Hola

Aquest post és només per dir Hola. La setmana passada vaig estar a Madrid per la fira SIMO. Està en franca decadència. Cada any ocupa menys pabellons i hi ha menys expositors i visitants. De totes maneres, a nosaltres ens ha anat molt bé. La nova estratègia de vendes que apliquem des del gener és espectacular. Els canvis que vam fer a l'stand, que ens distingien clarament de la resta i captaven l'atenció de la gent rellevant, a la vegada que n'allunyaven els pocapenes pesats-pèrdues-de-temps, també ha ha estat espectacular.

I a més, tot pinta que aquest final d'any serà espectacular... Haurem més que duplicat les vendes de l'any passat. Fotrem pasta, i només és el començament... :-P

En fi, SIMO aquest any no va ser tan agobiant com la resta d'anys. Vam estar en un hotel a prop de la fira, no vam tenir als guiris tocant la moral cada nit i havent-m'hi d'anar a emborratxar. De debò, no suporto els anglesos borratxos!!

O sigui q he tornat a BCN sa. No estic encostipat ni m'he hagut de passar cap dia al llit per culpa de l'estrés firal + massa alcohol + massa poc dormir.

Ara, aquesta setmana està sent d'un estrés astronòmic. S'ajunta que tenia feina pendent de la setmana que vaig estar fora, posar-me al dia, contactar gent urgent de SIMO, i la tira de clients que volen comprar.

És curiós com tothom es posa d'acord a la vegada. Va ser d'un dia a l'altre. Vam passar del sopor estival (que com cada any dura de juliol a octubre) a la febre "final d'any" (nov-des), on tothom corre per ficar compres en pressupostos per l'any vinent, o corre per comprar coses amb pasta que li queda dels pressupsotos d'aquest any. O corre perquè (en el cas de consultores) havien de fer projectes amb data d'entrega 31/12, s'han passat tot l'any adormits, i ara correm-hi tots.

En fi, que estic q no puedo!! Sort que demà me'n vaig a Olot amb els de BCN a veure el fantàstic pis de l'Edu i a q ens tregui a pasturar pels bars de les terres olotines i a fer el dominguero per la Fajeda den Jordà, el Troscat (es diu així?), el volcà de Sta Margarida, etc.

En fi, quan tingui més temps ja m'estendré més amb la meva vida, però he aprofitat un moment abans de plegar per escriure. I ara me n'he d'anar a gimnàs, q he de recuperar-me després de quasi dues setmanes sense anar-hi, i he quedat amb la Laura Rodríguez per veure'ns-hi.

Per cert, aviat tindré PC i internet a casa. Llavors escriuré més sovint.

Àpali a tots!

(Per cert, el de la foto és el Joan)