Ciutat dual
Hi ha un pensament que fa dies que em ronda pel cap: Ens estem convertint en una societat dual? Pots triar escoles publiques o concertades; sanitat pública o pagar una mútua. I encara s'hi afegeix un altre tipus de dualitat: la Barcelona catalana i "Guirilàndia".
Anar a les Rambles o al carrer Ferran és com trasnmutar-te a una ciutat compeltament diferent: més bruta, amb més gent passenjant més mal vestida (rotllo guiri), on és impossible caminar en línia recta sense xocar amb grups de viseres, samarretes massa amples, bermudes, sandàlies amb mitjons, ronyoneres i càmeres penjades del coll.
I no és ni tant sols tot Ciutat Vella que és així: només el barri que s'està creant de cartró pedra, plagat d'indrets i de bars on un barceloní no és qui ni tant sols hi trepitgi: és que ni tant sols sap que existeixen! Però els guiris sí.
Ja tenia aquestes idees al cap quan ahir vaig veure el primer número d'un nou setmanari en anglès per barcelonins guiris o per guiris que es volen instal.lar a viure a la ciutat. No problemo. Ho trobo estupendo. Només que, fullejant-lo, semblava com si ells tampoc no s'atrevissin a endinsar-se més enllà de les Rambles!
Poc faran pels barclonins d'origen nord-americà o europeu si segueixen centrant-se en els llocs típics per retratar la ciutat on han decidit viure.
Total, que ara mateix se m'ocurreixen 3 tipus de dualitats que poden afectar el desenvolupament futur de la societat barcelonina: escola pública/ escola concertada; sanitat pública/ sanitat privada; Barcelona catalana/Barcelona Guirilàndia. Tenen en comú q les tres dualitats conviuen i se superposen, sense encreuar-se ni solapar-se.
Sembla q el tema educació tendeix a una progressiva integració en una mateixa xarxa funcional, que és el que vol aconseguir el Pacte per l'Educació signat recentment, que en un termini de 6 anys, escola pública i privada s'igualin en finançament que reben de la Gene, en cobrar zero als pares i en (no) seleccionar els alumnes d'acord a les mateixes regles de joc.
Sembla que el tema en la sanitat també tendeix a una certa solució, guanyant-hi la xarxa pública, que s'està dotant a marxes forçades (s'ha de fer en 4 anys el que no es va fer en 23) de més pressupost, personal i instal.lacions. La conseqüència, el percentatge d'afiliats a mútues està minvant.
Però, en canvi, sembla que la dualització en l'ús del territori no tendeix a resoldre's sinó que està encara en fase inicial. Podem esperar més parc temàtic als carrers turísitcs, doncs. I més percentatge de guiris a mesura que el de gent del lloc es redueix. Esperem que, al menys, hi baixi la delinqüència i hi augmenti la neteja.
Anar a les Rambles o al carrer Ferran és com trasnmutar-te a una ciutat compeltament diferent: més bruta, amb més gent passenjant més mal vestida (rotllo guiri), on és impossible caminar en línia recta sense xocar amb grups de viseres, samarretes massa amples, bermudes, sandàlies amb mitjons, ronyoneres i càmeres penjades del coll.
I no és ni tant sols tot Ciutat Vella que és així: només el barri que s'està creant de cartró pedra, plagat d'indrets i de bars on un barceloní no és qui ni tant sols hi trepitgi: és que ni tant sols sap que existeixen! Però els guiris sí.
Ja tenia aquestes idees al cap quan ahir vaig veure el primer número d'un nou setmanari en anglès per barcelonins guiris o per guiris que es volen instal.lar a viure a la ciutat. No problemo. Ho trobo estupendo. Només que, fullejant-lo, semblava com si ells tampoc no s'atrevissin a endinsar-se més enllà de les Rambles!
Poc faran pels barclonins d'origen nord-americà o europeu si segueixen centrant-se en els llocs típics per retratar la ciutat on han decidit viure.
Total, que ara mateix se m'ocurreixen 3 tipus de dualitats que poden afectar el desenvolupament futur de la societat barcelonina: escola pública/ escola concertada; sanitat pública/ sanitat privada; Barcelona catalana/Barcelona Guirilàndia. Tenen en comú q les tres dualitats conviuen i se superposen, sense encreuar-se ni solapar-se.
Sembla q el tema educació tendeix a una progressiva integració en una mateixa xarxa funcional, que és el que vol aconseguir el Pacte per l'Educació signat recentment, que en un termini de 6 anys, escola pública i privada s'igualin en finançament que reben de la Gene, en cobrar zero als pares i en (no) seleccionar els alumnes d'acord a les mateixes regles de joc.
Sembla que el tema en la sanitat també tendeix a una certa solució, guanyant-hi la xarxa pública, que s'està dotant a marxes forçades (s'ha de fer en 4 anys el que no es va fer en 23) de més pressupost, personal i instal.lacions. La conseqüència, el percentatge d'afiliats a mútues està minvant.
Però, en canvi, sembla que la dualització en l'ús del territori no tendeix a resoldre's sinó que està encara en fase inicial. Podem esperar més parc temàtic als carrers turísitcs, doncs. I més percentatge de guiris a mesura que el de gent del lloc es redueix. Esperem que, al menys, hi baixi la delinqüència i hi augmenti la neteja.
posted by Oski at 17:16
2 Comments:
Hauries de veure la ciutat de Méxic, nen. No es dual, es trial o cuadrual o com es digui. Tenim la sanitat privada i com a tres o cuatre sanitats publiques. Tenim educació pública (poca) y milers d'escoles privades. I el més important es que tenim les zones per turistes (el centre, les piramides, etc...),les zones pobres, les zones riques, les zones molt pobres, etc... I pel general, no es solen barrejar els uns amb els altres. Jo visc en una zona no et diré que pobre pero tampoc a Pedralbes, digue'm que seria Ca N'oriac a Sabadell per entendre'ns. Pero vaja, es prou pintoresc.
Què tal per Mexic, albert?????????
Publica un comentari a l'entrada
<< Home