OhMy News

El Clay m'ha comentat sobre una web de notícies que ha vist ressenyada en un The Economist de fa un mes que encara està llegint. Es diu OhMy News i tota la informació que hi apareix prové al 100% de les aportacions de lectors.

La idea és simple: qualsevol persona els pot enviar articles sobre temes d'actualitat (política, societat, economia, ciència i tecnologia, etc) que cregui rellevant. Hi ha un petit comitè editorial que actua com a filtre, decidint si la peça val la pena o no i, en tot cas, corregint-ne l'estil, etc.

Un cop acceptada, la notícia passa a la web i seran els lectors mateixos qui en decidiran la importància: com més clics i més ben valorada estigui una notícia, més amunt estarà i més visible serà.

100% transparent. I 100% just. Accés a la informació en estat pur.

Els creadors de OhMy News acaben d'afegir-hi un pot per la propina. qualsevol persona pot fer una petita donació (de cèntims, fins i tot) per a l'autor d'una peça que els hagi interessat. Segons afirmava The Economist, fa pocs mesos un autor va percebre 30.000$ en propines d'un sol article.

És un pas més cap al poder de la xarxa, i va en la mateixa direcció que Google (un dels factors que té en compte per ordenar-te les teves cerques és com de visitada és una pàgina en qüestió), el fenòmen blogs o la Wikipèdia, on tot el contingut és creable, editable i modificable per qualsevol persona! El poder rau en l'individu.

Internet està tendint cap a ser una xarxa d'individus que interactuen i col.laboren, creant entre tots alguna cosa més gran que la suma de cadascun dels individus. Aquest és el valor que aporta internet, que el tot és més gran que la suma de les parts.

També és rellevant que OhMy News sigui coreana. Corea és actualment el país amb més població connectada a la xarxa i on més gent fa us d'internet com a font primària d'informació. Més que els EUA o Escandinàvia.

Algú podria argumentar que deixar la creació de notícies a la babalà a qualsevol individu és donar barra lliure per a la creació de notícies falses, difamatòries o on els fets no es comprovin el suficient.

Jo crec, contràriament, que suposa l'accés a la informació real.

La creació de notícies falses, enganyoses o tendencioses és el que passa en l'actualitat. La gran majoria de notícies del món són servides per 3 o 4 grans agències de notícies, que ofereixen la mateixa peça exacte a tots els mitjans de tot el món. L'economia d'escala porta que els mitjans renunciïn a la seva principal raó d'existència: oferir informació rellevant i original. Si aquestes agències només informen del que passa a Estats Units, Europa, Japó i les 4 zones de conflicte de torn (Israel, Iran, Iraq, algun país sudamericà i algun d'altre d'africà), elles són les que creen l'agenda informativa i política mundial.

Els mitjans tradicionals, a més, en ares de la competitivitat i la reducció de costos, estan sotmesos a un procés de concentració i compra que els ha portat a ser un element empresarial més. I el que prima, per tant, és l'interès de l'empresa propietària i els seus accionistes.

Per contra, Internet ofereix un marc de cost tendint a zero per difondre informació. Qualsevol persona pot publicar i ser llegida o escoltada (el fenomen podcast). I si hi ha trasnparència, si algú diu alguna cosa inacurada o falsa, algú altra li pot replicar. Això és igualtat en l'accés a la informació.

Encara s'ha de provar que hi ha més mentides als blogs i webs tipus OhMy News que a qualsevol diari o informatiu televisiu. Jo personalment crec que, en general, n'hi ha més en els segons. I pressuposar que tothom abusarà de la seva llibertat de publicació per enganyar i difamar diu més de la ment de qui ho pensa, que de qui publica.