Marta Llobet

Últimament m'estan dient que m'assemblo molt a me mare. Quant a formes de fer, gestos, formes de pensar. I me'n sento orgullós. Bàsicament perquè em tinc per una persona intel.ligent, sensible, assenyada, amb visió, imaginativa, amb encant, original, més o menys guapa, positiva, amb ambició, etc.

És curiós com, quan vivia a casa i m'havien de dir que em fes el llit, parés/ desparés taula, fes això o allò altre, etc. ho odiava, m'hi negava i aplicava tot tipus de tàctiques i boicots possibles. Una de les raons pq me'n vaig anar de casa d'hora va ser perquè odiava que em diguessin què havia de fer. (Van haver-hi més raons, com ara q sempre he sigut una persona molt independent-- de petit m'encantava jugar sol amb els meus clics.)

Encara ara que em diguin el que he de fer és de les coses que més em costen d'acceptar. Em costa admetre que algú té raó quan em diu/ recomana que faci algo a què estic d'entrada poc predisposat. Aquesta és una àrea en què estic treballant, perquè si bé crec que no tinc perquè suportar que em manin, sempre és bo deixar-se aconsellar. No és que et critiquin, és q algú vol pel teu bé. És un acte d'amor que s'ha d'acceptar amb humilitat, predisposició i agraïment.

El tema de què vull parlar, perxò, és que moltes coses que odiava de me mare, i que odiava que em digués o que em fes fer, ara són coses que valoro molt. i que em trobo fent.

Valoro molt l'educació que vaig rebre. Me la van saber donar amb millor o pitjors circumstàncies i experiència, però m'ha servit molt per ser la persona brillant que sóc avui en dia.

Des de com anar per la vida, a com aforntar els problemes, a com tenir cura de les coses de pròpies i de la casa, a com buscar i esperar sempre allò positiu, la bona oportunitat, a confiar en mi mateix. A sentir-me estimat, recolzat i volgut.

És curiós. Tots aquests consells, aquesta educació i totes aquestes armes hi eren, però les havia arreconades. Ha calgut que jo decidís obrir els ulls i obrir-m'hi perquè fos capaç d'acceptar-les, fer-les meves i, en el fons, reconèixer allò que de bo hi ha en mi i en els meus pares.

Aquesta última part ha estat una feina personal, però per la que tenia el pòsit de poder comptar amb totes aquestes armes i coneixement.

Sempre el nostre pitjor enemic som nosaltres. Tots tenim pors i orgull, però la cosa és afrontar-les. I, quan comences a afrontar-ho, obtens més pau, llibertat, autoseguretat i una visió més clara i serena. Et sents més en pau amb tu mateix i amb el teu entorn.

Tots aquests valors i ensenyances esdevenen 'building blocks' des dels quals créixer, arribar a nivells més alts i evolucionar.

Durant molts anys em vaig sentir poc estimat. Ara m'adono que és just al contrari. Vaig rebre molt i molt amor, i no puc més que sentir-me orgullós d'on provinc i les meves circumstànices vitals. Per tant, també m'he de sentir orgullós, feliç i agraït amb totes les persones que m'hi han ajudat. Des d'aquelles que em van concebre, fins tothom que m'he trobat al llarg del camí. en especial els meus pares; i en especial, me mare. Sincermanet crec que era una persona excepcional.

Des d'aquí voldria dir que: mare, t'estimo. Estic molt orgullós de com em vau -i especialment em vas- educar. Moltes gràcies.



Algunes frases/ valors:

- "En totes les situacions -en guerres, fam, desgràcies- sempre hi ha qui pateix i qui prospera". --> en quin bàndol vols ser tu?
- "Fes una mica de feina cada dia. A la llarga, hauràs fet més així que no si no fas mai res i, un dia, vols fer-ho tot de cop. I se't farà menys feixuc". --> Productivitat i efectivitat + gaudi
- Sigues meticulós
- Procura pels altres i per la Terra
- En aquest món "hi ha molts valors erronis, moltes coses que han de canviar" ...Però no obstant, pots dur una vida plena i feliç
- Valorava molt la honestedat, la sinceritat, amb els altres i amb un mateix (has de fer la teva vida, ningú la pot viure per tu)
- Cada persona és única
- "El que has de ser és feliç"

N'aniré afegint més a mesura que me'n vagin venint al cap.