l'Estat? Només aconsegueixen que fotre fàstic i que cada vegada més gent, d'una manera o d'una altra, optem per passar.

Per què no fer, per exemple, el "Dia de les nacions espanyoles", en què desfilin castellans, bascos, catalans, gallecs, andalusos, etc en germanor?