Jo sóc
No he de ser ni bo ni dolent. He de ser. La vida és.
Bo o dolent són qualificacions que atorguem nosaltres i que serveixen per limitar-nos el radi d'acció.
La vida és. L'únic objectiu de la vida és ser.
Jo sóc perquè ho he triat. I faig el que faig perquè ho vull, perquè jo creo la meva realitat.
Jo sóc Déu. Jo creo la meva realitat.
Una cosa que jo creo no pot ser ni bona ni dolenta. Perquè és jo, i jo sóc Déu. per tant, el que creo és un acte de Déu, una extensió de Déu. I si Déu és/ sóc totpoderós, no puc ser ni bo ni dolent. Només sóc.
Jo sóc. Aquesta és l'afirmació més poderosa.
Jo sóc, i he decidit ser tal com sóc en aquesta realitat per experimentar, per viure, per sentir, per jugar, per gaudir. Tot el que faig o "em passa", en realitat és una extensió de Déu volent experimentar els seus poders i capacitats. De Déu volent-se/-me experiementar a mi mateix.
Per tant, jo sóc i jo sóc Déu. Jo trio la meva realitat. Tant per tant, més em val gaudir de tot el que experimenti, perquè ho he triat jo!
Jo sóc.
I he decidit viure plenament i amb honestedat. He decidit gaudir de la felicitat. Si jo sóc, tant per tant, val més ser-ho tot!
posted by Oski at 15:13
2 Comments:
Curiós, jo també soc, pero sento que cada cop soc menys i menys. De fet m'he aprimat 20 Kgs en un any, pero no parlava del físic.
La metafísica, aquesta gran desconeguda... La tinc abandonada i consti que funciona, pero com que cada cop soc menys...
L'estil de vida occidental es un tifa pudenta i hi estic atrapat. Necesito ser més, necesito ser jo, com tu. Quina tria! Quina reflexió!
És fantàstic!
I pensa, si tu ets Déu, jo també ho soc, i els veíns, i els desconeguts amb qui creuem mirades al metro... Som com les cèl.lules d'un gran cos còsmic.
Vaig comensar a llegir un llibre sobre això de Deepak Chopra, deia que les cèl.lules del cos demostraven més sabiesa que nosaltres en el seu comportament : cooperació, sacrifici pel bé comú, aprofitament dels recursos, estalvi d'energia, equilibri activitat/descans, etc... Molt interessant. Si recordo el títol del llibre te'l passaré (crec que vaig escriure al meu blog sobre el llibre, ho veuré).
Hola Albert!
Jolín, 20 kg menys és una passada!! M'has de passar fotos, em costa imaginar-te!!! :-)
La resta: sí, tu ets Déu, jo també. Els dos som Déus, els dos som jo, els dos som Déu, els dos som, en última instància, diferents relfexos del mateix.
Els dos som Déu experimentant les seves/nostres/teve/meves formes i jugant i divertint-se!
Sí, passa-me'n el títol, plis.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home