Un nou any

Bon any nou a tots!

Nadal va passar sense pena ni glòria, com ha de ser: menjant molt bé (mmmmh! que bona que és l'escudella amb carn d'olla de me àvia!) i estant amb els avis.

Vam tenir una mica de crisi des del dinar de Nadal, que va amentizar una mica la situació: el nòvio de me germana havia mig tallat amb ella i estaven els dos a Tenerife. Aixxò va comportar trucades, comentaris entre tota la família sobre com vèiem la situació (el que ràpidament va derivar en com veien el Miquel) i tal. al final, van decidir tornar-ho a intentar i ara tornen a estar junts.

El cap d'any el vam passar a Sevilla amb tots els de la colla de BCN. en tenia moltes ganes i m'ho vaig passar molt bé, amb una salvetat. He de dir, abans d'entrar-hi, que la ciutat és preciosa, molt senyorial, amb molts parcs, molt neta i endreçada, els edificis són maquíssims, i els sevillans molt simpàtics. Tots vesteixen molt ben vestits, molt mudats, una cosa bàrbara.

Per contra, hi anàvem amb la idea que estaria plagat de baretos de flamenc, que hi hauria molta marxa, etc etc. Doncs no. Els sevillans són una mica ensopits. Bars de flamenc cap ni un (val a dir q no vam estar buscant tablaos desesperadament, tampoc, era només que esperava que hi fossin omnipresents) i el concepte de marxa nocturna que tenen és molt diferent del nostre. Les discos són més petites, com un pub musical, i estan a reventar de penya. Tanta, que és sufocant. Ningú no balla, la gent està dreta, amb el cubata a la mà, xerrant tot el rato. I la música està més baixa del compte pq puguin xerrar, esclar.

I els bars i pubs normals, doncs el mateix, plens de gent dreta xerrant. I pel carrer, gent fent botellón (moltíssima!!!!!) súper ben mudada, dreta xerrant. Que penses, també són ganes de passar-te 5 hores dret, de nit, al carrer, passant fred, xerrant!

Aquest va ser el punt decebedor: que de marxa, com a BCN, enlloc!

Per contra, la cultura del tapeo és una passada. Els restaurants ofereixen tapas, medias raciones i raciones senceres. I el tema és demanar-ne i copratir-les amb la colla tot bevent cervesetes o finos. Em va agradar molt.

A banda d'això, el més remarcable d'aquests dies és que em van arribar els meus auto-regals de Nadal, entre ells el What the Bleep -- Down the Rabbit Hole (el DVD amb la versió extesa i la tira d'extres del What the Bleep Do You Know). Una passada. M'encanta. Recomano a tothom que se'n faci amb una còpia.
1- Cal mirar la pel.li normal.
2- Si us agrada, mirar-ne la versió extesa (5 hores), que aprofundeix en el tema
3- Veure els extres amb totes les entrevistes addicionals a tots els experts que hi surten (és el procés on em trobo jo ara)

M'encanta la visió que dóna de qui som, començant pels descubriments en física quàntica i neurologia, i acabant en temes més "metafísics" i filosòfics per donar una visió clara que som allò que volem ser. Tu crees la teva realitat.

És un tema que ja he tocat anteriorment, però és curiós com branques diferents del saber acaben convergint cap als mateixos punts.

Tu crees la teva realitat, tu tries la teva experiència vital, el teu destí. Tu ets Déu.

Adonar-nos d'això i interioritzar-ho és el més poderós que podem fer per a nosaltres mateixos.

(Ara aquí podria posar-me a parlar de tradicions mil.lenàries que ho porten dient, de meditació, d'autoajuda, de pensament positiu, de canvi en els conceptes de vida i mort, de desfer-nos del victimisme, d'estimar més, etc, però no ho faré per reiteratiu i pq no serien més que conseqüències lògiques del mateix)