Projectes interns

No plou, però m'encanta la cançó

2009-11-26T23:09:00.001+01:00

Aquesta cançó és fantàstica! Quin bon rotllo! Ara mentre fregava plats, ens hem posat a cantar-la :-)

Noches de bohemia

2009-03-12T00:18:00.001+01:00

Deu ser la meva ànima gitana, però aquesta cançó sempre m'ha encantat.

La trobo brutal!!

Em transmet un sentiment!!!

Noches de bohemia

2009-03-12T00:17:00.001+01:00

Deu ser la meva ànima gitana, però aquesta cançó sempre m'ha encantat.

La trobo brutal!!

Em transmet un sentiment!!!

日本語の先生と学校あります！！！- Ja tinc profe i escola de japonès!!!

2008-01-19T16:00:00.000+01:00

土曜日亨ｷﾇｸﾞｽﾌﾞﾙｯｸ学校に日本語の第一課をあいしまして。新しい学校と先生はいます。先生の名前はみやさぎあつしさんです。尼野さん、古い先生が日本へかえりました。新しい学校と先生はいいです。

(Avui dissabte he tingut la primera classe de japonès a l’escola Kingsbrook.Tinc nou profe. El profe es diu Atsushi Mirayagi L’Amano, l’antic profe, se’n va entornar al Japó. La nova escola i profe estan bé.)

El que hi ha entre parèntesi és el que he més o menys -i suposo q amb bastants errors- escrit en japo.

El tema és que la nova acadèmia està guai, i el nou profe també. És un estil diferent que l’Amano. Farem classe els dissabtes tres hores seguides, alguns dies al matí, alguns a la tarda, segons l’horari de la Tònia, que treballa en una farmàcia i hi ha dissabtes que li toca treballar als matins.

La gràcia del tema és q al Kingsbrook ens han fet una miniclasse per nosatres tres (Jaime, Tònia i jo), que ja anàvem junts amb l’Amano, de manera que podrem seguir plegats i pel mateix lloc on ens vam quedar.

Torno a estar molt il.lusionat. Aquí semblen molt més formals i ja em van dir que ens garanteixen les classes, de manera que si un profge falla, ens en posen un altre.

Kingsbrook no ens surt cara, comparant acadèmies, i com que no pagues per mesos o trimestres sinó que compres paquets d’hores, després te les pots manegar com vulguis.

Projectes interns v.2.0 beta

2008-01-18T17:52:00.000+01:00

El meu blog comença una nova etapa. Entre les novetats d'aquesta nova versió hi ha un canvi d'allotjador: Passo de Blogspot a Wordpress.

Wordpress em donará molta més flexibilitat i llibertat. Em sento bastant constrenyit a Blogspot a l’hora de fer canvis, afegir imatges o fotos, linkar, etc.

Encara he de descobrir totes les possibilitats de Wordpress, però pinta molt millor.

Durant un temps la v.1 a Blogspot i la v.2 (beta) a Wordpress correran en paral.lel. Suposo que quan la v.2 deixi d’estar en beta serà quan deixaré d’alimentar Blogspot i redirigiré tothom cap a l'URL nova.

De totes maneres, jo de vosaltres ja canviaria els vostres enllaços cap a:

projectesinterns.wordpress.com.

2008-01-14T09:59:00.001+01:00

La felicitat és un estat mental.

El noi del Poble Sec

2008-01-14T09:53:00.001+01:00

Ahir va ser un dia genial. Em vaig llevar a les 11h, vaig portar la Mafi a pasturar mentres jo seia en un banc d'un parc de Montjuïc prenent el sol i llegint el Time Out, vaig tornar a casa, vaig fer dissabte, em vaig fer el dinar, vaig anar a gimnàs (on vaig fer una mica de peses, una steps i un bany de vapor), vaig tornar a casa, vaig sopar mirant The Closer, vaig anar-me'n al llit a llegir i vaig apagar el llum cap a les 01.30h.

No vaig fer res d'especial, però va ser un dia genial. Un dia estupendo. Un dia feliç i en què tot era perfecte.

I un dia en què em vaig adonar -una vegada més- que m'encanta el meu barri i que té molt d'encant. Té molts problemes, però és un barri estupendo i amb molta vidilla. El Poble Sec em dóna bones vibracions. Em fa sentir en pau.

No tardis, Jack

2008-01-11T09:23:00.000+01:00

Avui m'he llevat amb aquesta cançó al cap. Cada dia em llevo amb una, i avui és aquesta:

NO TARDIS JACK.
Ja són molt lluny, els jorns de la nostra amistat,
els vells companys, van deixar, els camps de cotò, mim
i van marxar al país del gran repós.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

Perqué plorar, si el meu cor está content?
Perqué sofrir si ells no poden tornar?
Ja fa molt temps van emprendre un llarg camí.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A on van marxar, els amics tan estimats?
i els seus petits, que dormien dolçament?
Feliços són, ben aviat jo estaré amb ells.
Se sent les seves veus cantar: No tardis Jack.

I espero, i espero, fatigat de tant treball.
Se sent les seves veus cantar, no tardis Jack.

A banda que és una cançó preciosa, com la de La Vall del Riu Vermell, que me les cantava ma mare de petit i m'encantaven (la meva infantesa va estar marcada per aquestes cançons, les de la Trinca i d'altres com the Moonlight Shadow. Un dia faré una entrada sobre el tema).

I pels que tenim un passat, he trobat una web fantàstica, Kumbaworld, :-) on hi ha lletres de totes aquelles cançons que cantàvem amb la guitarra quan anàvem grenyuts, i començàvem a fumar, beure i sortir...

2008-01-09T16:05:00.000+01:00

FREEDOM MEANS RESPONSIBILITY

Freedom is the right to live as you wish.
If you wish to free yourself from enslavement,
you must choose freedom and the responsibility it entails.
There's a price for every freedom,
something to be given up for every liberty.
It's up to you to weigh the price you must pay
for each of your freedoms.
And everything you want has a price.
Freedom is the opportunity to make decisions.
It's the capacity to take a hand in your own development.
Freedom is the right to choose.
It's the right to create for yourself the alternatives of choice.
No one is free who is not master of himself.
You are free to do whatever you like.
You need only face the consequences of your actions.

The Daily Guru

Un pla per a Yoigo

2008-01-08T12:53:00.000+01:00

Fascinant. Al blog de l'Enrique Dans, un dels gurús espanyols de les noves tecnos, he trobat una referència a un il.luminat, com s'autodefineix, que ha fet un pla comercial per a Yoigo. I com que el vol presentar a la companyia, l'està publicant en un blog. És una passada i té molt de sentit, en el que diu. Analitza el sector, el mercat, en què falla la competència, punts forts i febles tant de les altres operadores com de Yoigo...

I en fer-ho en format blog, és súper amè de llegir.

Això és la nova economia, la nova societat: el valor ja no rau en amagar, sinó en compartir. I els blogs són l'arma perfecte. A propòsit: com q tinc ganes de ser global, estic donant-li voltes des de fa temps a treure una versió de Projectes Interns per al públic global. Seria més 'streamlined', sense entrades tipus "Rebaixes" i en català, castellà i en anglès. La idea és que Projectes Interns, tal com està ara, quedaria com a blog container i en català, i hi hauria "Projectes Interns 2" amb menys contingut però més focalitzat i en trilíngüe...

El tema és que si ho faig, perxò, he d'aprendre a situar-me en els buscadors, etc. Perquè ja que m'hi mato, que em trobin!

Encara ho he de madurar...

Rebaixes

2008-01-08T12:36:00.000+01:00

Això del blog va com va. Hi ha dies q em dóna per comentaris més transcendentals, i dies, com avui, q em dóna per explicar què em vaig comprar ahir a les rebaixes. Perquè ahir me'n vaig nar de rebaixes!!! Oléeee Sclar que síiiii!!!

I és q aquest any, com que sóc un hipotecat novell estava bastant conservador amb les meves despeses i quasi no m'havia comprat res de roba. De manera que ahir, primer dia de rebaixes, vaig aprofitar el migdia i la tarda per anar-me a comprar coses q ja tenia clitxades (i d'altres q no...)

- Anorak verd militar brillant gruixut del Zara. El volia negre petroli i brillant, però només en trobava per més de 250€, i el meu pressupost era més limitat. tot i que verd militar és molt maco i... per només 40€!!

- Jersei amb coll V d'angora del Zara. Compra per impuls de 49,95€ un cop rebaixat

- Mitjons marrons de quadres escocesos. També compra per impuls de 2, 95€ amb rebaixa inclosa. Tinc falera pels quadres escocesos en els mitjons.

- Samarreta màniga llarga Adolfo Domínguez grisa amb dibuixos platejats per 29€ un cop rebaixada. Híper impuls: vaig entrar al l'A.D. per mirar-me els abrics, pq són bons i no cars, però no en vaig trobar cap que m'acabés de fer el pes (els q m'agradaven pre-rebaixes ja no hi eren). I com q l'Adolf Diuméngez val molt la pena per rebaixes (a vegades tenen coses més barates q el Zara), doncs vaig mirar més coses. Ergo, aquesta samarreta.

- Sabates Camper híperxules rottlo botins de... xarol negre!!! A la frontera entre classy i hortera. I hípercòmodes: ara entenc la falera Ireno-Alexil!!!! compra premeditada de feia molt de temps, pq va ser amor a primera vista, però 155€ no me'ls volia gastar. La solució? 100€ x rebaixes.

- Pantalons llargs negres per la classe d'steps del Decathlon. A vegades l'aire condicionat està tan alt que, quan entres a la sala, fins que no comences a suar, tens fred. Són còmodes, macos i, per sort, no tan fashion com els de Fama (mare de Déu!!!). Valien 22,50 i estaven rebaixats a 15,45€. Compra semipremeditada: me'ls havia mirat feia un mes, però vaig decidr que no em feien falta... fins que han arribat les rebaixes i em vaig ficar en mode "comprador rebaixil compulsiu" i al Decathlon falta gent.

Prometo penjar fotos del q m'he comprat...

Manuel Castells: "El poder tiene miedo de Internet"

2008-01-07T14:52:00.000+01:00

Linko a una entrevista a l'imprescindible Manuel Castells ("La era de la información: economía, sociedad y cultura"), entrevistat avui a El País tal com he vist al blog NetoRatón 2.0

"Alrededor de 2040, EEUU será una potencia de segundo o tercer nivel"

2008-01-07T14:18:00.000+01:00

A Menéame he vist aquest blog, Historiantes, que recull una entrevista en castellà a Morris Berman, autor del llibre "Dark Ages America", que pronostica la ciaguda irremeiable dels EUA.

Molt interessant de llegir.

Ja fa 5-6 anys n'havia llegit un altre, aquest cop d'un francès, titulat alguna cosa com "El fin del imperio", que també pronosticava el mateix. De fet, una de les coses que pronosticava com a indicador del procés era la caiguda en picat del valor del dòlar, cosa que està passant.

Sabadellencs

2008-01-04T11:15:00.000+01:00

Sóc un sabadellenc barceloní del Poble Sec. És una definició personal que m'agrada. Perquè m'agrada molt el barri on visc, em sento molt barceloní (és casa meva i el millor lloc del món per viure), però també em sento molt sabadellenc, tant per origen com culturalment. De manera que l'anècdota següent l'explico amb molt d'orgull.

Ahir vaig anar a una reunió per un tema espiritual. Vam quedar a l'estació de FGC de Sarrià, pq es feia a prop d'allà. Hi vam anar plegats tres persones. Jo, un noi que coneixia i que ja sabia que era de Sabadell, i un altre noi. Em va preguntar que d'on era i li vaig dir que de Barcelona. No va dir res més, i jo no li vaig preguntar d'on era ell.

Al tornar de la reunió, li vaig preguntar:
-Anem tots tres cap als Ferrocarrils?- jo els havia d'agafar en direcció Pl Catalunya per fer correspondència amb la L3 fins a Paral.lel.
-Nosaltres dos [ell i el noi que jo ja sabia que era sabadellenc] segur
-Ah, que també ets de Sabadell, tu?-li vaig preguntar jo
-Sí. I tu cap a on vas?
-Cap al Poble Sec
-No em situo gaire a Barna... -típica resposta d'un sabadellenc, per altra banda
Sense voler-me passar mitja hora explicant-li on vivia, vaig sortir per la tangent:
-De fet, jo també sóc originàriament de Sabadell. El que passa que fa 6 anys que visc a Barcelona, des que em vaig independitzar.
El paio va saltar:
-Ja deia jo que feies pinta de Sabadell! Se't veia massa bona persona! A Sabadell hi ha molt bona gent, molt bon rotllo. Hi ha molt bones vibracions. A Barna la gent és més seca, va més a la seva, no està tan desperta.

Jo em vaig quedar flipant, a la vegada que el meu xovinisme sabadellenc s'inflava i s'inflava i pensava "és que els de Sabadell som collonuts!"

També vaig pensar que era una anècdota que mereixia estar al meu blog

2008-01-04T11:13:00.001+01:00

"Qualsevol veritat passa per 3 fases. Primer és ridiculitzada. Segon, rep una violenta oposició. Tercer, és acceptada com a òbvia"
Arthur Schopenhauer

Més sobre la confiança: Everything is possible if you believe

2008-01-02T16:05:00.000+01:00

Que fort!!

Acabo de posar un post sobre la confiança i com aquest serà el meu leit motiv per al 2008, i rebo aquest email del Daily Guru (servei denviament gratuït de missatges per a l'autocreixement):

EVERYTHING IS POSSIBLE IF YOU BELIEVE

There are no real barriers to your success.
You must simply overcome any doubts you have about your ability.
Your self image prescribes the limits for your accomplishments.
It prescribes the area of what is possible for you.

Don't be afraid of living.
Believe that life is worth
living and you will create that fact around you.
If you see yourself as
prosperous, you will be.
If you see yourself as broke, that is exactly what you will be.

You will never succeed until you believe you can succeed.
You can be who you want to be.

Confiança

2008-01-02T15:19:00.000+01:00

Fa un poc més d'un any vaig llegir que una manera de canalitzar l'energia cap a un propòsit és condensar-lo en una paraula. L'autor deia que cada any el "titulava" amb una paraula, que seria com l'eslògan que regiria aquell any.

Ho vaig posar en pràctica l'any passat, que va ser l'any de "Florir", com clarament ha estat.

El 2008 és l'any de "Confiar".

Demana, confia i se't donarà.

Tots som Déus creant la realitat que nosaltres volem per a nosaltres mateixos.

Projectes xl 2008

2008-01-02T15:01:00.000+01:00

Alguns dels projectes del 2007 els he complert i d'altres no. Dels que he complert, el més sonat ha estat comprar-me un pis. Ja el tinc, el comparteixo amb dos conills i dues tortugues i unes obres de l'ascensor inacabables, i m'hi sento molt a gust.

Dels que no he complert,
- Estudiar física: estic matriculat de la Uned, però he desistit. No tinc el temps ni les ganes d'estudiar tantes mates. De moment prefereixo seguir aprenent física quàntica amb llibres de divulgació i experimentant-la personalment (és el que vaig fer al retir Vipassana, p. ex)
- Estudiar finances. No ho descarto per al futur. Primer he de tenir el temps i les peles. Mentrestant, seguiré il.lustrant-me estil DIY.

En global, crec que el balanç no està malament. Per tant, què em proposo per al 2008?

- Anar al Japó i Austràlia a l'estiu. La idea és anar a veure el Tim, la Melissa i el Harry a Austràlia, aprofitar per veure el país i, a l'anada o la tornada, fer escala a Tòquio.

- Comprar-me una Wii (quan surti amb el perifèric Wii Fit)

- Aquest any pico fort: Guanyar una suma respectable de diners. No la poso aquí. Aquest és un blog per a tots els públics. Els meus objectius econòmics els tinc escrits en privat. Només sé que ho puc aconseguir si ho vull. Sé el que vull, sé que puc. Només em falta confiar.

- Si tot va bé i en segueixo tenint ganes (és un gran "si"), comprar-em un Smart de 2a mà. El cotxe ideal per la ciutat.

- Ser un ésser de llum. Aquest 2008 serà un any molt important per a mi en el camp espiritual. Estic a punt de fer un salt molt important. No sé exactament cap a on o cap a què, però suposarà un "salt quàntic" de primer ordre. Vull experimentar que som energia tornada materia, que som Déu, que estem més enllà de l'espai i del temps, que creem la nostra realitat, que som creadors. El 2008 és un any clau.

- Ser capaç de mantenir converses en japonès i llegir llibres i manga bàsics.

Bon any nou!!!

2008-01-02T15:00:00.000+01:00

Molt bon any nou a tothom!

Aquest any serà espectacular de debò, ho pressento.

Time Out BCN

2007-12-28T20:57:00.001+01:00

Ahir a l'entrada del gim repartien flyers del nou Time Out Barcelona. Arriba el 10 de gener i sortirà cada dijous. Veig clarament q es menjarà la Guia del Ocio, pq està ja una mica antiquada. Però serà interessant veure com competeix amb el Què Fem de la Vanguardia...

El Coco ja és a casa

2007-12-28T20:33:00.001+01:00

(Si no són imatges de gaire qualitat, és pq les he fet amb el mòbil)

Ja he anat a buscar el Coco al veterinari. L'operació ha anat bé. Encara no està fi del tot, està massa tranquil i té els ullets enllagrimats i un pèl vermells, i està espantat. Però ja és a casa. Tot i que l'Anna, la veterinària, m'ha dit que ja el puc posar amb la Mafalda, m'esperaré a demà, a veure avui com passa la nit.

Sobretot he de vigilar que mengi i que defequi. El problema principal dels conills, es veu, és que deixxen de menjar. M'ha dit que, si veig que no menja, que li compri potitos de verdures a la farmàcia i que n'hi dongui amb una xeringa (sense agulla, eh!) per obligar-lo a menjar.

Perxò avui vull estar a l'aguait.

També m'ha recpetat unes pastilles antiinflamatòries, que n'hi he de donar mitja al dia durant 10 dies, i li he de comprar a la farmàcia un antibiòtic, pq no se li infecti la ferida. Però he decidit que no l'hi donaré: li faré reiki dos cops al dia en comptes. Li hauria d'anar molt millor.

El millor amic invisible

2007-12-28T20:27:00.001+01:00

L'amic invisible d'aquest any ha estat molt especial.

Ha estat el millor des que ho venim celebrant amb els amics de Sabadell.

Tot i que teníem el límit posat en 6€, el regal de la Rosa realment no té preu.

Moltes gràcies, Rosa!

Sobre l'ús del gaèlic a les escoles irlandeses

2007-12-28T14:57:00.000+01:00

Hi ah zones d'Irlanda on encara es parla irlandès. En alguns instituts, tota l'educació es fa en irlandès. però hi ha grups de pares que s'hi oposen. Vegeu la notícia de la BBC d'avui.

Els arguments d'un i altre bàndol sonen prou familiars:
- Cal promoure l'ús de l'irlandès a les escoles si volem preservar-lo
- L'anglès, com a llengua global, s'està empassant la tira d'idiomes minoritaris. Cal protegir l'irlandès si no volem que passi el mateix.

Vs.

- Volem una bona educació per als nostres fills, i no saben irlandès. Volem que tinguin el dret a aprendre en anglès.
- Està bé que es promogui l'irlandès, però no que ens l'imposin als angloparlants

La situació a Irlanda no és la mateixa que a Catalunya, perquè
- L'irlandès és molt menys parlat que el català i només fa servir en el dia a dia en algunes zones rurals residuals
- Els irlandesos no senten l'anglès com una llengua imposada, com alguns catalans poden sentir el castellà (amb la prohibició del català abans i durant el Franquisme, etc)
- Irlanda és un estat sobirà que pot triar què fer a nivell lingüístic sense injerències forànies. No hi ha partits polítics que juguin a "la guerra lingüística".
- Irlanda és un estat petit i molt ric, i sap que, si bé la seva història celta no es pot explicar sense la seva llengua pròpia, el seu benestar actual depèn en gran mesura de la seva capacitat de ser un país global. I això passa, irremeïablement, per l'anglès.

En fi, si algú vol opinar, sempre és interessant veure debats familiars en un altre context...

Castració

2007-12-28T12:56:00.000+01:00

Al matí he portat al Coco al veterinari perquè me'l castrin. Pobrissó!!!

Necessitava interacció conillil, i com que amb un altre mascle no podia ser, al final en comptes de l'Amadeu conviurà amb la Mafalda (germana de l'Amadeu). Però esclar, entre que és petita, té un mes i mig només, i que no es poden estar tot el dia follant com a conills, l'única solució era emmansir-lo castrant-lo.

Em fa molta pena, però així podran estar els dos junts, en pau i harmonia.

Espero que no pateixi. Jo estic patint per ell. L'he portat al veterinari a les nou del mati i m'han dit q em trucarien quan estiguessin de l'operació a mg matí. Són al una i encara no m'han trucat. Espero que no li hagi passat res!

El veterinari m'ha dit q no era res, només un petit tall i li buidaven els genitals i jas està. Que estaria anestesiat i no li passaria res. Però jo què sé... Estic inquiet...

Avui al vespre estaré amb ell per fer-li companyia i ajudar-lo en el postoperatori.

Confiança

2007-12-28T00:00:00.001+01:00

Què passaria si poguessis ser tot el que volguessis, fer tot el que volguessis, viure tot el que volguessis, experimentar tot el que volguessis, traspassar totes les barreres que volguessis, ser tan feliç com volguessis si per aconseguir-ho únicament haguessis de confiar que és possible?

Per què no confiar que ets, tens, pots, fas molt més del que pots tocar i veure a primera vista?

Per què no arriscar-te a confiar?

Ho pots tot. Només cal confiar-hi plenament i sense reserves.

Estic viu!

2007-12-19T22:56:00.001+01:00

Estic viu!

Diumenge vaig sortir del retir de meditació Vipassana. Ha estat molt intens i molt dur, molt més del que m'esperava.

Ara vaig ràpid i no m'entretinc a explicar-ho. Ja ho faré en algun altre post.

Miguel Bosé

2007-12-19T22:50:00.000+01:00

És un personatge que sempre he admirat, perquè sempre ha fet el que li ha donat la gana, sense disculpar-se ni demanar permís i sempre amb el cap ben alt.

Com que avui volia (vull) anar a dormir d'hora, en comptes de veure un DVD, m'he dedicat a fer zàping mentre sopava. I he acabat veient un especial Miguel Bosé a TVE.

I Amante Bandido és tot un himne.

Algunes fotos del pis

2007-12-04T18:43:00.000+01:00

Així és com està quedant el piset ara que ja hi ha tots els llums. M'està quedant tan maco! Gràcies a tots pels vostres granets de sorra!!!!

En silenci durant 12 dies

2007-12-04T18:00:00.001+01:00

El blog romandrà en silenci fins al dia 16. Seran els mateixos dies que jo romandré en silenci i aïllat del món: sense mòbil, sense llibres ni revistes ni diaris, sense tele, sense parlar amb ningú.

Demà me'n vaig a un curs de 10 dies complerts (més i d'entrada i e de sortida) de meditació Vipassana. L'associació que ho munta té una casa al Montseny, a Santa Maria de Palautordera.

Seran 10 dies de meditació non stop des de les 04h q et lleves fins a les 10 q te'n vas a dormir, amb només pauses per esmorzar, dinar i sopar, i alguna altra per estirar les cames una horeta pel bosc que envolta la casa.

Per què hi aniré?

No ho sé. Perquè crec que és el que em toca. Perquè vull. Perquè aquest any 2007 és l'any que floreixo i això és part del meu florir.

Perquè vull créixer, progressar, transcendir.

Perquè vull entrar més en contacte amb mi mateix, amb el meu Jo universal i diví.

En resum, perquè estic en un punt que sento que és el que he de fer. (La frase és 'it just feels right', xò no sé com traduir-la sense q perdi significat.)

Ja us explicaré.

Estaré aïllat i amb el mòbil apagat. Per a emergències (únicament per a emergències), us poso l'adreça i telèfon de la casa:

Dhamma Neru

Els Bruguers

Apartat Postal 29

Santa Maria de Palautordera

08460 Barcelona

Tel: 93 848 26 95

Barcelona es converteix en una ciutat de solters joves

2007-12-03T10:28:00.000+01:00

És el meu cas. Tret del 20 Minutos d'avui:

- Un 68% del jovent que canvia de casa es queda a
la capital, davant el 55% dels emparellats.
- Tenen la feina més a prop i
una major oferta cultural.

"Barcelona és ara una ciutat més jove,
soltera, professional i amb més població amb estudis universitaris. I és
consqüència de les migracions".

És la principal conclusió de la recentment premiada
tesi doctoral Canvis residencials i moviments migratoris, del doctor en
Demografia per la UAB Antonio López, a la qual ha tingut accés 20 minutos.

La capital és triada pels solters perquè troben
més fàcilment un habitatge de lloguer i petit, la modalitat preferida.

A més, entre els 25 i els 34 anys, un 68% dels
solters es queda a la ciutat quan canvia de residència, davant el 55% dels
casats.

I entre els moviments de les mateixes edats a
les set comarques de la regió metropolitana, un 15% dels solters es muda a
Barcelona, davant del 8% dels casats.

Barcelona recluta els més formats: el 70% dels
universitaris s’hi queda, davant el 55% dels que tenen estudis obligatoris o
mitjans. Perquè el sou és major? "No sempre. La feina és més a prop, tenen un
estil de vida urbà, l’oferta cultural és major...", raona
López.

Professionals

També romanen més a Barcelona les parelles amb
ocupacions professionals (73%) que els operaris (59%).

El que canvia és el pes percentual dels joves
respecte al total (no tant la xifra absoluta), perquè Barcelona ha anat perdent
població durant les darreres dècades, fins al 2001 Entre els que marxen, les
parelles joves s’estableixen preferentment a 10-20 km de la capital.

Un 85% accedeix a la propietat, davant el 55% a
Barcelona. I el pis és més gran (90 metres quadrats davant els 75 metres
quadrats).

La tendència
s’accentua

La tesi doctoral, premiada pel Consell de Treball (CTSEC), es basa en
dades del darrer cens (2001). L’autor de Canvis residencials i moviments
migratoris considera que l’entrada de joves i solters a Barcelona "és igual o
s’ha accentuat encara més".

Ara s’afegeixen variables, com la immigració:
"S’haurà de veure què fan perquè molts comencen a marxar fora de la
capital".

És el segon any que viu a
barcelona

Miquel Canal Arquitecte, 26 anys

"Aquí tinc la feina, la nòvia i els amics de la
facultat·

Procedent de Mataró i llicenciat en
Arquitectura, Miquel comparteix pis de lloguer amb dues noies a
Gràcia.

"Tinc la feina a prop. Em vaig emancipar als
24. Barcelona m’atreu perquè la meva núvia també viu aquí. Els amics que vaig
fer a la Facultat també", explica.

També hi troba més oferta cultural, "sobretot,
teatres". Miquel, però, no pensa estar-s’hi tota la vida: "En el futur,
m’establiré fora de Barcelona".

Per fi un capítol bo de Porca Misèria

2007-12-02T23:32:00.000+01:00

El d'avui, "Un bon consell" ha estat el primer capítol bo d'aquesta temporada de Porca Misèria.

Per cert, el Pere (Joel Joan) ja em ratlla. No aporta res d'interessant.

I un cop més, el Roger Coma (Roger a la sèrie), es demostra un actoràs de colló de mico. Brutal.

Reiki en acció

2007-11-29T12:22:00.000+01:00

Quan semblava que ja m'havia oblidat de tot el reiki après, de mica a mica va reflotant. Ja ho tinc això. Sóc una persona en dos fases. Com amb el carnet de conduir: em trec la teòrica, començo les pràctiques, m'atabalo i me'n canso i, al cap d'uns mesos de no fer res, reprenc les pràctiques i me n'examino.

Doncs el mateix amb el Reiki. Quan la Griselda, la meva fantàstica mestra de reiki i reflexoterapeuta genial em preguntava que quan faria el nivell 3, li deia q no ho sabia, però q volia esdevenir mestre de reiki. I és cert.

Després de mesos de no fer gairebé gens de reiki, diumenge el vaig posar a la pràctica.

Una mica més i em lesiono. Estava al gimnàs fent steps a la tarda (sí, sóc un friki, i què) i la classe estava apunt d'acabar-se, estàvem en fase de repetir la coreografia sense parar a sac pac. Em sortia bé, la disfrutava i anava en plan canyero. En un moment, estava amb els dos peus sobre l'step, havia de passar el pes del cos de la cama dreta a l'esquerra, fer un salt amb l'esquerra i patada a l'aire amb la dreta.

Al fer el salt vaig recolzar malament el peu esquerra sobre l'step: el vaig posar en una cantonada i això va fer que se'm torcés el peu i caigués al terra amb tota la força sobre el turmell esquerra.

Van passar dues coses:
1- Instintivament vaig fer una tombarella enrere. Suposo que el meu cos devia recordar els anys de pràctica del judo i ho devia fer per repartir millor el pes del cos en la caiguda. En judo et matxaquen que és fonamental aprendre a caure bé, repartint l'energia de la caiguda per evitar lessions.
2- El peu i turmell em feien un mal terrible. Em pensava que m'havia trencat el turmell o m'havia fet una estrebada o algo així. No podia caminar.

Vaig sortir (a peu coix i recolzant-me en la Gemma) de la sala i em van anar a buscar gel. En els 3 minuts que van passar, em vaig concentrar i em vaig fer reiki sobre el turmell i el peu. Al cap de res ja podia caminar i apoiar el pes sobre el peu. Podia saltar i tot.

Quan vaig arribar a casa me'n vaig tornar a fer, de reiki. La nit de diumenge el peu em va fer molt de mal, suposo que en començar-se a refredar. I dilluns al matí sortir de casa i anar fisn al metro va ser problemàtic. Però ja va estar. Dilluns al vespre ja m'havia baixat la inflamació, el peu ja no em feia mal i, de fet, vaig estar una hora i mitja caminant com si res.

I tot gràcies al reiki, que em va fer una curació instantània.

Encara no he anat a cap més classe de steps. Ahir no vaig gosar. Però avui potser sí que hi aniré. A les 20 hi ha un multistep híper canyero i m'encanta. No me'l vull perdre.

A nivell comparatiu. Un monitor del gim col.lega meu ahir es va fer el mateix que jo i s'haurà d'estar 3 setmanes de baixa.

Text bíblic

2007-11-28T16:54:00.000+01:00

És el que tenen les presses. Per quedar més guai i xupipiruli, el meu post sobre els llums que m'han regalat pel pis el començava emulant la cita bíblica sobre la creació del món.

Però resulta que el que vaig escriure no és correcte. En català, segons la web de la Societat Bíblica, que permet consultar la Bíblia online, no es diu "'faci's la llum.' I la llum es féu" sinó "'Que existeixi la llum.' I la llum va existir".

Sorry about that. Prometo ser més acurat abans de fer-me el graciós :-)

Els dies poden ser blaus?

2007-11-28T16:26:00.000+01:00

"Nascut en un dia blau" és el títol de llibre que, traduït al castellà, publica l'editorial Sirio. Per honrar les meves fonts, diré que me n'he assebentat al blog de Microsiervos.

Nacido en un día azul és l'autobiografia de Daniel Tammet, un noi anglès amb síndrome d'Aspergen (últimament se'n parla molt i és com un autisme més suau) i amb sinestèsia (capacitat d'associar als nombres colors, formes i textures).

En podeu llegir el primer capitol en pdf aquí, gentilesa d'Edit. Sirio.

Fascinant.

És un exemple més de les capacitats ignotes del cervell. Qua algú, de naixement, les tingui més desenvolupades que d'altres, crec que no vol dir que no en tinguem.

En el meu cas, no crec que sigui sinestèsic, però sí que és cert que certs nombres i paraules m'evoquen "sensacions": de claredat o foscor, de fondària o d'altitud, per exemple. Solen ser bastant vagues, però em serveixen, quan recordo paraules o termes, per saber si és el que estava buscant o no: si hi ha una paraula que no recordo i algú me'n comença a dir, solc saber si és la que busco o no per la sensació que m'evoca.

També em passa que algunes paraules adquireixen formes, quan les recordo. No solen ser formes definides, perxò.

Ja et dic, no crec que sigui sinestèsic fins a un nivell com el del protagonista d'aquest llibre ni molt menys, però un cert rastre potser tinc.

Un dubte que se'm planteja és: si amb l'educació hagués potenciat aquesta característica, ara la podria tenir més desenvolupada?

El meu nou conillet, l'Amadeu

2007-11-22T16:14:00.000+01:00

Us presento el meu nou conillet. Avui n'he vist les primeres fotos i estic molt emocionat (això és rotllo com qui adopta una nena xineta!). El tindré el dia 17, quan torni del meu retir de dues setmanes.

Eh que és maco!!!!!

Parole parole parole

2007-11-22T00:18:00.000+01:00

Aquesta canço de la Mina és que m'encanta!

Recepta de tofu

2007-11-21T14:35:00.000+01:00

Sí, el tofu és sosso a parir. No té gust. Perxò, com que en vull menjar regularment (és sa, porta moltes proteïnes i zero greixos, ve de la soja i va a meitat de preu q el pollastre, per exemple), he d'aprendre a cuinar-lo.

La Meritxell em va dir que als seus fills els encanta a la planxa amb salsa de soja. Que de fet és el seu menjar preferit. Però esclar, a casa seva són tots vegetarians.

Però ahir per sopar vaig decidir adaptar el plat i em vaig fer varetes de tofu amb salsa de soja, mel i sèsam, que com diu el Dani és molt sa pq porta molt de calci i vitamines B1 i E

Barreges la salsa de soja amb la mel per obtenir una pseudo salsa teriyaki (a la de debò s'hi afegeix sake). Talles el bloc de tofu en varetes i ho deixes marinar en el pseudo teriyaki fins que el tofu se n'ha emmarat i és de color marronós (5-10 mins).

Ho fiques a la planxa i hi llences per damunt llavors de sèsam.

Ho vas girant fins que quedi ben torradet per totes bandes i jastà.

Ja t'ho pots menjar.

La veritat és que va quedar boníssim: cruixent gràcies al sèsam, saladet gràcies al sèsam i la salsa de soja, però a la vegada dolça gràcies a la mel i amb un gust intens gràcies a la salsa de soja. No sé, sembla un caramelet.

Ara, no us penseu, eh! Per compensar tant d'accés de salut de postres em vaig fotre una súper llet amb colacao i un paquet sencer de Marbú Doradas.

La UE propone un mayor recorte en las ayudas directas a los agricultores

2007-11-20T14:32:00.000+01:00

Copio noti del 20 Minutos d'avui:

"La Comisión Europea (CE) ha propuesto hoy aumentar los recortes de ayudas
directas para los agricultores -hasta el 13% en 2013- y reducirlas aún más a los
que reciben más de 100.000 euros, para reforzar otras políticas de desarrollo
rural.

El Ejecutivo comunitario ha aprobado su propuesta para reformar la Política Agrícola Común (PAC), en la que plantea incrementar la rebaja de los pagos directos destinados a los agricultores a partir de 2010, de manera que en
2013 decrezcan en el 13%."

I a continuació copio el comentari que hi he postat:

"Claro q sí! Ya basta de subvencionar a una colla de zánganos. Como todo el mundo: si quieren tener beneficios, tendrán que producir!!

Además, es una desvergüenza que estemos hablando de globalización y de ayuda a los países subdesarrollados cuando la principal traba con que se encuentran es que no pueden vender sus productos agrícolas al 1r mundo porque subvencionamos a
nuestros agricultores, que no sólo producen debajo de costes sino que cada año
sobran cantidades ingentes de alimentos que después se venden, más baratos, en
el tercer mundo, hundiendo su economía.

Si de verdad somos globalizados, a competir todos en igualdad de condiciones!"

M'encanta el 20 Minutos perquè pots posar-hi cometnaris passats de to amb tota naturalitat, pq tots són del mateix estil! :-)

Mercat de les Flors

2007-11-19T16:00:00.000+01:00

Mira, m'agrada jugar amb el nom d'aquest teatre :-)
- Mercado de las Flores
- Flower Market
- Marché des Fleurs
- Blumenmarkt
- Mercato delle Fiore (italià patillero???)
- Hana no ichiba (crec q seria així, en japo)

En fi, q amb la Gemma ens vam treure el passi de temporada i dissabte vam anar a veure la La La Human Steps. Feien una barreja de dansa clàssica amb contemporani, que qualificaven com "neoclàssica", però q en realitat era molt estàtica i avorrida.

De moment em quedo amb l'Akram Kahn. Allò sí que va ser commovedor i fantàstic!!

Ara fins al febrer, que anem a veure el Nacho Duato, no toca res més.

En acabada la temporada, haurem vist bastanta dansa d'estils ben diferents i podré jutjar què m'agrada i què no.

Faci's la llum

2007-11-19T15:55:00.000+01:00

I la llum es féu.

Divendres vepsre i dissabte matí van ser dedicats a la compra de llums per casa. Encara tenia bombetes pertot arreu, i el pare Bienve i la Mª Rosa m'han regalat els llums com a regal de Nadal.

Vam anar a una botiga de Sabadell, al Leroy Merlín i allà entre Rubí i Terrassa, on hi ha la tira de magatzems dedicats a vendre únicament llums.

Dels 6 que havíem de (i vam) comprar, me n'han de donar 2, que tardaran 2 setmanes en subministrar-los. La resta ja estan instal.lats i tot! Dissabte vam dinar d'hora a casa seva i vam baixar a BCN cap`a les 14.30. Vam arribar a casa meva a les 15h i, com que jo a les 15.30 tenia japo, em va donar el temps just de donar-los indicacions de què volia, com i a on (per cert, sóc molt bo dient-li a la gent què ha de fer!) i me'n vaig anar a japo.

En tornar, ja estaven tots col.locadets. Fantàstic!

Queda tan més maco i acollidor, el pis!!!

2007-11-19T15:54:00.000+01:00

Avui em sento especialment guapo i elegant.

En sóc sempre, però avui me'n sento especialment, mira.

Increïble

2007-11-15T23:24:00.000+01:00

Avui arribo a casa al vespre i em trobo amb dues cartes del banc (Banc Sabadell, per tots que sapigueu l'estima que els tinc). A la primera que obro, m'informen que el banc ha modificat les condicions de pagament de les targetes de crèdit i que ara cobraran més per tenir una tarja, i per aplaçar el pagament (tot revestit, of course, de millora del servei, més flexibilitat, etc).

A l'altra, m'informen que ara hi ha uns nous crèdits consum i que si vols, pots endeutar-te fins a 60.000€ i estar-te 3 mesos sense pagar. Va acompanyat d'una imatge de compres nadalenques ben embolicades. Del que no informa la lletra grossa és que tot plegat va generant interessos, esclar!

Flipo amb els bancs. Com que el negoci de les hipoteuqes els anirà més magre durant un temps, ara han descobert el negoci dels crèdits consum i (encara més) de les comissions i els interessos. Si fins fa poc tot eren facilitats perquè ens hipotequéssim, ara és perquè consumim desenfrenadament.

Com l'anunci de no sé quina caixa que una dona es compra per impuls una joia caríssima que pagarà en 30.000 "còmodes plaços".

Sempre ho he cregut, però com més va el tema, més penso que si no pots comprar-te una cosa, millor no te la compris. Demanar finançament per una joia, els regals de nadal o unes vacances és una barbaritat.

Tret de coses essencials com un habitatge o un cotxe, si no t'ho pots permetre, no ho compris! Tu cada cop estaràs més endeutat i els antipàtics del Banc Sabadell cada cop seran més rics.

Jo sóc

2007-11-13T15:13:00.000+01:00

No he de ser ni bo ni dolent. He de ser. La vida és.

Bo o dolent són qualificacions que atorguem nosaltres i que serveixen per limitar-nos el radi d'acció.

La vida és. L'únic objectiu de la vida és ser.

Jo sóc perquè ho he triat. I faig el que faig perquè ho vull, perquè jo creo la meva realitat.

Jo sóc Déu. Jo creo la meva realitat.

Una cosa que jo creo no pot ser ni bona ni dolenta. Perquè és jo, i jo sóc Déu. per tant, el que creo és un acte de Déu, una extensió de Déu. I si Déu és/ sóc totpoderós, no puc ser ni bo ni dolent. Només sóc.

Jo sóc. Aquesta és l'afirmació més poderosa.

Jo sóc, i he decidit ser tal com sóc en aquesta realitat per experimentar, per viure, per sentir, per jugar, per gaudir. Tot el que faig o "em passa", en realitat és una extensió de Déu volent experimentar els seus poders i capacitats. De Déu volent-se/-me experiementar a mi mateix.

Per tant, jo sóc i jo sóc Déu. Jo trio la meva realitat. Tant per tant, més em val gaudir de tot el que experimenti, perquè ho he triat jo!

Jo sóc.

I he decidit viure plenament i amb honestedat. He decidit gaudir de la felicitat. Si jo sóc, tant per tant, val més ser-ho tot!

Consell de savis vs el primo de zumosol

2007-11-13T15:02:00.000+01:00

Els del PSOE em foten bastanta ràbia (això no treu q els he votat i potser en el futur ho tornaré a fer), però s'ha de dir que preparant campanyes electorals són els reis.

Fa unes setmanes al Rajoy se li ocurreix negar el canvi climàtic sense saber que negar el canvi climàtic és dolent, està mal fet, és anatema. I més quan li acaben de donar el Nòbel i el príncep d'Astúries a l'Al Gore. (Això no treu q el vídeo famós de l'Al Gore sigui completament acientífic i que hi hagi bastantes proves científiques per posar en dubte els fonaments de les teories del canvi climàtic. Algun dia exposaré el meu punt de vista sobre el tema.)

Però a sobre de negar una cosa en què creu el 90% de la població i que tothom es pensa que és "veritat més que demostrada científicament", ho nega perquè li ha dit el seu cosí.

Hua hua hua hua!!! Els titulars de l'endemà: Rajoy nega el canvi climàtic perquè li ho diu el 'primo de Zumosol'. L'home va quedar ben desacreditat!!!

I ara el PSOE, deixant les setmanes prudencials perquè no sembli que ho fan com a resposta de, sinó per iniciativa pròpia, presenta el seu "consell de savis" que l'ajudarà a preparar el programa electoral.

Dins del consell de savis hi ha diversos premis Nobel i personalitats rellevants en tots els camps: economistes, sociòlegs, defensors dels drets humans, etc.

Com a camapnya d'imatge no té preu: Mentre q el Rajoy s'autodesacredita amb el cosí de Zumosol (brillants els escuqtxos del Polònia), el PSOE guanya credibilitat i seny amb un consell de savis format per premis Nobel.

Brillant, brillant.

És curiós que el PSOE és fatal comunicant la seva acció de govern. Durant els 4 anys de legislatura, tota la iniciativa comunicativa ha estat en mans de la oposició, i semla que no hagin fet res més que molestar. Un exemple és la crisi de Rodalies a BCN: en gran mesura, es deu a un govern i una ministra amb una política comunicativa més que nefasta.

Però en canvi, a l'hora de planificar camapnyes electorals, són els reis.

Al contrari que els peperos.

Ja puc cantar Victòria!!!!

2007-11-13T14:51:00.000+01:00

Perquè des d'ahir sóc l'amo de dues estupendes victòries negres de la talla 45.

Però Òscar, com pots haver caigut en aquesta estúpida moda vuitantera i absurda? Doncs perquè tot torna i, en moda, l'estuipdesa és un valor.

Excusa patillera, ho sé, però mira, tinc el meu cantó frívol i el 'total look' amb trenka negra, pitillos negres i victòries negres em quedarà fantàstic!

Hahahaha :-)

A més, he d'aprofitar q aquesta temporada encara valen només 17€. Perquè la temporada vinent, quan tothom ja en vulgui dur, les faran en 30.000 colors i estampats diferents i valdran 70€. I seguiran sent una sola de goma i un tros de lona.

Igual que les Converse, per altr banda.

Per cert, resulta que les Victoria JA les fan en 30.000 colors i estampats diferents: http://www.calzadosvictoria.com/home_js.html

Si s'ho munten bé, serà com les Munich: de vambes de futbol sala de 20€, a súper fashion amb botiga al Born per 100.

Alga - Algae

2007-11-09T16:15:00.000+01:00

El plural d'alga, en anglès, és algae, pronunciat "àlguei", però n'hi solen dir, més freqüentment, seeweed (literalment "males herbes de mar"). Tot això, amb el risc de fer-me pedant i que ningú continuï llegint, m'ha vingut al cap ara que em disposava a fer un post sobre el meu progrés culinari.

Tot ve que el meu profe de japo, el Sr. Amano, deu tenir uns 50 anys però no té una puta arruga. La Gemma i una amiga seva em van comentar que era per la dieta japonesa: molta soja i moltes algues. Per tant, m'he fet un habitual del súper oriental que hi ha a Balmes entre Gran Via i Pelai. Tenen productes de tot àsia (sobretot, i per ordre, xinesos, japonesos i indis) i a preus molt normals, no gens car.

Divendres passat hi vaig comprar uns tes boníssims (el pu-erh és de vici, una passada), tofu i algues wakame i kombu.

Aquestes, juntament amb la nori, són els tres tipus d'alga més comuns al japó. Cercant per la wikipèdia (sóc un wikifan), les algues són dels aliments amb més propietats nutritives (ferro, vitamines, minerals, micronutrients de tot tipus, etc, i l'aliment conegut amb l'aport més baix de calories en relació als nutrients. Una meravella de la natura, en fi!

A més, porten molt antioxidants, són bones per la pell i el sistema digestiu, ajuden a una millor digestió del greix i tenen propietats aprimants per qui ho necessiti, augmenten les defenses, etc

I ara em vull acostumar a menjar-ne. Les vull incorporar a la dieta. Tenen un gust curiós (no desagradable): entre salat i llefiscós. És com menjar verdures tipus bleda però llefiscoses.

L'avantatge és que no cal menjar-ne en grans quantitats.

Si ho afegeixes a verdures o llegums, quasi ni es nota. Amb carn o guisats, encara no hi he aprofundit, però no queda dolent, però el gust és més curiós.

I també vaig comprar tofu. Porta moltes proteïnes, però en teoria és més sa que la carn, ara que tampoc no m'ho crec. Realment crec que s'ha de menjar de tot, i com més variat millor. Però el tofu és bo. De fet, no té gaire gust. És entre farinós, gust a mató, i a pit de pollastre.

És gust a proteïna, que és un dels diferents gustos que la nostra llengua percep. Es veu que la major part de "gustos", en realitat són olors que percebem amb le nas quan masteguem els aliments. Per això quan estem encostipats el menjar quasi no té gust.

Els gustos que percebem amb la llengua són dolç, salat, amargant, àcid i unami. L'unami és el gust a proteïna, i és molt més corrent a l'Àsia que a Occident, i va ser identificat al Japó, perxò se'l coneix internacionalment amb aquesta paraula que en japonès vol dir "gustós" o "saborós".

Total, que també em vull acostumar a incorporar el tofu a la meva dieta.

I al súper oriental aquest és molt més barat q enlloc més que hagi vist: un tros de mig quilo valia 1,80€, mentre que a la majoria de dietètiques i tal no baixa dels tres euros i mig.

Cap de setmana: massa a fer i massa poc temps

2007-11-09T15:36:00.001+01:00

Necessito anar al gimnàs!!!!

Després de tres dies a Madrid alimentant-me -fatal- a base d'entrepans bolleria industrial i cafès amb llet, necessito verdures i exercici.

(Per cert, demanar begudes a Madrid cada cop em causa problemes:
- Un café con leche descafeinado, por favor
Me'l prepara, me'l serveix i me'n reasseguro:
- Es descafeinado, verdad?
- No, Usted me ha pedido un café con leche
- Sí, descafeinado!
Resulta que el q a BCN és "un café con leche descafeinado (de máquina)" allà és "un descafeinado (de màquina) con leche".

- Y una cocacola light, por favor
- Una coca light, no?
- Sí, esacto)

Per tant, avui, dissabte i diumenge penso anar cada dia al gimnàs.

I dissabte, a més, vull anar a veure Kawaii, el cicle d'exposicions sobre l'art contemporani japonès a la Fundació Miró. La primera exposició del cicle, d'una pintora que en vaig verue fotos dels quadres i em va agradar molt, s'acaba diumenge, o sigui q per força hi he d'anar el capde.

Però és que demà de 9-11 em porten la compra del Mercawoman i a les 15.30 tinc classe de japo (avui al vespre, quan arribi a casa del gym, he de repassar-me els apunts i passar-los a net, és l'única manera d'avançar).

Demà per sopar hem quedat tots els de la colla (que bé, a sopar fora, en tinc moltes ganes!!!).

Estic pensant que podria anar a veure Kawaii diumenge al matí i anar al gym diumenge tarda. Seria més realista i tindira un dissabte menys estressat.

Però és que, en teoria, si vull anar according to schedule, diumenge he d'estudiar 2 temes de física (el 2n d'Anàlisi matemàtic I, sobre els números enters, i el 1r d'Àlgebra, introductori).

En resum, capde sobreocupat, again.

No em queixo. Jo m'ho he buscat!

SIMO, la premsa madrilenya i la qualitat de vida

2007-11-09T15:36:00.000+01:00

Ahir vaig arribar de Madrid, després d'haver-me estat des de dilluns al SIMO. Ja és un tòpic que cada any és pitjor, però aquest pitjor que mai. Menys espai, menys expositors, menys visitants i de menor qualitat.

L'any que ve clarament no hi anirem.

Anar a SIMO em permet també fer una radiografia de la societat madrilenya. A la fira ens donen gratis alguns diaris (El País, El Mundo, La razón, i premsa econòmica). La Razón ja ni me la miro, The Country me'l miro més o menys i el World el fullejo.

Suposo que alguna cosa em devia qeudar d'haver estudiat periodisme, però tinc un interès quasi antropològic per analitzar la premsa (i les telenotícies) d'altres llocs. El primer que em sobta sempre de la premsa madrilenya en general és que és molt més agressiva, fins i tot els diaris gratuïts tipus 20 Minutos o Qué són encara pitjors a Madrid.

I el disseny també és com més queco. Però això és general de la ciutat. A nivell estètic sembla haver-se estancat als 50s. Ho perceps al metro (des de la senyalètica fins als cartells d'anuncis), pel carrer, en com vesteix la gent. És subtil, però cert nogensmenys. En general, crec, és un ambient més conservador.

I tornant als diaris, el nou disseny del The Country l'han fet per assemblar-se més al Mundo, trobo: en la tipografia, etc.

Però el més curiós és que sembla que et trobis en un altre país. Agafem la premsa d'ahir. Del que llegia als diaris madrilenys d'ahir -tots ells, independentment de la seva inclinació ideològica- al que vaig pdoer veure després a l'aeroport on vaig estar-me mirant el Periódico i em vaig comprar La Vanguàrdia (de debò, la trobo a faltar), no hi havia cap notícia igual. Semblava que et trobiessis en dos universos paral.lels.

Els rotatius madrilenys parlaven de les crítiques i contracrítiques a les últimes paraules de l'Ansar i re-analitzaven la sentència de l'11-M; els barcelonins destacaven les paraules de Montilla en l'entrega dels premis Blanquerna a Madrid, tema sobre el qual els diaris madrilenys ni caso.

Però en temes mensy de política i més d'interès humà, on la Vang et feia una radiografia a doble pàgina del per què els joves cada cop s'inicien al sexe més d'hora, el Mundo treia, també a doble pàgina, tot de fotos de vestits de núvia -dels anys 50 fins ara- per inspirar totes aquelles a qui els arriba 'el gran dia' (q també deu ser el de perdre la virginitat, però passant per l'altar).

De debò, la secció de religió de la Vang sembla hiper futurista i hiper liberal al costat de qualsevol article dels diaris madrilenys. I hi sumo també el País, que no sé per què, cada cop el trobo més espanyol, més madrileny i, si bé sens dubte és el més obert i plural d'aquesta ciutat, cada cop és menys objectiu.

En fi, que m'alegro de tornar a casa!

Crec que, malgrat que en d'altres aspectes BCN i Madrid són més properes i similars del que ens volen fer creure, em costari viure en una ciutat oficialment i manifestament tan carca.

De fet, en parlàvem l'altre dia amb el Clay. Sempre he pensat que si TotemGuard fracassés i haguéssim de xapar, me n'aniria algun temps a alguna altra ciutat a fotre pasta. A Londres els sous són estratosfèrics (els preus també), però no m'agrada per viure-hi. De les que he vist, triaria per Nova York o París. En els dos casos, si vius a París-ciutat o a Manhattan, tens molta qualitat de vida. A Manhattan els sous també són estratosfèrics, i a París no, però podria treballar de representant o responsable del mercat ibèric d'alguna companyia francesa i cobrar bé.

També m'agrada molt Berlín, però difícilment t'hi pots guanyar molt bé la vida.

En fi, són reflexions teòriques, perquè no passarà. De fet, crec que en un parell d'anys Totem donarà moltes sorpreses.

Estrès motivador

2007-10-29T11:50:00.000+01:00

Aquest cap de setmana ha estat genial. M'ho he passat tan bé! I això que no he fet res!!! Portava tota la setmana passada híper cansat. Per mi q notava el canvi de temps, pq estava com els conillets de Duracell, però els dolents, els q es gasten al cap de 2 segons. Només tenia ganes de badallar i dormir. Divendres vaig poder dormir 10 hores i vas er híper reparador. I em sembla q el canvi d'hora també m'ha anat molt bé. Avui em sento súper energitzat!!!!

Es podria dir q ha estat el cap de setmana de japonès: Classe de japo dissabte tarda; diumenge netejar el pis i cuinar (venien el meu pare i la seva dona a dinar); a més també diumenge matí estudiar japonès; diumenge tarda estudiar japonès; diumenge vespre classe de japonès: una hora i mitja per recuperar la classe de la setm anterior q no vam fer (l'hora i mitja restant la recuperarem dimenge vinent).

El japonès m'estressa, pq són molts conceptes nous, estructures gramaticals híper diferents (no complicades, només diferents), paraules zero similars a les d'arrel llatina o germànica i aprendre'm 2 alfabets/sil.labaris i començar amb alguns kanjis (ideogrames). Però mola que t'hi cagues. Disfruto com un mona.

I avui m'han arribat (per fi) els llibres de les dues assignatures q m'he matriculat de física a la Uned. Són 4 totxacos q t'hi cagues, plensa de conceptes i símbols matemátics q no sé què volen dir i només de veure'ls ja m'he marejat. Però bueno, ja és massa tard per fer-m'hi enrere i al mal temps bona cara, o sigui que ara m'he de planificar per començar a estudiar.

I aquí ve més motiu d'estrès, pq esclar, entre la feina, el gimnàs, el japonès, estudiar física, tenir una vida social rica i satisfactòria i atendre la meva família (pares, avis, tortugues i conill), no sé com m'ho manegaré. No sé com ni d'on trauré el temps. Bueno, sí q ho sé: la tele quedarà híper reduïda a 2-3 programes interessants a la setmana.

Però m'he de planificar bé per poder aprofitar el meu temps amb eficiència. Ho he de fer tot i a més tenir temps per no fer res, q em conec i sé que si no em deixo temsp per llegir, fer el mandra el llit o fer el vago, m'agobiaré.

Total, que torno a tenir aquell punt d'estrès que m'aclapara, m'exhaureix i a la vegada em motiva, em fa sentir viu i em diverteix.

Renfe

2007-10-25T10:40:00.000+02:00

Estic més enllà de la indignació. I això que no m'afecta directament el caos dels trens. Només diré que crec que tot el que a Catalunya depèn del govern de l'Estat funciona malament.

Els uns, amb el llavi garrativat, no inverteixen ni un duro en Catalunya. Els altres, molts somriures però pessima gestió.

Tot plegat em fot fàstic.

Quin fart de riure

2007-10-25T10:38:00.000+02:00

La nova joguina made in China que Mattel ha hagut de retirar del mercat:

El regal de la pau interior

2007-10-25T10:36:00.000+02:00

Un client m'ha passat aquest enllaç. Val la pena: http://www.anandaespanol.org/flash/

Windows

2007-10-23T15:35:00.000+02:00

Al blog del Deambulando hi he vist aquest fantàstic recull de totes les pantalles d'inici de totes les versions de Windows.

El meu primer va ser el Windows v.3.11. Vist des d'ara es veu cutrillo cutrillo

El rei de l'escudella amb carn d'olla

2007-10-20T13:34:00.000+02:00

Que sóc fantàstic i estupendo ja ho sabia. Que sóc el rei en multitud de coses també. Però ahir vaig descobrir que, després d'un intent fallit, també sóc el rei de l'escudella amb carn d'olla.

I tot gràcies al Mercadona, l'olla pressió i la Maria Rosa.

Fa una setmana vaig tenir ganes de fer-me carn d'olla. Al Mercadona venen safates ja preparades amb carn. per casa tenia naps, pastanagues, carabassa i alguna altra verdura. Vaig decidir posar-ho tot junt a l'olla pressió i deixar-ho bullir.

No tenia ni idea de quant de temps s'hi podia estar, però recordava el típic comentari de me àvia per Nadal quan posava el plat d'escudella de galets a taula de "buf quina feinada, va estar-se tot ahir al foc". I vaig pensar que, com q a l'olla pressió tot necessita un terç del temps q en una olla convencional, doncs ho vaig deixar bullint durant 3 hores.

Quan ho vaig destapar, l'aigua s'havia evaporat tota, feia una olor a recremat que tumbava, la carn i les verdures s'havien com desfet i només quedava un suc color xocolata.

Merda! Ho vaig haver de llençar i tirar ambientador per tota la casa per fer desaparèixer l'olor nauseabunda.

El diumenge passat vaig nar a dinar a casa el meu pare, i la M Rosa em va dir q ella en una olla normal ho té bullint 2-3 hores. Que, a l'olla pressió, creia que hauria de bullir entre mitja hora i una hora.

Ahir vaig tornar al Mercadona amb la idea que aquest cop sí, aquest cop em sortiria una escudella de collons.

Vaig comprar la safata de porexpan amb carn, ossos de pernil que ja venen envasats al buit x fer la carn d'olla, i una safata amb les verdures: pastanagues, porros, naps, xirivies, etc.

Ho vaig fotre a l'olla pressió i ho vaig deixar bullir durant 40 minuts.

M'ha quedat taaaan booo!!!!

I és tan fàcil i ràpid de fer!!!

I en tens per uns quants àpats!!!

És estupendo!!!

Perill al volant

2007-10-18T14:51:00.000+02:00

Ahir i abans d'ahir vaig conduir. Vam anar amb l'Adri per una reunió a Logroño i vam haver de llogar un cotxe, ja q La Rioja està fatal comunicat. El tema és que a l'anada jo vaig conduir des del lloguer de cotxes fins a Saragossa (2/3 de camí) i a la tornada des de Fraga fins al lloguer de cotxes.

Els trams d'autopista van ser xupats. Era el rei de la carretera, avançava camions i cotxes tortuga, etc. No us esgarrifeu, conduïa amb molta prudència, entre 120-135 km/h, també deixava que els bòlids Merceds, Audis i Porsches (que n'hi ha un fotimer!!! Mare de Déu, quants Porsche Cayenne!!) m'avancessin.

Ara, un altre tema era per BCN. Esclar, en agafar el C4 al concessionari, feia com 3 anys q no conduïa un cotxe amb canvi de marxes. I era el 1r cop q conduïa un cotxe de gasolina i amb canvi de marxes. per tant, el joc de peus fatal. L'embrague fatal. Se'm va calar 30.000 vegades. Però bueno, me'n vaig ensortir (l'Adri ho va passar una mica malament, pobre).

Però la tornada sí q va ser un infern. Una suor freda m'anegava. Vam entrar en hora punta (18.30) i el concessionari estava a Muntaner-Consell de Cent. Quin estrés. Entre semàfors, motos, busos, ambulàncies, vianants, càrregues-descàrregues, bicis, etc i q el cotxe se'm seguia calant de tant en tant, vaig passar nervis. Més q per mi (en el fons em divertia), per l'Adri i per la resta de cotxes...

Però bueno, en resum no va ser una mala experiència. I si bé conduir no m'apassiona, si cal fer-ho, ara ja tinc confiança que puc.

Que se'm cali el cotxe és circumstancial. quan hagi conduït més cotxes ja tindré més flexibilitat en el joc embrague-gas i ja no se'm calarà. És ho q ja.

Japonès a sac

2007-10-18T14:36:00.000+02:00

Tinc moltes coses a dir, així q aniré una per una.

He començat a estudiar japonès. És els dissabtes de 15.30 a 18.30 a l'acadèmia Amano (en què l'únic profe és el Sr. Suji Amano). És apassionant i estressant a l'hora (la qual cosa, tal com a mi m'agrada, ja li afegeix un component més de diversió). Vaig començar una setmana tard i a l'hora de matricular-me l'Amano en va dir "sus compañeros han empezado semana pasada, le voy a poner deberes para que se ponga nivel de ellos". I, en el més pur estil d'educació japonesa :-) em va fotre tres o quatre fulls per davant i per darrere de feina a fer. M'hi vaig passar més de tres hores! I això abans de ni anar a classe!

Tot era caligrafia, com quan estaves a parvulari i aprenies a fer les es o les os. Doncs el mateix, però per als 50 caràcters de l'alfabet hiragana.

Aquí una aclaració: en japonès treballen amb 3 alfabets (+ caràcters romans per marques, noms comercials, etc):
- Kanji: no és un alfabet pròpiament dit, és un conjunt d'ideogrames (com els xinesos). N'hi ha 2.000.
- Hiragana: silabari (cada sílaba té un símbol diferent).
- Katakana: silabari (versió simplificada del hiragana) emprat per a paraules d'origen estranger.

En una mateixa frase et trobaràs els tres tipus de símbols diferents.

El kanji és l'últim que s'aprèn.

El tema és q jo em pensava q començaríem step by step, primer aprenent les paraules escrites en "occidental" i més endavant, quan ja tinguéssim soltura parlant i tal, aniríem aprenent-les en l'escriptura japonesa. Però no. Des del començament ja vas a sac i tot ja ens ho ensenya escrit en hira o katakana. Esclar, el meu nivell d'estrés va ser important, però va ser molt divertit.

En una classe (la meva 1a i la 2a dels meus altres 3 comapnys de classe) vam fer els números, el menjar, les hores, com demanar quant valen les coses i, d'esquitllada, estructures gramaticals simples: com identificar el subjecte, l'ordre dels elements a la frase, etc.

Clarament, crec q aquest primer nivell acabarem amb molts més coneixemtns del q m'esperava. Segons els Sr. Amano, el japo és súper simple (deixat l'escriptura de banda, q serà com tot, aprendre-la i jastà), ja que hi ha menys sons q en castellà i els verbs no es conjuguen, etc.

Ja veurem.

Dia de la Hispanitat: Cal??

2007-10-11T14:57:00.000+02:00

Demà se celebra el Dia de la Hispanitat.

Cal celebrar el dia de la colonització i genocidi de tot un continent? Cal?

(Per qui digui que "no, és que se celebren els lligams comuns amb Hispanoamèrica" que es fixi en l'acte central de la festivitat: una desfilada militar pel centre de Madrid)

Per què l'Estat espanyol, tot i el que s'ha modernitzat en els últims 30 anys, segueix tenint aquesta vessant 'txusca', torera, cridanera, impetuosa i irrespectuosa amb les altres cultures no-castellanes [de Castella] de l'Estat? Només aconsegueixen que fotre fàstic i que cada vegada més gent, d'una manera o d'una altra, optem per passar.

Per què no fer, per exemple, el "Dia de les nacions espanyoles", en què desfilin castellans, bascos, catalans, gallecs, andalusos, etc en germanor?

Dry martini

2007-10-08T10:44:00.000+02:00

Divendres nit al nostre nou bar de còctels preferit a la Rda Uni, el Milano, l'Àlex es va demanar un dry martini. No sé per què, tots ens pensàvem q el dry martini era ginebra + vodka, perxò no vam entendre que a la llista de dry martinis, poguessis triar amb quin gin o amb quin vodka el volies.

Però buscant a la Wikipèdia, porta ginebra i vermut blanc o vodka i vermut blanc: el de ginebre és l'original, però el de vodka és el q més s'ha popularitzat en els últims temps. Magnífic article: http://en.wikipedia.org/wiki/Dry_Martini

Per riure una estona amb el Cuní i la Rahola de Polònia

2007-10-04T11:29:00.001+02:00

Des de l'entrevista als nazis de Plataforma X Caalunya, li han pedut el respecte al Cuní i a l'estimadíssima Pilar Rahola

(Gràcies Àlex!)

De mòbils i steps

2007-10-02T10:51:00.000+02:00

El cap de setmana vaig anar a una convenció d'steps. Va ser des de les 10 del matí de dissabte fins a les 19 fent steps, aeròbic (només un, pq no em mola ni se'm dóna tan bé, x falta de pràctica) i dance (tb només un, i a sobre l'equivocat: la classe que ens vam saltar per dinar va estar molt bé; en canvi la q vam fer a la tarda va ser una mèrde common un piano).

Havíem pagat només pel dissabte, però la Paski i el David, q tenien entrada gratis pq els ho pagava el Dir, tenien entrada per tots els dies, però resulta que diuemnge treballaven. Per identificar-te i saber què havies pagat, et donaven pulseres de colors, com les dels concerts, q se suposa q són impossibles de treure's sense trencar-se. Però el q vam fer és se la van tallar amb cura i ens la van donar. Diumenge ens la vam aguantar amb cel.lo i ens vam colar. Ningú no controlava, i estic segur que, fins i tot sense el bracalet, haguéssim colat, pq les nostres cares ja li sonaven a tothom. Diumenge era fins al migdia, i vam fer només 2 classes, 2 steps.

En total, doncs entre dissabte i diumenge al matí vaig fer 6 steps, 1 aeròbic i un dance. Nostà mal!

Lo fort del cas és q no vaig quedar gens cansat. Diuemgne vaig fer dues hores de migdiada, però després a la nit no em vaig poder adormir fins a les 03.30 com a mínim.

Però ni dilluns ni avui no estava gens petat. Sóc un toro!!!

I és flipant, pq al dir, amb les classes tan revolucionades, no puc fer-ne ni una sense parar-me per recuperar l'alè. En canvi aquí, I'm a superstar!!!

El q sí q vaig quedar afectat ahir va ser de l'estómac. Veureu, jo sóc molt,molt regular, rotllo Coronado, però 4 cops al dia sens falta. I esclar, haver-me d'estar tot dissabte sense anar de ventre (no és q m'ho aguantés, sinó q el cos, en moments d'exercici extrem, reprimeix els senyals), doncs quan em vaig relaxar, diguéssim q vaig haver de recueprar el temps perdut. Dilluns a les 10 del matí ja havia visitat el Sr. Roca 4 vegades.

I avui -canvio de tema- m'acaba d'arribar el meu súper Nokia N70 nou. Xulo. De color negre. I Nokia!!!!

Divorci

2007-09-27T15:50:00.000+02:00

Sempre m'ha atret fer safareig i enterar-me'n de les xafarderies que corren. Fa uns anys seguia les revistes del cor, sobretot gràcies al bon subministrament de casa els meus avis. Una de les parts més sucoses són sempre els divorcis: qui ha deixat a qui, com, si li ha fet banyes, com s'ho faran amb la canalla, etc.

Per això segueixo amb atenció les entregues setmanals del 'culebrón' de la temporada, el procés de divorci belga.

Semblaven un matrimoni be avingut, però el Sr. Flandes i la Sra. Valònia ja tenien separació de béns des de fa molt de temps, amb només quatre coses en comú (justícia, sanitat i poc més). Només aparentaven conviure per salvar les aparences. Segons sembla, el seu va ser un matrimoni per conveniència, per acontentar i calmar diferents famílies nobles. Però amb el temps, els cònguges s'han anat distanciant cada cop més. El Sr. Flandes era de família humil, però amb el temps li han anat bé les coses i està cansat que la seva dona, una antiga noia de família bona vinguda a menys, li gasti tots els diners del seu compte corrent i la seva visa.

Però la Sra. Valònia, acostumada a manar a casa i a fer valdre la seva veu, es troba frustrada i falta d'amor, i no entén perquè el seu marit vol trencar uns vots sagrats que tots dos van jurar que serien per sempre. Si encara la deixés per a una altra... però el pitjor és que sap que no n'hi ha cap altra!

Fins ara les baralles sempre les havien resolt gràcies als pares (Balduí i Fabiola, i Albert II i Paula) -que aconseguien mantenir l'harmonia matrimonial- i la única filla del matrimoni.

De fet, la filla encara la principal raó per la qual marit i muller no firmen els papers i es divorcien d'una vegada. En temps de custòdia compartida es fa més difícil decidir amb qui viuran: El pare, el Sr. Flandes, al.lega que la nena (a qui per nom van posar Brussel.les en record de no sé quina parenta llunyana) sempre ha viscut amb ell i que ell l'ha cuidat més; la mare, per contra, diu que la nena ha sortit clavadeta a ella, que ara renega del pare i que a més parla en francès, com la mare.

En el fons, el quid de la qüestió rau en què la nena els ha sortit llesta: va fitxar ja fa temps per una multinacional i ha anat escalant posicions fins a ocupar-ne la direcció. Ni el Sr. Flandes ni la Sra. Valònia volen deixar-se escapar la filla, un bon partit! A més, saben que potser serà qui els cuidi quan es facin grans.

Però la nena té la seva pròpia opinió i no vol que els pares se separin. Viu amb el Sr. Flandes i parla com la Sra. Valònia, ha viatjat i és multicultural, dirigeix una multinacional, però no permet que els pares firmin el divorci.

Fins ara els ha aconseguit mantenir junts, però les baralles domèstiques cada cop pugen més de to.

Però el que ara tots els veïns de l'escala es pregunten és si aconseguirà mantenir els seus pares units durant gaire més temps, ja que mentre el Sr. Flandes amenaça de finiquitar la relació d'una vegada per totes, la Sra. Balònia comença a jugar la carta de la "mujer despechada" i ferida, a buscar-se un bon advocat matrimonialista i lluitar per la custòdia de la Brussel.les.

Per a més info: http://www.guardian.co.uk/international/story/0,,2170606,00.html

(A part de trobar apassionant el civisme amb què els belgues porten la seva crisi política i nacional, el seu cas el considero un exemple de com dur a terme un divorci ibèric de mutu acord si les coses segueixen empitjorant a la convivència espanyola)

"...no ens caldrà deixar la nostra felicitat en mans d'uns dies de vacances..."

2007-09-25T16:13:00.000+02:00

Avui enllaço amb un post de la Myt q m'ha encantat, pq precisament, abans de llegir-me'l, aquest matí estava pensant en aquest tema: com és que desaprofitem tant la nostra vida, quan hi ha tant a fer i gaudir! Com és que ens aconformem amb la mediocritat quan som la llum en estat pur? Com és que ens limitem a sobreviure quan som la felicitat?

http://mytxina.blogspot.com/2007/09/vacances.html#links

Malaltó

2007-09-24T12:08:00.000+02:00

Em passa sempre. Així que passo masses dies dormint poc o fent sobreesforços (atenció, coses que jo consideri sobreesforços), em ve un baixon i em poso semi malalt. Em noto cansat, encaparrat i amb mucositats.

Que és just el que em va passar aquest divendres. Anar al gimnàs nou m'està suposant posar-me les piles, pq les classes d'steps són molt més intenses i encara no els he pillat el ritme, i per a mi suposa una lluita. Portava un parell de setmanes dormint 5-5.30h cada nit i sense fer migdiada. I masses sopars i vida social.

Total, que divendres em vaig fotre a clapar a les 21.30 i no emvaig llevar fins a les 09.30 de dissabte. I ja estava quasi perfecte. Vaig estar tot el dia per casa fent bondat i ahir diumenge ja estava com nou.

(Per cert, dissabte vam sortir amb la Sebas a sopar a un japo bufet lliure a Aribau 112 q era una passada; i dsp vam nar a una cocteleria a Rda Universitat, amb cambers amb jaquetes blanques i sofàs de vellut vermell increïble on feien uns còctels boníssims!)

2007-09-21T10:14:00.000+02:00

La frase del dia d'avui:

"L'amor és més que un simple estat d'enamorament. L'amor és una filosofia
de vida"

(Extret d'un d'aquests powerpoints que circulen i que es diu 'Un buen café con mi amigo 1'. Gràcies Griselda!)

2007-09-20T09:50:00.000+02:00

La frase del dia:

"Actuar en espera d'aprovació externa és menysprear la teva
essència."

(M.Àngels Mestre, ex-fibromiàlgica, a La Contra de La Vanguardia d'avui 28/09/2007)

Roger Mas - Ni una sola paraula (Paulina Rubio Cover)

2007-09-14T14:36:00.001+02:00

Boníssima versió en català de la cançó de la Paulina!!!

(Merci Irene)

Conill

2007-09-13T11:33:00.000+02:00

Ja m'ha passat un parell de vegades: la carn de conill és potser la que més m'agrada, però quan vaig al súper, n'agafo una safata i veig un conill posat allà, sobre el porexpan, m'imagino q és el Coco i no en puc comprar.

És com si veiés el coco sense pèls, tallat a trossets. Uix!!

Sento com si fos canibalisme.

M'acabarà passant el mateix amb tota la carn i acabaré fotent-me únicament porteïna de soja?

Espero que no!!! Però suposo que és un tema d'empatia. Em passaria el mateix si hagués de comprar tortugues per dinar... Així que deixes de mirar-te aquest aliment com un tros de carn i passes a veure'l com un ésser sensible i amb sentiments, ja no en pots menjar.

Però per si de cas, per començar-m'hi a acostumar, al retir de Vipassana del desembre em passaré 10 dies alimentant-me vegetarià. Quin horror!!!

L'economia espanyola

2007-09-11T16:57:00.000+02:00

Com sempre, publico els posts de dos en dos. Un article q he llegit a El Economista: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/274194/01/70/Espana-juega-en-la-Champions-League-de-las-economias-segun-Zapatero.html

Pos això, q estem estupèndament (ho crec de debò). Únics punts negatius:
- Pujada tipus d'interès (però pot ser q dintre de poc tornin a baixar? seria una alegria pels hipotecats!)
- Sous comparativament baixos. És un tema que vivim heretat de quan teníem un 20% d'atur (sobre una població activa del 40%, quan ara hi ha un 8% d'atur sobre una població activa de just per sobre del 60%) i que l'entrada da mà d'obra barata immigrada als escalafons més baixos de l'economia no ha solucionat. Però possiblement gràcies a tot això l'economia ha crescut tant i s'han creat tants llocs de treball. Igualment, crec q és un tema que, al ser purament d'oferta i demanda, quan comenci a estabilitzar-se l'entrada d'immigrants (la de naixements ja fa temps que s'ha estabilitzat), i sembla que ja anem en camí, el tema s'anirà arreglant paulatinament. Jo crec que tardarà uns 8 anys.

M'estan fotent canya!

2007-09-11T16:44:00.000+02:00

Osti noi! Ahir vaig anar al meu nou gimnàs predilecte, el Dir Diagonal a fer una hora de rutina de peses i després vaig fer la sessió d'steps de les 20h. Vaig acabar baldat!!! I pitjor encara, avui estic que no puc amb la meva ànima (esclar que el fet q apagués el llum a les 2h potser hi té alguna cosa a veure, pq avui Diada Nacional, jo sóc dels pocs que currem per aixecar el país mentre la resta de canteules dormiu o aneu a la platja!).

Si bé la monitora no s'explicava gaire bé, s'ha de dir q el nivell era molt alt. Una córeo com les de la Pasky, però passadíssima de revolucions. Pel que veig, això és una constant al Dir: córeos no-fàcils, però les cançons les revolucionen moltíssim. I acabes el doble de petat.

Ho trobo bé. Això vol dir q em recuperaré de la vagància estival súper ràpid i em posaré súper a to!!! En un mes-mes i mig, quan ja aguanti el nivell d'aquestes classes i sigui capaç de fer-ne dues de seguides i tot, estaré súper en forma, pq la idea és combinar:

- rutina de peses per muscular una miqueta i fibrar-me (3 dies/ setm)

- córrer ~20 mins a 12-12,5 km/h (aquest és l'objectiu per final d'any, 2 cops/setm)

- natació: ser capaç x final d'any de fer 10 piscines de 25 m sense parar per descansar (2 cops/ setm). Ara estic en un estat lamentable i només en sóc capaç de fer 2

- steps (2 cops/setm + convencions, etc)

- ioga (1-2 cops/setm)

Em fotré fet un toro!!!!

L'envelliment no existeix

2007-09-10T12:36:00.001+02:00

Ja porto alguns posts reflexionant-hi, ho reconec, però és que últimament, quan bastants amics meus ja estan celebrant el seu 30è aniversari, comences a sentir comentaris com "quan era jove", "ui, això és l'edat", "començo a perdre la memòria", etc.

Dits en broma, però bastant indicatius de tota una mentalitat.

I jo crec, sincerament, que l'envelliment no existeix.

No entraré en que decidim quan, on i com morir -cosa que crec sincerament, a l'igual que triem quan on i com néixer- perquè ara aquest no és exactament el tema.

Del que vull parlar en aquest post és que l'envelliment és psicològic, mental i emocional. Crec que si ets feliç, et cuides i t'estimes, no només no envelleixes, sinó que millores amb els anys. Jo mateix en sóc la prova: modestament, estic molt més guapo ara que als 18 o als 23 anys, epr dir dues edats. I estaré millor als 40 que ara.

La Laura Sebastián també em va reconèixer que ella creu que, en el seu cas, també és cert. De fet em va fer el comentari "és que si augmentes l'autoestima se't veu millor".

I una prova ben clara: el Magazine de la Vanguardia d'ahir 09/11/07. L'article central era sobre The Police, que tornen a fer una gira mundial. A la portada hi sortia una foto dels seus tres integrants en l'actualitat. A les pàgines interiors hi sortien fotos dels 80s.

A l'Sting (nascut, segons la Wikipèdia, el 02/10/1951), per exemple, se'l veu molt, moooolt millor ara amb 56 que quan en tenia 20-i-pico. De fet, es faria difícil dir quants anys té. Tant podries dir que 30, com q 60. Se'l veu feliç, radiant, savi i somrient. I jove!!

En definitiva. Com tantes coses, crec que el nostre aspecte exterior és un reflex del nostre aspecte interior. Si ens sentim joves i vitals i portem una vida plena i feliç, don't worry, que estaràs jove i vital mentre ho vulguis.

Podeu veure a què em refereixo: http://www.magazinedigital.com/reportaje.php?cnt_id=868

Vipassana

2007-09-09T16:46:00.001+02:00

L'últim dia meu a l'Ubae Aiguajoc va ser per a mi fantàstic. M'hi vaig trobar per casualitat a la Laura Rodríguez, quan feia molt de temps que no ens vèiem. Em va estar explicant la seva vida, les vacances i em va parlar de Vipassana. És una tècnica meditativa amb milers d'anys d'antiguitat i que, per practicar-la bé, cal fer un retir de 10 dies durant els quals no pots parlar mb ningú, ni emporar-te cap llibre, mòbil, etc.

M'en va estar parlant i vaig mirar blogs i comentaris per internet i he decidit fer-ho.

Segurament ho faré aprofitant el pont de la Prostitució al desembre (del 05/12 - 16/12). Hi ha un centre de meditació vipassana al Montseny i ja m'hi he inscrit: http://www.neru.dhamma.org/

Durant aquests deu dies de meditar non-stop l'objectiu és entrar en contacte amb tu mateix, acallar la teva ment i deixar que aflori el teu ser interior: qui ets, què vols, desfer-te de pors i ira (hahahahaha qui llegeixi el meu blog anterior del "català emprenyat" s'adonarà que falta em fa!), connectar amb el teu ésser veritable, la pau i la felicitat.

Ja us explicaré!

Català emprenyat

2007-09-09T16:46:00.000+02:00

Fa un mes i mig aproximadament en una de les meves lectures dominicals de La Vanguardia, vaig llegir, en alguna de les columnes d'opinió, que des de l'Estat no hi havia cap interès a reformar -agilitzar- l'administració de justícia, coneguda per la seva lentitud i ineficàcia perquè més de la meitat de les demandes a dirimir eren de ciutadans contra l'Adminstració Pública en qualsevol dels seus nivells.

En aquell moment ho vaig trobar increïble, però avui, mentre intentava anar en bici(ng) per la ciutat sense que em passés cap desgàcia, hi he estat pensant. I possiblement sigui veritat, aquesta dada. He fet llista mental de, si fos fàcil i ràpid, contra qui em demandaria:
- L'Ajuntament de Barcelona pel pèssim servei de Bicing. Les dues últimes: els mapes d'estacions de Bicing que hi ha penjades a la web o enganxats a les mateixes estacions, no són certs. En teoria, n'hi hauria d'haver 3 a Sants, quan en realitat n'hi ha zero. I dues a Francesc Macià. I també n'hi ha zero.
Per no dir que ahir, tornant a casa pel carril bici de Tarradellas, se'm va punxar la roda del davant (així, de sobte, fent "pufffff"). Vaig perdre el control de la bici i, si el cotxe que venia darrere meu no arriba a frenar a temps, moro atropellat. Per sort tot es va acabar amb una esgarrapada al turmell dret, ja que per sort vaig poder maniobrar amb agilitat i no vaig arribar a caure a la calçada. Però un xic més i m'atropellen, ja que la punxada fa fer que la bici se sortís del carril bici.
- La Guàrdia Urbana: ahir a les dues de la matinada estava llegint al menjador amb la porta del balcó oberta. Algun veí d'algun bloc de davant devia estar fent alguna festa, perquè se sentia música a tot drap i gent cridant. Vaig trucar al 112, que em van transferir amb la Guàrdia Urbana. Em van demanar les meves dades i que els expliqués què passava i que ara enviarien una unitat. Encara els espero.
- Renfe: no cal dir perquè
- Aena: El Prat fot puta pena. Avui llegia una entrevista al Victor Morlán, secretari d'Estat d'Infraestructures, com deia, en resum, que ells eren fantàstics i qeu ho estaven fent tot bé. A la vegada, a La Vang, hi havia un article sobre un llibre que ha de sortir del Germà Bel, professor de la UPC especialista en gestió aeroportuària i ex parlamentari sociata. Deixava a caldo la gestió d'Aena. Venia a dir que els aeroports espanyols no es descentralitzaven (tal com cal per fer-ne una gestió més eficient, i com es fa a tot el món) perquè hi ha tot d'interessos del funcionariat del ministeri i d'Aena que no ho permeten, perquè si no se'ls aaba la bicoca de seguir la seva vida paràsita.
- L'Ajuntament per la pèssima gestió de moltíssimes coses, entre elles els gimnassos públics de concessió privada Ubae. Ja ho he explicat en algun altre blog, però el tema és que ara que m'he canviat a un gimnàs privat, n'estic enamorat. Fan millors horaris, tenen millors instal.lacions i està tot més net. I no són tan més cars (de fet, tret el que jo vaig i algun altre, el gimassos Dir estan tral.là tral.lera amb els dels Ubae). Els monitors són molt millors (i més ben pagats!!!), fan més activitats, etc. De fet, la meva única queixa és que no hi ahgi cap Dir a prop de casa!

Com amb tantes coses, sembla que l'Administració Pública vagi més en contra que en benefici dels ciutadans. Hi ha massa interessos creats, massa politiqueig, massa política amb clau de partits (i no de ciutadans, que som qui paguem) i massa política interna. Hi ha massa rigidesa i massa poca flexibilitat.

De les Administracions Públiques només sé que em no faig més que pagar: em treuen una bona part del meu sou; per cada cosa que compro pago IVA; hi ha tots els impostos especials sobre carburants, licors, tabac, etc; l'empresa paga una morterada cada mes en cotitzacions socials, etc. Per no parlar d'IBI, impostos de societats, IAE, etc.

I què rebo a canvi? Cues a les autopistes; infraestructres deficients i pèssimament gestionades per gestors incompetents i orgullosos; menyspreu pel fet de ser català; menyspreu per exigir un bon servei; imposicions d'horaris comercials, etc (perquè si em passo la setmana treballant no puc anar a comprar el diumenge?). La sanitat pública està saturada. I quan vulgui tenir fills, els hauré de portar a escoles concertades perquè no hi ha prou places públiques.

Per tant, i en resum, tinc clares dues coses:
- Quan tingui pasta (que en tindré), em faré un muntatge per no pagar ni un cèntim de més del que cregui just a l'Estat. Està ple d'assessors i empreses dedicades a muntar estructures financeres perfectamet legals i que acaben produint, com a resultat, que no paguis impostos. O és que us penseu que els rics paguen la meitat dels seus ingressos en impostos??
- Com no canviï tot molt, passaré de votar o votaré en clau de "català emprenyat". L'Ajuntament a prendre vent; la Gene me la bufa i a les generals votaré ERC.

Movistar fácil

2007-08-31T10:09:00.001+02:00

El trobo tan bo aquest anunci!!!!

Cada vegada que el veig mhi parteixo el cul!!!!

Simplement fantàstic.

The Velcro Walkers

2007-08-31T09:28:00.000+02:00

Ahir per fi vam poder veure als que caminen amb velcro per no caure del sostre!

El Tim i la Melissa estan iguals! Cansats del viatge, però estupendos! Llàstima que no vam poder conèixer el Harry pq ja dormia!

La Laura va tirar ahir les primeres fotos. Les podeu veure totes a Flickr: http://www.flickr.com/photos/projectesinterns/

Els vam donar regals a ells (una semarreta per a cadascun, pare, mare i fill). Un regal d'aniversari per l'Àlex i... sorpresa sorpresa, un per a mi!!!!

Completament inesperat!!! Regal de pis nou!!! Quina il.lu!!! Un póster súper xulo emmarcat de Lost in Translation. Quedarà impressionant al menjador.

Moltes gràcies a tots, de debò!!!! :-D

Fotos París

2007-08-31T09:24:00.000+02:00

La resta de fotos de la Sara, penjades a Flickr: http://www.flickr.com/photos/projectesinterns/

No us ho perdeu!

Ja sóc un home Dir

2007-08-27T11:23:00.001+02:00

Al final, vaig caure en la tentació. Xof! De quatre grapes!

Vam anar div tarda al Dir Diagonal a provar-lo i és espectacular. L'aire condicionat funciona, les dutxes estan nets, et donen tovalloles, les classes són espectaculars. Un monitor mediocre del dir és com un de molt bo de l'Ubae.

I la piscina! No tinc paraules.

Al final m'hi he apuntat per 69€/mes, q és una promo q hi havia tot i q la noia q primer ens en va informar s'ho va callar, la guarra! Vàlida per accés il.limitat fins a final d'any. Posteriroment, teòricament, el preu serà el normal de 91€,però ja veurem què faig, pq segur q hi haurà noves ofertes o modalitats.

En seré soci a partir de l'u de setembre.

I canviant de tema, estic en procés de començar a publicar fotos a Flickr. Serà més fàcil penjar-les-hi i facilitarà que tothom les pogueu veure. perquè penjar-les en el blog és molt limitat. I'll keep you posted.

Sleepless in Barcelona

2007-08-24T14:25:00.000+02:00

Mecàgum la puta!

A les cinc de la matinada encara estava despert. I tot per culpa de la puta cançó Pure Morning (veure posts anteriors) de Placebo. La cançó m'encanta, però la tenia ficada al cap i me la podia treure del cap.

A friend in need's a friend indeed
A friend with weed is better
A friend with breasts and all the rest
A friend that's dressed in leather

A friend in need's a friend indeed
A friend who'll tease is better
Our thoughts compressed
Which makes us blessed
And makes for stormy weather

A friend in need's a friend indeed
My Japanese is better
And when she's pressed she will undress
And then she's boxing clever

A friend in need's a friend indeed
A friend who bleeds is better
My friend confessed
She passed the test
And we will never sever

Day's dawning, skins crawling
Pure morning

Avui estic mort. Al final m'he llevat a les 10 i he arribat a l'ofi a les 11, però em trobo amb mal de cap, les olleres me les he d'aguantar amb crosses i tinc l'estómac regirat.

I a sobre, a partir de les 8 els paletes han començat a taladrar, pq ahir van començar les obres de l'ascensor. Ara, canela fina: m'he ficat els taps i no he sentit res més.

Quan arribi a casa, si tinc temps, migdiada. I a les 18h hem quedat per anar al Dir Diagonal amb la invitació q ens van donar. La idea és estar-nos-hi com fins a les 22 o les 23.

Ara, havíem d'anar a sopar després, però em sembla q me n'aniré a gastar llençols. (O no: ja em conec, i si aconsegueixo fer 1h o dues de migdiada...)

2007-08-24T00:45:00.001+02:00

I una altra de boníssima de Placebo. Que, per cert, tenen quelcom d'inquietant q em recorda a Garbage.

2007-08-24T00:43:00.001+02:00

I aquesta és l'altra de Placebo que em van dir ahir. És de la BSO de Cruel Intentions, q per cert és brutal. Totes les cançons són boníssimes. La Meritxell, q la tenen a casa, me la passarà.

Check it out-- http://www.imdb.com/title/tt0139134/soundtrack

Placebo

2007-08-24T00:37:00.001+02:00

Des que ahir (dijous) l'Ana, mentre dinàvem pizzes per celebrar l'aniversari del Clay (37 anyets), em va parlar de Placebo, que no me'ls puc treure del cap.

Segons l'Ana aquesta és la cançó més coneguda. Brutal. M'encanta

La visita dels que caminen pel sostre amb velcro a les soles

2007-08-23T12:07:00.000+02:00

El dia 30 rebrem una visita molt esperada. La visita dels que caminen pel sostre amb velcro enganxat a les soles per no caure. Són els guiris, els aussies, els cangurs, els que caminen cap per avall... com n'hi vulguis dir.

Esclar, com que estan a l'altra banda del planeta, cap per avall, s'han de ficar velcro a les sabates per no caure, pq es perdrien a l'espai sideral. En concret, es veu q a Austràlia i Nova Zelanda les fuites a l'espai són la principal causa de mortalitat, per davant de ser devorat per un cangur gegant (la segona) o morir deshidratat enmig del desert (la tercera). el càncer, diabetis, sida o atac de cor tenen una rellevància molt menor, davant d'aquestes veritables plagues. fins i tot, es veu que el govern australià està planejant ficar una malla que cobreixi tot el seu territori perquè reculli aquells que se'ls desenganxi el velcro i ciaguin (a l'efecte de les xarxes del circ).

E fi, que vénen el Tim i la Melissa. Van etar-se a BCN poc menys de 2 anys i van anar-se'n a Austràlia a procrear a l'octubre farà 3 anys (ho sé pq va ser com 1 o 2 setm després que morís me mare-- com passa el temps! brutal!).

I em fa molta il.lu, pq me'ls estimo molt. No vam poder anar al seu casament fa un any i mig. I a més vindran amb el Harry, el seu fill que a l'octubre farà 2 anys.

S'estaran a BCN del 30/08 al 06/09. Es farà curtíssim i per aprofitar-ho al màxim m'he agafat vacances eprestar amb ells. com q es farà híper curt, serà un incentiu x anar aviat a visitar-los a Austràlia!

Cómo hemos cambiado

2007-08-23T12:01:00.001+02:00

Penjo unes quantes fotos de 2003, 2004.

Estàvem avui al matí mirant fotos de Totem i és flipant com hem canviat, sobretot el Clay (a més vell) i jo (he millorat molt! estic molt més guapo ara!!!).

Vacances 2008

2007-08-23T11:47:00.000+02:00

És el conte de la lletera, que anava fent-se palles mentals fins que se li va abocar tota la llet pel damunt.

La frase anterior dóna per moltes bromes verdes i dobles lectures, però és la manera de captar la vostra atenció, benvolguts lectors :-)

El tema és que m'estic emocionant. Quan encara no he consumit la totalitat de les vacances d'aquest estiu 2007, ja m'estic fent cabòries (per no repetir l'expressió "palles mentals") sobre les vacances d'estiu del 2008.

La causa en són tres factors:
- tinc zero feina i m'avorreixo. Ergo, em dedico a navegar per internet i escriure al blog
- estic emocionat pq vénen els aussies
- estic emocionat pq aquest any sí: faré japonès

I tal com parlàvem ahir dinant amb la Irene i la Sebas, si no anem a Austràlia l'any que ve, ja no hi anirem (tots junts). Però em molaria molt anar també a Japó, ni que sigui uns dies a Tòquio. I per tant, he pensat les vacances següents:

Volar BCN-Tòquio. Estar-nos allà 5 dies- una setmana.
Volar Tòquio-Sydney. Estar-nos a Austràlia 2-3 setmanes.
Tornar a BCN.

He estat mirant a Rumbo (l'únic portal de viatges que et deixa mirar itineraris múltiples) i el cost de BCN-Tòquio-Sydney-BCN agafat ara epr al setembre és d'uns 2400€. Una pasta. Suposo que agafat for next year i amb més time in advanced, podria sortir un pèl més econòmic.

Lo guai seria anar-hi tota la colla (de BCN, al menys) junts. Però dependrà de diversos factors:
- Disponibilitat de vacances, que poguem coincidir
- Disponibilitat econòmica
- Disponibilitat del Sr i Sra Niblett (trobo horrible i masclista dir-los així, però és "u" que hi ha) per acollir-nos o estar per nosaltres

Però bueno, per fer volar coloms...

Possible canvi de gimnàs

2007-08-22T13:48:00.000+02:00

La Pasky ens deixa. Se'n va de l'UBAE Aiguajoc. de fet ja no tornarà més. Després de vacacnes ja començarà directament al DIR Tres Torres fent classes de ioga, estiraments i així.

Una gran pèrdua! Ja no hi haurà més classes d'steps!!

Per tant, em trobo (ens trobem-- Sara, Sandra, Eladi i Òscar, els 4 frikis dels steps) en una disjuntiva. Què fer?

Per una banda, l'Aiguajoc és cutre amb ganes, la resta de monitors són mediocres perno dir res pitjor, no obren diumenge tarda, i els vestidors tothora fan pudor i estan bruts. Que a les 23h et trobis algun pèl enganxat a les rajoles de la dutxa encara, però que t'ho trobis a les 08 del matí no té perdó de Déu.

Estic pensant de canviar-me a un DIR. Ahir vam anar a mirar Dir Gràcia i Dir Diagonal.

Dir Gràcia està bé, està millor que l'Aiguajoc, està tot net, les instal.lacions les estan renovant constantment (hi ha moltes coses canviades respecte a quan jo hi anava ara fa 4-5 anys), et donen tovallola i sabó, etc. Sembla que hi ha moltes activitats dirigides.

I Ara hi ha una promo q el mes et surt per 49€ fins al desembre. Al desembre, si volgués continuar amb la modalitat d'entrar-hi a qualsevol hora, passaria a valdre 71€. És pasta

I el Dir Diagonal és espectacular. Em vaig quedar sense paraules. Sembla nou de trinca, la sala de peses és enooooorme, té com 5 sales d'activitats dirigides, hi fan tot tipus de coses. Per exemple, 4 tipus de ioga, hatha ioga i kundalini ioga entre elles. Hi fan steps contínuament, tot està ben cuidat, net. I la piscina! La piscina és gegant!!!!!! És com una piscina olípica + zona d'esbarjo + gespa + zona de xorros a presió. Impressionant.

El preu per entrar-hi a qulsevol hora són 90€/ mes. I està lluny de casa.

He de fer cálculs i llista de pros i contres.

Per una banda, l'Aiguajoc és cutre, mediocre i fa pudor i no està gaire net. I els Dir estan impecables, sempre hi ha algú netejant els vestidors a tothora, sigui l'hora que sigui, et donen tovallola i sabó, cuiden el material, et fan programes d'entrenament gratuïts, i fan moltes més activitats i amb monitors més bons (la prova: la Pasky se'n va als Dir i els fatals es quedden a l'Ubae). Ah, i els Dir obren els diumenges i festius tarda, que vulguis que no és un gran què.

Pero per l'altra... el dir és una pasta, i més si vull fer japo i física també aquest any. Per no dir que tant el Dir Diagonal com el Dir Gràcia em queden súper lluny de casa (però a prop de la feina).

Total, que no sé què fer. Ara com ara, q encara estic impressionat amb el Dir Diagonal, si veig que hi puc anar bé en bicing, potser m'apunto al Dir Diagonal, que té obert... fins a les 00h entre setmana!!!!! Fantàstic!

Per tant, m'esperaré a tenir el cap clar i fer càlculs de despeses mensuals, i de què puc gastar menys per, a canvi, anar al Dir Diagonal. Per exemple, comprar certes coses a l'Lidl o al Dia (per més q em repategi) en comptes del Mercawoman, gastar menys mòbil, ara q tinc fix a cost zero...

Saps què em sembla? Que m'esperaré un mes o dos a fer el canvi. Si puc fer japo a l'EO de Drassanes, com a compensació m'apuntaré al Dir Diagonal. Si no... ja veurem.

Però de moment, ahir ens van donar invitacins per anar-hi. O sigui q passarem tot divendres tarda, vespre i nit al Dir Diagonal fent ús de la sala de peses, nant a classes, etc (n'hi ha una d'"steps radical" q ha de ser la bomba!!!!).

Bicing

2007-08-22T13:25:00.000+02:00

Tot i ser agost, segueix no anant bé. I últimament -precisament perquè deu ser agost i tot déu deu estar de vacances- les bicis acusen falta de manteniment: a l'última setmana ja me n'he trobat 3 amb el canvi de marxes q no va bé, i una amb el fre del darrere espatllat. Cutre amb ganes! I segueixen faltant bicis i havent de fer cua al plegar per agafar-ne una.

Fatal.

Però per aportar un punt de vista més assenyat i no tan encès i emprenyat com al meu (i amb el qual estic plenament d'acord, nogensmenys) una opinió d'El País d'avui (si El Periódico també aconseguís criticar el bicing, seria que alguna cosa molt molt greu deu passar amb el bipartit municipal!): http://www.elpais.com/articulo/cataluna/abuelos/bicing/elpepuespcat/20070822elpcat_15/Tes

Pos això: Barcelona curta de mires i apocada. I així ens va: mentre a Madrid estan que se surten amb metro, aeroport, infraestructures i d'altres millores, aquí res no funciona i estem a les fosques.

Amazon.eu

2007-08-21T11:19:00.000+02:00

Hi ha Amazon als EUA, Canadà, Japó i, a Europa, a UK/ Irlanda, Alemanya i França. Sempre m'havia preguntat per què Amazon no venia a més llocs d'Europa. De fet, ja m'imaginava muntant-los un súper pla de negoci, amb oseu central a Luxemburg o Irlanda, oficines a Irlanda, magatzems a Alemanya, França i Espanya i web en anglès, alemany, francès, espanyol, italià,e tc per vendre a tot el emrat europeu. Ho veia súper fàcil, amb el mercat únic: una sola seu, una sola web, amb tots els llibres editats a Europa llistats, i accessible amb diferents idiomes.

No entenia per què no ho feien.

Els acords editorials i de distribució serien més complexos que als EUA, però no impossibles, i a canvi, per una mica més d'esforç, un mercat immens.

Necessito Amazon, pq molts llibres i DVDs que vui no els trobo. La Fnac està molt bé per passar-hi l'estona, però tenen poca cosa. A Amazon ho trobes tot. al final, acabo comprant a Amazon.com i que m'ho enviïn. I normalment, em surt més barat, tramesa inclosa, que si ho coprés a qualsevol llibreria de BCN.

Doncs bé, acabo d'assabentar-me de per què això que jo veig tan simple, no pot fer-se. I la raó és que els putos polítics, altra vegada, creuen que la gent som subnormals i es veuen amb el dret moral d'intervenir en les nostres vides pel bé de la societat (mecàgum collons!!!)

Llegiu: http://www.forousa.net/blog/cotidiania/el-precio-de-la-cultura-en-espana/

No hi podria estar més d'acord. En contra de l'exposat, se solen esgrimir arguments com el comentari de "Bandini" en aquest mateix blog:

Os voy a contar el porqué de esta ley y porque no es una ley “capitalista
salvaje” como decís, si no más bien al contrario.
Mis padres tienen una
editorial pequeña. Muy pequeña. Y se ganan la vida con ello. La tirada media de
cada libro es de 3000 ejemplares, con lo cual cada libro sale a unos 3-4€. Ponen
el precio de venta a 15€. La distribuidora tienda se queda el 50%, y ellos el
otro 50%. Con este 50% que se quedan tienen que pagar al autor (10%), a los
diseñadores, maquetadores, imprenta, transporte, almacén, presentaciones y
viajes, local y demás gastos. Tienen que vender unos 800 libros de cada edición
para recuperar el dinero invertido en cada libro, más o menos. Y no es tan fácil
para una editorial pequeña. Esta ley protege a las pequeñas librerías, a las
pequeñas editoriales y, sobre todo, a los autores y a la cultura. ¿Porqué?
Porque si las editoriales no pudiesen fijar el precio mínimo no “arriesgarían”
con autores noveles, con ensayos minoritarios o con libros especializados
porque, simplemente, no les saldría a cuenta. Y, entonces, todo se llenaría de
literatura OT.
Siento la parrafada. Un saludo!

Però resulta que el que diu no és cert: a tot arreu del món on el preu del llibre és lliure, hi segeuixen havent editorials grans i petites, dedicades a bestsèl.lers i que arrisquin, que facin novel.les i que facin art i poesia.

Intervenir en el mercat mitjançant un preu fix només vol dir posar pals a les rodes al desenvolupament del mateix mercat.

Em sembla com si tot es fes al revés: es protegeix a les elèctriques (apagada? on? culpa meva no ha estat!!), els serveis públics van fatal, els partits polítics només estan interessats en desacreditar-se però això sí, per protegir el llibre, en fixem el preu!

I AL CIUTADÀ QUI EL PROTEGEIX???????

Com hagués dit me mare, "el dia que vinguin els meus, que es preparin!"

Propòsits

2007-08-20T14:51:00.000+02:00

Esclar que sí! Post-estiu, toca enumerar propòsits pel nou curs (i.e 09/2007-06/2008)! Som-hi doncs!

- Seguir aprofundint en la meva formació en finances i economia. M'encanta!
- Fer francès. amb l'Ester vam quedar que a partir de la reentrée aprendríem francès. el tema és q a París em vaig adonar q el francès és très facile. Al final, més o menys els entenia i m'hi podia comunicar com els indis. I a casa tinc uns llibres d'autoaprenentatge de francès de me mare. Seran una mica '70s, però faran el fet
- Fer japonès. Clarament.
- Començar a estudiar física
- Tenir una certa solvència econòmica. Traduït, seria més o menys doblar el meu sou net actual.
- Ah, i acabar de tenir el piset en condicions: falten llums, tauletes de nit, tauleta d'estar, penjar pósters, etc

Ja hi torno a ser

2007-08-20T14:35:00.000+02:00

Avui és el meu primer dia després de vacances. Avui torno a treballar. La veritat és q en tenia ganes. Les vacances m'han encantat, però m'encanta la meva vida SEMPRE, fins i tot quan treballo. I m'ho passo molt bé treballant. O sigui que jo, cap queixa.

Sí, he de posar fotos de les vacances a La Palma, de les vacances a París (quin fart de caminar!!! vaig acabar amb el peu dret lesionat i tot de tan caminar!!). Però les fotos encara no les tinc.

De manera q aprofitaré per fer una breu menció a la crisi bursàtil de les dues últimes setmanes, q he trobat apassionant. A l'estar de vacances no l'he pogut seguir com hagués volgut, de manera que divendres em vaig comprar l'Economist, q li dedica 3 pagines i l'editorial i he anat llegint aquest capde tot el q he pogut.

Potser, perxò, l'explicació més senzilla l'he trobat a un blog de la BBC: http://www.bbc.co.uk/blogs/thereporters/robertpeston/2007/08/liars_loans.html

És significatiu q la crisi hagi sorgit al mercat interbancari, no a la borsa normal i corrent (accins, bóns, futurs, matèries primeres, etc), la qual cosa demostra una pèrdua de confiança d'uns bancs amb d'altres.

I tot perquè els americans foten subnormalades i la resta del món els seguim la corrent el més acríticament possible. Tot es redueix q als EUA concedeixen hipoteques sense comprobar si el q tu afirmes que tens o guanyes és correcte. Suposem q jo em vull comprar un dúplex a Pg de Gràcia de 5M€. I afirmo q cobro 250.000€/ any. I el banc, en comptes de verificar-ho (algo tan simple com demanar-me la nómina!) i enriure-se'n de mi a la cara, va i em concedeix l'hipoteca!!

Doncs això és el q passa als EUA. I llavors la gent no pot fer front a les mensualitats. Lògic!

I l'entitat financera què fa? Agafa el deute hipotecari, en fa bocinets, ho barreja amb altres bóns i mandangues, i ho re-ven com si fossin bóns, obligacions, o coses similars. I bancs de tot el món ho compren.

Tot funciona bé fins que hi ha la sospita que massa nord-americans no podran fer front a les seves hipoteques. Llavors s'estén el pànic i la gent deixa de voler aquestes figures financeres que inclouen bocinets d'hipoteques. Si ningú no ho vol, al no haver-hi demanda, no hi ha preu. I d'un dia per l'altre, milers de milions d'euros a bancs de tot el món passen a valdre zero.

Xungo que t'hi cagues.

I tot rau en concedir hipoteques sense comprovar si el tomador hi podrà fer front o no.

Sembla mentida. Ja fa temps que quan vaig sentir parlar de les sub-prime mortgages (aquestes hipoteques concedides a qui no les podrà pagar) vaig pensar "estan bojos aquests americans". Et voilà!

Però com sempre, allò que els EUA toquen, ho empastifen.

Esclar que la resta de món ens deixem empastifar!

De bojos, de bojos!!!

De vacances

2007-08-01T11:28:00.001+02:00

Nens, que me'n vaig de vacances. Primer, del 03-09/08 a La Palma, a les Canàries (em sembla q és l'única illa de l'arxipèlag que no s'ha cremat encara :-P ). Avec ma sorella, mon papa et sa femme. He de pagar hipoteca i cal estalviar, aquest any, de manera que... vacances familiars iupiiiiii!!!!!!

En tinc ganes, perxò, eh, q consti! Hem llogat una casa rural a la illa i ens ho passarem molt bé. per alguna cosa n'hi deuen dir l'"Isla bonita" (per cert, que la cançó de la Madonna anava per Eivissa!). Farem excursions per l'illa, veure poblets, el Parc de les Calderas del Taburiente, etc. I també molt de pànxing a la platja: solet, ficar-nos morenos i banyar-nos. A l'Atlàntic, q deurà estar fred q t'hi cagues, ma non ti preocupare. Després de banyar-nos al Bàltic a Suècia, això serà pa sucat amb oli.

I del 10-14/09 a París amb la Sara i l'Ester. Serà un altre rotllo completament diferent. Turisme urbà. Jo a París ja hi he estat dos cops, però de fi de curs de 3r de BUP i amb la family, de manera q aq cop serà molt diferent! Estem en un hotelet a prop de la Gare de St. Lazare i el plan és veure-ho tot. Jo lo típic (rotllo pujar a la Torre Eiffel) no és q em motivi gaire. A mi em ve de gust:
- El museu d'Orsay
- Un parc elevat q hi ha sobre una antiga via de tren
- Anar a la banlieu on fa dos anys cremaven cotxes
- El museu Pompidou
- el barri del Marais: d'antic barri jueu a una mena de Born (Born, born, born to be alive)
- La biblioteca Mitterrand

Lo guai serà q anirem amb bici per la ciutat. París acaba d'estrenar una mena de bicing (n'hi diuen Velib), més ben dimensionat i amb més abundància d'estacions i de bicicletes. Té l'avantatge per als turistes q, a diferència q a BCN, pots subscriure-t'hi per un dia o 5 dies, si vols, no cal per tot l'any. I és el q farem. I ens mourem per la ciutat en bici. Ole q bé!

De dia, fer el guiri. I de nit, també però diferent. Anar a sopar, a prendre algo, de festa... O sigui, q acabarem sopant, prenent algo i de festa als llocs de París on només hi van els guiris, pq tothom anirem amb les mateixes guies turístiques. Com a BCN.

Però bueno, ens ho passarem bé.

Per tant, xicotets i xicotetes que em llegiu, molt em temo que com a mínm fins a la tournée de vacances (that is el 15) no hi haurà cap altre post.

Ce'st la vie!

Fotos fitness Cambrils

2007-07-30T17:40:00.000+02:00

Aquí podeu veure les fotos de la convenció de fitness de Cambrils de fa dos capdes.

Xupiguai

Convenció steps Cambrils

2007-07-27T14:37:00.001+02:00

Va estar bé. De nivell més baix que la d'euroconvention al DIR de l'any passat, va estar bé pq va servir epr conèixer millor la Sandra i l'Eladi... i també la Sara, la noia que no dorm mai!

El dissabte va estar passada per aigua però vam aguantar sota la pluja com uns campions.

I el diumenge va haver-hi una sessió d'steps súper xula amb l'Asier Habans. Un crack.

Vaig perdre les meves sandàlies Birkenstock blanques, però bueno.

I la cançó de la convenció, la que més vam ballar, la que posaven a cada classe és aquesta, del David Guetta, When love is gone.

Buscara qeusta cançó al YouTube va ser el 1r que vaig fer en arribar a casa diumenge tarda post-convenció. I vaig descobrir que el paio és l'autor de súper cançons com Love don't Let me Go, Stay, The World is Mine o Just a Little More Love. Totes súper híper xules.

Què li passa a BCN?

2007-07-27T10:42:00.000+02:00

Tot el que és infraestructures va fatal a la ciutat:
- Renfe: no cal dir-ne res més
- L'aeroport: fatal fatal fatal. I a més, últimament, està sobresaturat
- Bicing: L'ajuntament tot el que fa, ho fa malament. Idea genial però execució pèssima
- Xarxa elèctrica: sobren les paraules.
- Ampliació del metro: mañana mañana mañana

I el pitjor és que se sap que tot va malament i no es veu cap ganes d'arrelgar les coses. La Renfe va amb retards i averies? doncs no et queixis, que ja et tornen el bitllet si reclames... Ademeten que va malament i no hi fan res.

I els polítics què fan? doncs es barallen per la Sagrada Família. Perquè això sí que és important.

Les obres d'ampliació del metro senzillament no s'acaben mai. Suposo que està pensat perquè les poden anar prometent cada 4 anys amb confeti i focs d'artifici.

L'aeroport: no només les obres de la T Sud van ambr retard, sinó que les terminals actuals estan saturades i els sindicats "avisen" que es poden tornar a produir incidents com els de l'any passat. Denigrant.

La xarxa elèctrica: REE passa les culpes de la megaapagada a Endesa; Endesa a REE; els polítics tiren pilotes fora (uh, sí q, q atrevit el Montill, que es reunirà amb els caps d'Endesa i la REE!!! I que faran, parlaran de futbol o d'on passaran les vacances?). Que si la culpa era del PP per privatitzar malament les companyies; que si els sociates no han fet les inversins previstes; que si l'ajuntament i la Gene ja havien previst que podia passar (i per què no hi feien res????). convergència en culpa tothom, però també ha pactat amb tothom; ERC i IC tampoc poden parlar gaire, perquè formen i o ha donat suport a governs (municipals, catalans i estatals) que no han fet res.

Són tots uns merdosos. Estic indignat.

En comptes de sortir i mostrar algun lideratge clar, explicar clarament què ha passat, assumir culpes i executar obres, no fan més que anar empastifant la merda cada vegada més.

És insultant per als que els votem i patim (als polítics), i que com a clients d'una empresa privada monopolísitca no tenim altre remei que fer cassolades a la Pl St Jaume i seguir pagant el rebut religiosament perquè si no sí q et tallen la llum!

Quin fàstic!!!

I tema Bicing. Va fatal, hi ha poques bicis, s'espatlla amb facilitat, però al menys ho han reconegut i tenen previstos plans d'ampliació i millora a curt termini.

Com a ciutadans de la fantàstica ciutat de BCN, sempre ens quedarà un recurs: resignar-nos.

----

Vist així té tot el sentit del món una enquesta que surt als diaris d'avui en què els barcelonins som més orgullosos de la nostra ciutat que els madrilenys, però més pessimistes de cara al futur. Barcelona és una ciutat preciosa, moderna (de mentalitat), però amb unes infraestructures cinquemundistes. I com que la cosa no sembla que hagi de millorar sinó empitjorar, com pot algú ser optimista, quan no ots veure la tele i el menjar se't fa malbé perquè t'han tallat la llum, i quan no hi ha manera d'arribar puntual a la feina perquè els trens no funcionen?

Dimissió del Piqué, Partit Liberal Espanyol i funcionaris

2007-07-20T16:05:00.002+02:00

Em sembla que feia dies que li tenien ganes. No m'agrada parlar de partits polítics aquí a Projectes Interns però avui no m'hi puc resistir. La dimissió del Piqué del PP a Catalunya (em nego a fer servir les sigles PPC, com si es tractés d'un partit propi català i no una delegació del PP del c/Génova de Madrid) es bastant indicadora de dues coses:

1- El PP segueix escurant-se cap a l'ultradreta anticatalana. S'ha carregat un dels seus caps visibles més moderats. Amb l'altre no poden, pq el Gallardón guanya eleccions

2- A Espanya fa falta un partit de centre-dreta moderat, liberal i respectuós amb les nacions i regions de l'estat. Una mica com CiU, però a nivell estatal, i sense el llast catòlico-carrincló que li suposa, sobretot, Unió.

Aquest partit segurament sortiria d'una escisió pepera quan perdin les properes generals, però no seria d'estranyar que s'hi afegissin algunes figures sociates i convergents (recordem a Roca, p. ex.)

Com a tot arreu on hi ha classe mitjana, la gent és majoritàriament de centre: vol bona educació i sanitat, però impostos baixos; vol llibertat (sexual, de gènere, de fer i desfer amb les seves vides) però que la deixin en pau; vol progrés però vol que honradesa i moderació; vol reconeixement de la seva identitat, però que no sigui un motiu de disputa permanent.

Aquest suposat partit, q es podria anomenar PLE (Partit Liberal d'Espanya) aplegaria els vots més moderats dels peperos, i els vots més dretans dels sociates; i si ho fan bé, aplegaria molts molts vots dels així anomenats nacionalistes moderats (i.e. CiU, PNB, CC).

A cada realitat social, el concepte dreta, esquerra i centre varia, perquè aquests termes es defineixen en funció de què cada societat defineix com a tals. Segurament en molts temes el PP està a l'esquerra dels Demòcrates nord-americans, p. ex. I les dretes sueques al nivell dels sociates espanyols.

Però sí que és cert que les eleccions les guanya el partit que pot fer-se amb els vots de la dreta: per què va guanyar el Blair a Anglaterra? Perquè el vot d'esquerres el té assegurat per omissió; i en fer discursos pro-seguretat,e tc, guanyava els sectors més moderats que típicament havien estat votants tories.

Personalment, no veuria malament que aquest suposat PLE pogués governar. Idealment:
- Permetria tranquil.litzar la bronca política estatal
- Permetria acabar amb els discursos anticatalans
- Seguiria aplicant la mateixa política fiscal. No ens enganyem, en aquest aspecte ja no hi ha diferències: s'aplica la política que resulta més beneficiosa per crear riquesa. En què els partits es diferencien no és en polítiques fiscals i impositives, sinó en què en fan dels diners.
- Es tendiria a reduir i simplificar l'estat per convertir-lo en alguna cosa més eficient.

No sé, crec que fa falta un partit liberal de debò: liberal de llibertat: que asseguri la llibertat i igualtat d'oportunitats dels individus. Actualment és un fet que no tots som iguals. Com i on naixem segueix sent un pes (menys pesat que mai, però hi és). I per altra banda, hi ha qui es veu carregat amb impostos del 40-i-picu % només pel fet de tenir més diners. Tampoc no és just: oprimir una persona en benefici d'una altra no crec que sigui bo.

Ni èticament, ni pràcticament: aquesta persona que se li carreguen molts impostos, treballarà en negre, o es domiciliarà en un altre país més beneficiós, o decidirà que no té cap alicient per seguir creant més riquesa i potser no contractarà més gent o no s¡esforçarà en la seva feina.

Ja posats a divagar -i a risc d'allunyar-me encara més del tema inicial d'aquest post- tampoc crec just el règim del funcionariat: per què una part dels treballadors s'han d'esforçar per fer bé la seva feina i una part, en canvi, només pel fet de treballar gestionant el bé públic, no poden ser acomiadats? O sigui que una persona pot tocar-se els ous 8h al dia i tot i així té un lloc de treball per vida?

No és just ni pels mateixos funcionaris: una gran majoria fan bé la seva feina. Per què han de suportar el greuge que un company seu treballi poc o malament i no se li pugui dir res?

I esclar, quan has de fer alguna gestió pública, ja sabem com funciona tot... I resulta que, quan algun organisme públic decideix millorar l'eficiència què fa? Contracta una consultora que li faci un projecte i li porti la tira i mitja de personal extern (que s'hi mata a currar) perquè ho dugui a terme. I mentre uns curren (els externs) uns altres se'n van a fer el cafè cada 10 minuts.

Com sempre, ho estic exagerant, que consti. Estic segur que la immensa majoria de treballadors públics s'hi escarrassen. Però això no treu que el sistema és injust, sobretot per aquests que s'hi escarrassen! L'altre dia en parlàvem amb la Rosa i la Núria i les dues estaven en desacord amb com funciona el sistema en el cas dels mestres.

En fi, prou de divagar.

Reflexió final:

La incògnita meva, de moment, segueix sent a qui votaré a les generals. No votar no és una opció. Només poden sortir el Mari-Ano o el ZP. Clarament prefereixo al Zetapé. Però nomes votaria PSC-PSOE en alguns d'aquests supòsits:
- la Gene ja gestiona la Renfe
- El Prat ja no depèn d'AENA i la Gene i Catalunya són realment decisives en la seva gestió
- Segueixen amb els traspassos segons els nou estatut i es fan les inversions previstes a Catalunya

Si no, hauré de votar en clau lobby català. Això vol dir votar ERC o CiU. com q ERC els trobo uns amateurs de poble i CiU uns "ven pàtries per sortir a la foto" carrinclons i catòlics, hauré de votar ERC. Mal que em sàpiga i amb la pinça al nas.

Però esclar, després resulta que els votes per l'Ajuntament i què fan? Es "tiran al monte", trenquen el tripartit municipal i dediquen a fer oposició per oposició, com amb lo del túnel de l'AVE. Però els altres tampoc són millors (escoles de l'Opus concertades, Pla Hidrològic primer sí i després no, túnel de l'AVE primer sí i després no, etc).

En resum: tots foten fàstic.

Diam's - Ma France a moi

2007-07-20T16:05:00.001+02:00

Un altre cop al blog de l'Hombre Lobo hi he vist aquesta perla, referenciada per ell del blog de Joan Planas i originària de LaTéléLibre. És un vídeo de la rapera francesa Diam's amb el títol "La France à moi".

Al vídeo s'hi pot veure un paio blanc que intenta fer callar la música rap que el desvetlla en un entorn tipus Ciutat Badia o, més adientment, banlieu francesa. A mesura que va apagant una ràdio, la cançoneta se sent en una altre lloc fins que s'adona que no pot parar-la. Molt molt bo

Si algú en vol veure la lletra: http://www.absolutelyrics.com/lyrics/view/diam

Se m'ha ocorregut que quan anem a París m'agradaria fer una incursió a alguna de les barriades on fa un any es dedicaven a cremar cotxes i on hi va haver el 'social unrest'.

A NY vam nar al Harlem; a París a Clichy-sous-Bois a St Denis; si fos un guiri, a BCN aniria a La Mina???

Benvingut a casa, Coco

2007-07-16T14:35:00.000+02:00

Ja som 4, a casa. Des de divendres a la tarda el Coco ja viu amb nosaltres. Pels que no ho sapigueu, és un conillet nan negre de 5 setmanetes, tot just destetat.

Em vaig passar dimecres i dijous comprant-li tot el que necesitava segons la llista que em va fer l'Ana (la noia de màrqueting i la mestressa de la mare conilla): gàbia, pinso, serradures, fenc (és el seu aliment bàsic), una joguineta eprquè rosegui, xuxes... i un arnés i corretja per treure'l a passejar (flipant, però al Mr. Guau del c/ Manso hi ha tota una secció dedicada a corretges per conills).

Els meus plans eren divendres ja endur-me'l amb la seva corretgeta a Montjuïc al cine a la fresca, però el tio estava taaaan jinyat, que vaig preferir deixar-lo a la seva gàbia pq s'hi comencés a acostumar. El pobre estava tremolant i amb les orelletes encreuades enrere, signe de que tenen por. El que passa que estava patint moltíssim per ell, i despreés del cine i abans d'anar a prendre algo, vam haver de tornar a passar per casa per veure com estava. Se'l veia una mica per eixiribit i es va passejar pel sofà, tot i acabar amagant-se darrere els coixins.

Dissabte al matí me'n vaig nar amb els de Sabadell a casa el Sabés a Gòsol a fer la caminada popular i el vaig haver de deixar tot solet a la seva gàbia fins diumenge. Pobrissó. Per sort, estava bé: s'havia menjat bona part del ferratge i tot el pinso, havia begut aigua...

Aquesta és una altra, no estava acostumat a veure d'abeuradora, ja que li posaven l'aigua en un potet i jo patia per si no en sabria i moriria assedegat. però no: ja ha après a veure de l'abueredor.

En fi, per fi entenc els que acaben de ser pares i parlen a tothom del seu fill, que pateixen per ell, etc.

Però això sí: el meu conillet, és el més maco del món i el més simpàtic i el més intel.ligent.

He trobat un blog fantàstic

2007-07-12T14:28:00.000+02:00

He trobat un blog fantàstic, hombrelobo.com. Des d'avui està linkat en el meu blog.

N'he llegit uns quants posts i hi estic bastant d'acord. En concret:
- http://hombrelobo.com/productividad/%c2%bf-cuanto-deberian-pagar-los-ricos-en-impuestos/ És el que me l'ha fet descobrir. Estava recomanat al Menéame, web q em repasso cada migdia
- http://hombrelobo.com/hombrelobo/el-valor-de-las-cosas/ Mmmmh perspectiva interessant!

Impressionant!

Per cert, algú sap com es fa per incrustar vídeos en un post? Veig que tothom ho fa i jo no en sé i em fa ràbia...

La moda és frívola?

2007-07-12T10:24:00.000+02:00

Ho he vist a el Periódico d'avui, entrevista a Jean-Jacques Picart (nom similar, però no confondre amb el capità Picart d'Star Trek), consultor i gurú de la moda:

"És la paradoxa. La moda es presenta com una cosa sense importància, però ens
permet expressar la nostra veritat. I això no és frivolitat quan les necessitats
bàsiques estan cobertes."

Ho he trobat interessant per reflexionar.

Bicing: Primera experiència, fallida

2007-07-11T09:44:00.000+02:00

Ahir em va arribar la meva tarja del Bicing. Tot emocionat, vaig córrer cap a la web a activar-la per avui al matí poder començar a fer-ho servir.

Així que em llevo, me'n vaig cap a l'estació que tinc a Paral.lel amb Parlament i em diu q "ho sentim mlt però no hi ha cap bicicleta disponible". El curiós del cas és q n'hi havia 3 o 4 d'aparcades. Miro el mapa i veig que a Paral.lel amb Nou de la Rambla n'hi ha una altra. Me n'hi vaig i allà sí que em dóna una bici. L'agafo i estava espatllada: la roda de davant no es movia. Per tant, la torno a clavar al raïl i me'n vaig a agafar una altra.

Amb tot això, ja s'havia format una cua de gent que volia bicis, i m'adono que a la noia de darrere meu el sistema li atorga justament la que jo havia deixat, l'espatllada. I això que hi havia un total de 6 bicis aparcades! Arribem a la conclusió que aquesta és l'única que el sistema entén com a disponible.

Cansat i decebut, me n'he anat a agafar el metro.

Ara a l'oficina he decidit enviar una carta queixant-me als del Bicing:

Bon dia

Ahir vaig rebre la meva tarja de Bicing i la vaig activar. Avui al matí,
cap a les 08.40, tot il.lusionat, me n'he anat a l'estació de més a prop
de casa meva (paral.lel 114) a agafar-ne una. A l'acostar-m'hi he vist que
hi havia unes 3 o 4 bicis aparcades però la màquina m'ha dit que no n'hi havia
cap de disponible.

Tot seguit, me n'he anat a l'altra estació de més a prop, Paral.lel 58, on
hi havia unes 6 bicis aparcades. La màquina me n'ha adjudicat una que
curiosament estava espatllada: la roda de davant no anava. L'he deixada i he
tornat a agafar-ne una altra, però la màquina tornava a donar-me justament la
que havia deixat.
Per tant, he acabat agafant el metro.

Preguntes:

- Per què no hi ha prou bicis per cobrir les necessitats de servei? (A
l'estació de Paral.lel 58 mentre jo intentava fer alguna cosa, s'ha format una
cua de gent darrere meu. Està clar que el servei és insuficient). Vist que el
sistema ha tingut més èxit de l'esperat, es pot esperar que vagi malament uns
dies, però ja comença a ser una broma usual la dificultat de poder fer servir el
Bicing. Demostra falta de reflexos i mala planificació. (No em serveix "és que
és hora punta", els serveis han d'estar preparats per les hores punta! O és que
com que a la nit és hora punta Endesa pot tallar la llum?)

- Les bicis sobrants a les estacions i que el sistema no atorgava, estan
espatllades? Si aquest fos el cas, demostra deixadesa. O senzillament el sistema
no funciona gaire bé? (Demostraria poca inversió i cutreria)

- Com és que hi ha una bici espatllada i ningú no ho arregla? No teniu
brigades de manteniment?

Crec que o bé milloreu el servei aviat, o morirà d'èxit. Vosaltres
mateixos.

Salutacions,

Òscar Visús

Singing in the rain

2007-07-07T13:08:00.000+02:00

Ahir vam anar amb l'Ester a la Sala Montjuïc, le cinema a l'aire lliure que fan al fossar del Castell de Montjuïc i que, per a mi, des que ho vam descobrir l'any passat, és símbol de l'estiu barceloní (I ho reitero: m'encanta passar l'estiu a BCN. Té un aire més relaxat, pots gaudir moltíssim de la ciutat i... hi ha tantes coses a fer!).

Ja coneixeidors de l'any passat, hi vam arribar d'hora, per poder agafar gandula i bon lloc, pq si no les gandules volen (tot i q em fa la impressió q aq any n'han incorporat més) i els bons llocs davant la pantalla també.

Pujar a Montjuïc és com entrar en una altra dimensió amb un altre clima. Feia fred!!!! Jo anava poc preparat i em vaig haver de tapar amb l'esterilla q et deixen per poder fer el pícnic sobre la gespa.

Tot era idílic: les gandules, la gespa, música de fons abans no comença el passi de la pel.li... Va estar molt bé.

I la pel.li una passada. Vam anar a veure Cantando bajo la lluvia. No l'havia vista... potser algun fragment per la tele...

És una pel.li genial! Quin fart de riure! Tret d'un tros q es fa un amica pesat quan fiquen balls de Broadway sense que vingui gaire a "qüento" (la pel.li és de principis dels 50s, en aquella època els encantaven les pel.lis amb balls i música, i suposo q això ho van haver de ficar amb calçador per contentar l'audiència de l'època, però vist des d'avui en dia és lent, innecessari i trenca el ritme de la pel.li), és una obra genial!

És molt bona, una obra mestra. Ens vam divertir moltíssim!!!!

El fort del cas és que, a banda de la cançó típica del Singing in the Rain, també n'hi havia dues més de conegudes: Make'em Laugh i Good Morning.

Com que avui m'he llevat sense poder deixar de cantar l'I'm singing in the rain/ ust singing in the rain/ what a glorious feeling/ I'm happy again, doncs a continuació en copio la lletra perquè tots poguem cantar-la sense parar:

Don Lockwood:
Doo-dloo-doo-doo-doo
Doo-dloo-doo-doo-doo-doo
Doo-dloo-doo-doo-doo-doo
Doo-dloo-doo-doo-doo-doo...

I'm singing in the rain
Just singing in the rain
What a glorious feelin'
I'm happy again
I'm laughing at clouds
So dark up above
The sun's in my heart
And I'm ready for love
Let the stormy clouds chase
Everyone from the place
Come on with the rain
I've a smile on my face
I walk down the lane
With a happy refrain
Just singin',
Singin' in the rain

Dancin' in the rain
Dee-ah dee-ah dee-ah
Dee-ah dee-ah dee-ah
I'm happy again!
I'm singin' and dancin' in the rain!

I'm dancin' and singin' in the rain...
[ADDITIONAL VERSE]
Why am I smilingAnd why do I sing?
Why does September Seem sunny as spring?
Why do I get up
Each morning and start?
Happy and head up
With joy in my heart
Why is each new task
A trifle to do?
Because I am living
A life full of you.

I per recordar també les altres dues cançons q em sonaven, en copio la tornada:

Make 'em laugh
Make 'em laugh
Don't you know everyone wants to laugh

Good morning,
Good morning,
We've gabbed the whole night through.
Good morning, good morning to you.

En fi, que vla la pena tornar-la a veure si fa molt de temps que no l'heu vista, i definitivament cal llogar-la si no l'heu vista mai.

2007-07-05T17:55:00.000+02:00

M'encanta casa meva. A banda que m'està quedant preciós, m'hi trobo molt còmode, molt a gust.

I el q és flipant és q a les nits m'he de tapar de fresca q tinc!!!!

Només hi fa calor a la tarda, quan el sol pica directe. S'hauria de solventar amb les cortines que estan encomanades.

Però al vespre obro la porta del balcó i la finestra de l'habitació i es crea una corrent d'aire fenomenal. Em poso al llit a llegir una estona abans d'adormir-me, i sempre he d'acabar tapant-me amb el llençol!

Quan ja em disposo a dormir, ho tanco tot: balcó, finestra i porta de l'habitació. I normalment he de tapar-me o, si no, em desperto a mitja nit q tinc fresca i llavors sí que m'he de tapar.

A banda perxò, no sé, hi trobo molta calma, al piset. Em dóna pau.