Dieta de la savia de arce y limón, dia 5

Ahir va ser el pitjor dia, i amb diferència. No, no vaig passar gana ni res; tenia més energia que mai. De fet, en tenia tanta, que ni m'ho creia. El problema va ser psicològicament.

La dieta de la saba d'auró s'està tornant una prova clarament psicològica. Ahir tenia moltíssima energia, em sentia espitosíssim (cada dia dic el mateix, però ahir va arribar a rècords inigualables). I en el coco se'm va començar a aixecar merda. Sembla ser que la depuració que fas amb aquesta dieta no és només física. També és mental.

A nivell personal he anat evolucionant molt, he crescut molt com a persona i em trobo molt estable, feliç, capaç, etc. Però suposo que encara queden petites dosis de porqueria que ahir se'm van remoure d'una manera bàrbara.

Què vull dir? Doncs concretem:

Estava agressiu, enfadat ("doncs ara no et parlo"), sobrerreaccionava als comentaris de la gent o als esdeveniments, em notava amb dependència emocional, estava borde, tenia por: por a posar-me malalt arrel de la dieta, por a que m'agafés un patatús, por a no aguantar tots els dies, por a no agradar, por a no caure bé, por a estar tan inestable, por q es pensessin que tinc ànsies de destacar, por a no poder, por a no ser capaç, etc.

En definitiva, es podria resumir en:
- Por a no poder fer/ no ser capaç
- Por a no ser estimat
- Dependència emocional

Al vespre al plegar de la feina vaig anar a gimnàs. I no només vaig fer peses amb tota normalitat, sinó que vaig córrer 16 minuts a 12, 3 km/h (pitjor que abans de Nadal, però millor q la setmana passada). Quan vaig acabar m'havia mig tranquil.litzat, però no estava cansat: estava com un altre dia normal abans d'anar a gimnàs. Però al menys havia aconseguit calmar el coco i no anar tan espitós.

I vaig poder fer una trucada d'emergència al Xavier (això de tenir un pare psicòleg va molt bé!)

Em va dir q de feia temps estava fent un procés molt fort de transformació personal, i que moments com aquest que vas tan alt d'energia, et permeten mostrar-te coses que encara hi són. No per preocupar-se'n, però sí per ocupar-se'n.

Com més amunt apuntes, més forts t'arribaran els missatges del que et cal canviar per arribar-hi.

I em va fer un símil: "podries viure en una cova, tota bruta, i la merda ni es notaria; però tu has triat viure en un palau i el tens impolut, relluent. Per tant, una petita mota de pols ja destacarà.

"Pren-te això que t'està passant avui com una indicació del que hi ha. Que és molt petit i no t'afecta en el dia a dia, però sí que et mostra que segueixes tenint traces de 'brutícia' al cap. és una ajuda estupenda."

Em va dir que m'asseiés i apuntés tot el que em passava pel cap, tot el que m'anava dient (en resum és el q he dit més amunt). Després que en un altre full hi apuntés què crec que sóc "i veuràs que ets molt més que el que diu a l'altre full". Tot això que em passava ahir era una ajudar per seguir en el meu camí personal i realitzar els meus propòsits vitals.

Em va dir també que en aquests moments amb tanta energia, també és més fàcil eliminar la merda, ja que si t'ho proposes, la mateixa energia que tens de més, la poses a treballar i tot passsa més ràpidament.

Gràcies Xavier!

Vaig asseure'm a apuntar, va ser fàcil. I vaig veure que la merda mental que havia anat aflorant al llarg del dia entrava en col.lissió directa amb el que jo pensava de mi mateix, del que jo era i de les meves capacitats. Aquest és, doncs, el camí a seguir: netejar tota aquesta merda per poder despejar, alliberar tot el que porto dins.

En acabat vaig fer una rela (rara: curta i molt intensa) i ce'st tout!

És certa una cosa: com he reiterat a diversos posts del meu blog, ems ento estupendo i millor que mai, però també em planetjo metes d'autosuperació més altes. Per tant, els 'toques' que rebo han d'estar a l'altura. No és fantàstic!!!??

Si jo sóc Déu, jo sóc energia infinita, potencialitats i capacitats infinites, jo sóc amor, jo ho puc tot i jo creo la meva realitat, és evident que tota aquestes deixalles mentals sobren i que les puc eliminar en un plis.