Alga - Algae

El plural d'alga, en anglès, és algae, pronunciat "àlguei", però n'hi solen dir, més freqüentment, seeweed (literalment "males herbes de mar"). Tot això, amb el risc de fer-me pedant i que ningú continuï llegint, m'ha vingut al cap ara que em disposava a fer un post sobre el meu progrés culinari.

Tot ve que el meu profe de japo, el Sr. Amano, deu tenir uns 50 anys però no té una puta arruga. La Gemma i una amiga seva em van comentar que era per la dieta japonesa: molta soja i moltes algues. Per tant, m'he fet un habitual del súper oriental que hi ha a Balmes entre Gran Via i Pelai. Tenen productes de tot àsia (sobretot, i per ordre, xinesos, japonesos i indis) i a preus molt normals, no gens car.

Divendres passat hi vaig comprar uns tes boníssims (el pu-erh és de vici, una passada), tofu i algues wakame i kombu.

Aquestes, juntament amb la nori, són els tres tipus d'alga més comuns al japó. Cercant per la wikipèdia (sóc un wikifan), les algues són dels aliments amb més propietats nutritives (ferro, vitamines, minerals, micronutrients de tot tipus, etc, i l'aliment conegut amb l'aport més baix de calories en relació als nutrients. Una meravella de la natura, en fi!

A més, porten molt antioxidants, són bones per la pell i el sistema digestiu, ajuden a una millor digestió del greix i tenen propietats aprimants per qui ho necessiti, augmenten les defenses, etc

I ara em vull acostumar a menjar-ne. Les vull incorporar a la dieta. Tenen un gust curiós (no desagradable): entre salat i llefiscós. És com menjar verdures tipus bleda però llefiscoses.

L'avantatge és que no cal menjar-ne en grans quantitats.

Si ho afegeixes a verdures o llegums, quasi ni es nota. Amb carn o guisats, encara no hi he aprofundit, però no queda dolent, però el gust és més curiós.

I també vaig comprar tofu. Porta moltes proteïnes, però en teoria és més sa que la carn, ara que tampoc no m'ho crec. Realment crec que s'ha de menjar de tot, i com més variat millor. Però el tofu és bo. De fet, no té gaire gust. És entre farinós, gust a mató, i a pit de pollastre.

És gust a proteïna, que és un dels diferents gustos que la nostra llengua percep. Es veu que la major part de "gustos", en realitat són olors que percebem amb le nas quan masteguem els aliments. Per això quan estem encostipats el menjar quasi no té gust.

Els gustos que percebem amb la llengua són dolç, salat, amargant, àcid i unami. L'unami és el gust a proteïna, i és molt més corrent a l'Àsia que a Occident, i va ser identificat al Japó, perxò se'l coneix internacionalment amb aquesta paraula que en japonès vol dir "gustós" o "saborós".

Total, que també em vull acostumar a incorporar el tofu a la meva dieta.

I al súper oriental aquest és molt més barat q enlloc més que hagi vist: un tros de mig quilo valia 1,80€, mentre que a la majoria de dietètiques i tal no baixa dels tres euros i mig.