Reiki en acció
Quan semblava que ja m'havia oblidat de tot el reiki après, de mica a mica va reflotant. Ja ho tinc això. Sóc una persona en dos fases. Com amb el carnet de conduir: em trec la teòrica, començo les pràctiques, m'atabalo i me'n canso i, al cap d'uns mesos de no fer res, reprenc les pràctiques i me n'examino.
Doncs el mateix amb el Reiki. Quan la Griselda, la meva fantàstica mestra de reiki i reflexoterapeuta genial em preguntava que quan faria el nivell 3, li deia q no ho sabia, però q volia esdevenir mestre de reiki. I és cert.
Després de mesos de no fer gairebé gens de reiki, diumenge el vaig posar a la pràctica.
Una mica més i em lesiono. Estava al gimnàs fent steps a la tarda (sí, sóc un friki, i què) i la classe estava apunt d'acabar-se, estàvem en fase de repetir la coreografia sense parar a sac pac. Em sortia bé, la disfrutava i anava en plan canyero. En un moment, estava amb els dos peus sobre l'step, havia de passar el pes del cos de la cama dreta a l'esquerra, fer un salt amb l'esquerra i patada a l'aire amb la dreta.
Al fer el salt vaig recolzar malament el peu esquerra sobre l'step: el vaig posar en una cantonada i això va fer que se'm torcés el peu i caigués al terra amb tota la força sobre el turmell esquerra.
Van passar dues coses:
1- Instintivament vaig fer una tombarella enrere. Suposo que el meu cos devia recordar els anys de pràctica del judo i ho devia fer per repartir millor el pes del cos en la caiguda. En judo et matxaquen que és fonamental aprendre a caure bé, repartint l'energia de la caiguda per evitar lessions.
2- El peu i turmell em feien un mal terrible. Em pensava que m'havia trencat el turmell o m'havia fet una estrebada o algo així. No podia caminar.
Vaig sortir (a peu coix i recolzant-me en la Gemma) de la sala i em van anar a buscar gel. En els 3 minuts que van passar, em vaig concentrar i em vaig fer reiki sobre el turmell i el peu. Al cap de res ja podia caminar i apoiar el pes sobre el peu. Podia saltar i tot.
Quan vaig arribar a casa me'n vaig tornar a fer, de reiki. La nit de diumenge el peu em va fer molt de mal, suposo que en començar-se a refredar. I dilluns al matí sortir de casa i anar fisn al metro va ser problemàtic. Però ja va estar. Dilluns al vespre ja m'havia baixat la inflamació, el peu ja no em feia mal i, de fet, vaig estar una hora i mitja caminant com si res.
I tot gràcies al reiki, que em va fer una curació instantània.
Encara no he anat a cap més classe de steps. Ahir no vaig gosar. Però avui potser sí que hi aniré. A les 20 hi ha un multistep híper canyero i m'encanta. No me'l vull perdre.
A nivell comparatiu. Un monitor del gim col.lega meu ahir es va fer el mateix que jo i s'haurà d'estar 3 setmanes de baixa.
Doncs el mateix amb el Reiki. Quan la Griselda, la meva fantàstica mestra de reiki i reflexoterapeuta genial em preguntava que quan faria el nivell 3, li deia q no ho sabia, però q volia esdevenir mestre de reiki. I és cert.
Després de mesos de no fer gairebé gens de reiki, diumenge el vaig posar a la pràctica.
Una mica més i em lesiono. Estava al gimnàs fent steps a la tarda (sí, sóc un friki, i què) i la classe estava apunt d'acabar-se, estàvem en fase de repetir la coreografia sense parar a sac pac. Em sortia bé, la disfrutava i anava en plan canyero. En un moment, estava amb els dos peus sobre l'step, havia de passar el pes del cos de la cama dreta a l'esquerra, fer un salt amb l'esquerra i patada a l'aire amb la dreta.
Al fer el salt vaig recolzar malament el peu esquerra sobre l'step: el vaig posar en una cantonada i això va fer que se'm torcés el peu i caigués al terra amb tota la força sobre el turmell esquerra.
Van passar dues coses:
1- Instintivament vaig fer una tombarella enrere. Suposo que el meu cos devia recordar els anys de pràctica del judo i ho devia fer per repartir millor el pes del cos en la caiguda. En judo et matxaquen que és fonamental aprendre a caure bé, repartint l'energia de la caiguda per evitar lessions.
2- El peu i turmell em feien un mal terrible. Em pensava que m'havia trencat el turmell o m'havia fet una estrebada o algo així. No podia caminar.
Vaig sortir (a peu coix i recolzant-me en la Gemma) de la sala i em van anar a buscar gel. En els 3 minuts que van passar, em vaig concentrar i em vaig fer reiki sobre el turmell i el peu. Al cap de res ja podia caminar i apoiar el pes sobre el peu. Podia saltar i tot.
Quan vaig arribar a casa me'n vaig tornar a fer, de reiki. La nit de diumenge el peu em va fer molt de mal, suposo que en començar-se a refredar. I dilluns al matí sortir de casa i anar fisn al metro va ser problemàtic. Però ja va estar. Dilluns al vespre ja m'havia baixat la inflamació, el peu ja no em feia mal i, de fet, vaig estar una hora i mitja caminant com si res.
I tot gràcies al reiki, que em va fer una curació instantània.
Encara no he anat a cap més classe de steps. Ahir no vaig gosar. Però avui potser sí que hi aniré. A les 20 hi ha un multistep híper canyero i m'encanta. No me'l vull perdre.
A nivell comparatiu. Un monitor del gim col.lega meu ahir es va fer el mateix que jo i s'haurà d'estar 3 setmanes de baixa.
posted by Oski at 12:22
2 Comments:
Hola Oski!
Doncs veient els resultats jo no deixaria de practicar, no creus? Qui sap si també pots donar un cop de mà (bé de "cop" res, una mà) al teu monitor i gaudeixes de les seves classes més aviat del previst?
Un preciós món el del Reiki, i crec que com tu mateix dius, mai s'oblida, el pots anar reflotant, o deixant una mica parcat, però ja el tens integrat en tu.
Molta sort en el teu camí.
(Per cert, per "incrustar música als posts del bloc, et recomano que visitis la pàgina http://imeem.com. Des d'allí pots pujar cançons d'altres usuaris o allotjar les teves per penjar-les. A veure si te'n surts. Has d'enganxar el còdig hhttp que veuràs sota cada cançó que vulguis incloure)
Una abraçada
*aparcat
Publica un comentari a l'entrada
<< Home