Els dies poden ser blaus?
"Nascut en un dia blau" és el títol de llibre que, traduït al castellà, publica l'editorial Sirio. Per honrar les meves fonts, diré que me n'he assebentat al blog de Microsiervos.
Nacido en un día azul és l'autobiografia de Daniel Tammet, un noi anglès amb síndrome d'Aspergen (últimament se'n parla molt i és com un autisme més suau) i amb sinestèsia (capacitat d'associar als nombres colors, formes i textures).
En podeu llegir el primer capitol en pdf aquí, gentilesa d'Edit. Sirio.
Fascinant.
És un exemple més de les capacitats ignotes del cervell. Qua algú, de naixement, les tingui més desenvolupades que d'altres, crec que no vol dir que no en tinguem.
En el meu cas, no crec que sigui sinestèsic, però sí que és cert que certs nombres i paraules m'evoquen "sensacions": de claredat o foscor, de fondària o d'altitud, per exemple. Solen ser bastant vagues, però em serveixen, quan recordo paraules o termes, per saber si és el que estava buscant o no: si hi ha una paraula que no recordo i algú me'n comença a dir, solc saber si és la que busco o no per la sensació que m'evoca.
També em passa que algunes paraules adquireixen formes, quan les recordo. No solen ser formes definides, perxò.
Ja et dic, no crec que sigui sinestèsic fins a un nivell com el del protagonista d'aquest llibre ni molt menys, però un cert rastre potser tinc.
Un dubte que se'm planteja és: si amb l'educació hagués potenciat aquesta característica, ara la podria tenir més desenvolupada?
Nacido en un día azul és l'autobiografia de Daniel Tammet, un noi anglès amb síndrome d'Aspergen (últimament se'n parla molt i és com un autisme més suau) i amb sinestèsia (capacitat d'associar als nombres colors, formes i textures).
En podeu llegir el primer capitol en pdf aquí, gentilesa d'Edit. Sirio.
Fascinant.
És un exemple més de les capacitats ignotes del cervell. Qua algú, de naixement, les tingui més desenvolupades que d'altres, crec que no vol dir que no en tinguem.
En el meu cas, no crec que sigui sinestèsic, però sí que és cert que certs nombres i paraules m'evoquen "sensacions": de claredat o foscor, de fondària o d'altitud, per exemple. Solen ser bastant vagues, però em serveixen, quan recordo paraules o termes, per saber si és el que estava buscant o no: si hi ha una paraula que no recordo i algú me'n comença a dir, solc saber si és la que busco o no per la sensació que m'evoca.
També em passa que algunes paraules adquireixen formes, quan les recordo. No solen ser formes definides, perxò.
Ja et dic, no crec que sigui sinestèsic fins a un nivell com el del protagonista d'aquest llibre ni molt menys, però un cert rastre potser tinc.
Un dubte que se'm planteja és: si amb l'educació hagués potenciat aquesta característica, ara la podria tenir més desenvolupada?
posted by Oski at 16:26
1 Comments:
Òbviament les capacitats de la ment humana estàn completament inexplorades (només utilitzem un 10% de la capacitat mental, etc,etc).
Penso que no es tracta ben bé d'educació sino d'entrenament. Hi ha qui diu que ja a certes edats es prou difícil asolir resultats òptims, que el que s'apren millor s'apren durant la infantesa, pero jo penso que es una cuestió de temps més que de capacitat.
També penso que mentalment parlant, qualsevol cosa es posible, amb l'entrenament adecuat i que no aconseguim més coses per dos motius : Ú : rovell mental acumulat. Dos : manca d'iniciativa, sencillament no ho intentem perqué ens sembla imposible o bé perqué no obtenim resultats immediats i ens cansem.
Espiritualment parlant, que es la part que em toca, he vist i he sentit a dir coses que són imposibles, i malgrat tot, la meva ment em diu que son lògiques i raonables, no hi ha cap element que em faci dubtar. I indubtablement aquestes coses i aquestes capacitats tenen un fonament mental, la ment els permet i els control.la no pas els origina.
Faré un comentari al meu blog al respecte de l'ànima, l'esperit, la consciència i altres coses similars.
Conclusió : tot es posible amb l'entrenament adecuat durant el temps necesari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home