Benvingut a casa, Coco

Ja som 4, a casa. Des de divendres a la tarda el Coco ja viu amb nosaltres. Pels que no ho sapigueu, és un conillet nan negre de 5 setmanetes, tot just destetat.

Em vaig passar dimecres i dijous comprant-li tot el que necesitava segons la llista que em va fer l'Ana (la noia de màrqueting i la mestressa de la mare conilla): gàbia, pinso, serradures, fenc (és el seu aliment bàsic), una joguineta eprquè rosegui, xuxes... i un arnés i corretja per treure'l a passejar (flipant, però al Mr. Guau del c/ Manso hi ha tota una secció dedicada a corretges per conills).

Els meus plans eren divendres ja endur-me'l amb la seva corretgeta a Montjuïc al cine a la fresca, però el tio estava taaaan jinyat, que vaig preferir deixar-lo a la seva gàbia pq s'hi comencés a acostumar. El pobre estava tremolant i amb les orelletes encreuades enrere, signe de que tenen por. El que passa que estava patint moltíssim per ell, i despreés del cine i abans d'anar a prendre algo, vam haver de tornar a passar per casa per veure com estava. Se'l veia una mica per eixiribit i es va passejar pel sofà, tot i acabar amagant-se darrere els coixins.

Dissabte al matí me'n vaig nar amb els de Sabadell a casa el Sabés a Gòsol a fer la caminada popular i el vaig haver de deixar tot solet a la seva gàbia fins diumenge. Pobrissó. Per sort, estava bé: s'havia menjat bona part del ferratge i tot el pinso, havia begut aigua...

Aquesta és una altra, no estava acostumat a veure d'abeuradora, ja que li posaven l'aigua en un potet i jo patia per si no en sabria i moriria assedegat. però no: ja ha après a veure de l'abueredor.

En fi, per fi entenc els que acaben de ser pares i parlen a tothom del seu fill, que pateixen per ell, etc.

Però això sí: el meu conillet, és el més maco del món i el més simpàtic i el més intel.ligent.