Ja entenc el perquè de tot el d'ahir

Ben bé que quan m'enfado, m'enfado. Abans m'enfadava menys, o ho exterioritzava menys. M'ho menjava més. El punt d'inflexió va ser anar a reflexo amb la Griselda. El punt que tenia més afectat era el q reflecteix (suposo q aq és el verb adequat, si ens atenim a l'arrel del mot 'reflexoteràpia') el fetge. I el fetge és on guardem l'ira, la ràbia, la rancúnia.

Quan m'ho va començara tractar vaig estar un mes que saltava a la primera de canvi: m'emprenyava amb la gent del metro que no anava per la dreta en els passadissos, i feia "operació colzes fora" per atacar-los si no s'apartaven del meu camí. M'emprenyava per tot, i vaig tenir un parell o tres d'enganxades súper fortes, que jo flipava, amb la Meritxell.

I després, ja va estar. L'ira que tenia dins meu va desaparèixer i he entrat en un moment de calma, pau i tranquil.litat. Fins ahir, que ja vaig començar el dia cabrejadíssim amb el tramvia i el vaig acabar picadíssim per un altre tema (veure els 2 posts d'ahir). El cabreig del vespre em va afectar més del que preveia, i me'n vaig anar a dormir encar donant-li voltes al tema, i m'he llevat encara de mala lluna.

Lo fort del cas és q si estic cabrejat, ho projecto amb tothom. Em muntava discussions mentals -per xorrades- amb el Clay, amb el meu pare, amb tothom.

Ahir a la nit vaig començar a llegir un nou llibre, 'Inspiration, Your Ultimate Calling', del Wayne W. Dyer (conegudíssim per Tus Zonas Erróneas que jo no he llegit). I avui, en plena reflexió sobre per què em va afectar tant el tema del vespre, i que en el fons tot era causat pq esperava un agraïment que no va arribar i q només van ser més exigències, "bordura" i retrets, llegeixo:

"Commit to at least one daily experience where you share somethingof yourself with no expectation of being acknowledged or thanked..."

I he pensat "voilà". En el clau. Visca les casualitats! Està clar, doncs, que tot el d'ahir va passar pq havia de passar, pq n'havia d'aprendre i millorar un aspecte de la meva personalitat una mica flaky.

Curiosament, després de lllegir això, reconèixer-ho, notar la típica pell de gallina que se'm posa quan reconeixo una coincidència significativa, i somriure per a mi mateix, m'ha sobrevingut una gran tranquil.litat. "JA ENTENC el perquè de tot el d'ahir! com sempre, la resposta és en mi mateix!"

I per més inri de coincidència, després de llegir-ho i reconèixer-ho, ha sigut la meva parada i he baixat del metro. Total, que el trajecte ha durat lo just perquè jo llegís el q havia de llegir.

Fenomenal.

-----------------

Avui me'n vaig de cap de setmana de retir de meditació a un poble q es diu St Martí de Sesgueioles q està a prop d'un altre poble q es diu Calaf q està entre Lleida i Igualada. Representa q hi vas per aprendre a meditar. A veure. Serà interessant saber què n'aprenc de mi mateix.