Dimissió del Piqué, Partit Liberal Espanyol i funcionaris

Em sembla que feia dies que li tenien ganes. No m'agrada parlar de partits polítics aquí a Projectes Interns però avui no m'hi puc resistir. La dimissió del Piqué del PP a Catalunya (em nego a fer servir les sigles PPC, com si es tractés d'un partit propi català i no una delegació del PP del c/Génova de Madrid) es bastant indicadora de dues coses:

1- El PP segueix escurant-se cap a l'ultradreta anticatalana. S'ha carregat un dels seus caps visibles més moderats. Amb l'altre no poden, pq el Gallardón guanya eleccions

2- A Espanya fa falta un partit de centre-dreta moderat, liberal i respectuós amb les nacions i regions de l'estat. Una mica com CiU, però a nivell estatal, i sense el llast catòlico-carrincló que li suposa, sobretot, Unió.

Aquest partit segurament sortiria d'una escisió pepera quan perdin les properes generals, però no seria d'estranyar que s'hi afegissin algunes figures sociates i convergents (recordem a Roca, p. ex.)

Com a tot arreu on hi ha classe mitjana, la gent és majoritàriament de centre: vol bona educació i sanitat, però impostos baixos; vol llibertat (sexual, de gènere, de fer i desfer amb les seves vides) però que la deixin en pau; vol progrés però vol que honradesa i moderació; vol reconeixement de la seva identitat, però que no sigui un motiu de disputa permanent.

Aquest suposat partit, q es podria anomenar PLE (Partit Liberal d'Espanya) aplegaria els vots més moderats dels peperos, i els vots més dretans dels sociates; i si ho fan bé, aplegaria molts molts vots dels així anomenats nacionalistes moderats (i.e. CiU, PNB, CC).

A cada realitat social, el concepte dreta, esquerra i centre varia, perquè aquests termes es defineixen en funció de què cada societat defineix com a tals. Segurament en molts temes el PP està a l'esquerra dels Demòcrates nord-americans, p. ex. I les dretes sueques al nivell dels sociates espanyols.

Però sí que és cert que les eleccions les guanya el partit que pot fer-se amb els vots de la dreta: per què va guanyar el Blair a Anglaterra? Perquè el vot d'esquerres el té assegurat per omissió; i en fer discursos pro-seguretat,e tc, guanyava els sectors més moderats que típicament havien estat votants tories.

Personalment, no veuria malament que aquest suposat PLE pogués governar. Idealment:
- Permetria tranquil.litzar la bronca política estatal
- Permetria acabar amb els discursos anticatalans
- Seguiria aplicant la mateixa política fiscal. No ens enganyem, en aquest aspecte ja no hi ha diferències: s'aplica la política que resulta més beneficiosa per crear riquesa. En què els partits es diferencien no és en polítiques fiscals i impositives, sinó en què en fan dels diners.
- Es tendiria a reduir i simplificar l'estat per convertir-lo en alguna cosa més eficient.

No sé, crec que fa falta un partit liberal de debò: liberal de llibertat: que asseguri la llibertat i igualtat d'oportunitats dels individus. Actualment és un fet que no tots som iguals. Com i on naixem segueix sent un pes (menys pesat que mai, però hi és). I per altra banda, hi ha qui es veu carregat amb impostos del 40-i-picu % només pel fet de tenir més diners. Tampoc no és just: oprimir una persona en benefici d'una altra no crec que sigui bo.

Ni èticament, ni pràcticament: aquesta persona que se li carreguen molts impostos, treballarà en negre, o es domiciliarà en un altre país més beneficiós, o decidirà que no té cap alicient per seguir creant més riquesa i potser no contractarà més gent o no s¡esforçarà en la seva feina.

Ja posats a divagar -i a risc d'allunyar-me encara més del tema inicial d'aquest post- tampoc crec just el règim del funcionariat: per què una part dels treballadors s'han d'esforçar per fer bé la seva feina i una part, en canvi, només pel fet de treballar gestionant el bé públic, no poden ser acomiadats? O sigui que una persona pot tocar-se els ous 8h al dia i tot i així té un lloc de treball per vida?

No és just ni pels mateixos funcionaris: una gran majoria fan bé la seva feina. Per què han de suportar el greuge que un company seu treballi poc o malament i no se li pugui dir res?

I esclar, quan has de fer alguna gestió pública, ja sabem com funciona tot... I resulta que, quan algun organisme públic decideix millorar l'eficiència què fa? Contracta una consultora que li faci un projecte i li porti la tira i mitja de personal extern (que s'hi mata a currar) perquè ho dugui a terme. I mentre uns curren (els externs) uns altres se'n van a fer el cafè cada 10 minuts.

Com sempre, ho estic exagerant, que consti. Estic segur que la immensa majoria de treballadors públics s'hi escarrassen. Però això no treu que el sistema és injust, sobretot per aquests que s'hi escarrassen! L'altre dia en parlàvem amb la Rosa i la Núria i les dues estaven en desacord amb com funciona el sistema en el cas dels mestres.

En fi, prou de divagar.

Reflexió final:

La incògnita meva, de moment, segueix sent a qui votaré a les generals. No votar no és una opció. Només poden sortir el Mari-Ano o el ZP. Clarament prefereixo al Zetapé. Però nomes votaria PSC-PSOE en alguns d'aquests supòsits:
- la Gene ja gestiona la Renfe
- El Prat ja no depèn d'AENA i la Gene i Catalunya són realment decisives en la seva gestió
- Segueixen amb els traspassos segons els nou estatut i es fan les inversions previstes a Catalunya

Si no, hauré de votar en clau lobby català. Això vol dir votar ERC o CiU. com q ERC els trobo uns amateurs de poble i CiU uns "ven pàtries per sortir a la foto" carrinclons i catòlics, hauré de votar ERC. Mal que em sàpiga i amb la pinça al nas.

Però esclar, després resulta que els votes per l'Ajuntament i què fan? Es "tiran al monte", trenquen el tripartit municipal i dediquen a fer oposició per oposició, com amb lo del túnel de l'AVE. Però els altres tampoc són millors (escoles de l'Opus concertades, Pla Hidrològic primer sí i després no, túnel de l'AVE primer sí i després no, etc).

En resum: tots foten fàstic.